STSJ Cataluña , 31 de Enero de 2005
| Ponente | MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:1151 |
| Número de Recurso | 106/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 31 de Enero de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal R. de Cassació núm. 106/2004 SENTÈNCIA NÚM. 3 Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Barcelona, 31 de gener de 2005 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la Sra. Flor , representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio Mª de Anzizu Furest i dirigida per l'advocat Sr. Antoni Ferrer Padrosa, contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona el 6 de juliol de 2004 en entendre del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 2 de Figueres el 19 de setembre de 2004 en el procediment de judici de menor quantia núm. 299/00 . Les entitats R.G. CATALANA D'HABITATGES, S.L. i JOUSALMAX, S.L., aquí part recorreguda, han estat representades en aquest Tribunal pel procurador Sr. Angel Joaniquet Ibarz i dirigides per l'advocat Sr. Robert Pallarés Gasol.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Rosa Mª Bartolome Foraster, en representació de la Sra. Encarna i de la Sra. María Virtudes , va formular demanda de judici de menor quantia núm. 299/00 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Figueres. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 19 de setembre de 2003 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"ESTIMO la demanda de judici declaratiu de menor quantia presentada per la procurador dels tribunals Rosa M. Bartolomé Foraster, en nom i representació de Flor , com a hereva personada de María Antonieta , contra les empreses RG Catalana d'Habitatges, S.L. i Joulsamax, i declaro la ineficàcia per rescissió per lesió de més de la meitat del preu just del contracte de compravenda realitzat entre María Antonieta , com a venedora, i les empreses RG Catalana d'Habitatges, SL i Joulsamax, com a compradors, sobre les finques conegudes com La Closeta dels Cendrassos, Camp d'Arbre i Cam de l'Olivera, mitjançant l'escriptura pública firmada davant del notari de Figueres Rogelio Pacios Yañez en data 20 d'octubre de 1997. De manera que, en execució de sentència i a elecció dels demandats compradors, hauran de tornar de manera solidària a la venedora o, en aquest cas, als seus hereus, les finques La Closesta dels Cendrassos, Camp d'Arbre i Camp de l'Olivera amb els fruits o interessos generats a partir de la reclamació judicial a canvi de retornar el preu obtingut (30.000.000 de pessetes, és dir, 180.303,63 euros) -cent vuitanta mil tres-cents tres euros amb seixanta-tres cèntims-); o, evitaran la rescissió mitjançant el pagament amb diners al venedor o als seus hereus del complement del preu lesiu (81.043.687 de pessetes, és a dir, 487.082,37 euros -quatre-cents vuitanta-set mil vuitanta-dos euros amb trenta-set cèntims-), amb els interessos legals a comptar des de la consumació del contracte. En la primera de les eleccions es procedirà
a la cancel·lació de la inscripció registral de la compravenda atès que se n'haurà produït la rescissió".
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona la qual va dictar Sentència amb data 6 de juliol de 2004 , amb la següent part dispositiva:
"Que debemos estimar y estimamos el recurso interpuesto por Dª Nuria Oriell corominas en nombre y representación de R.G. Catalana d'Habitatges SL y Joulsamax SL frente a la sentencia del Juzgado de primera instancia e instrucción número 2 de Figueras de 19 de septiembre de 2003 y en consecuencia revocamos la mencionada sentencia, desestimando íntegramente la demanda presentada por Doña Flor con condena en costas a la parte demandante. De acuerdo con lo dispuesto en el art. 398.2 LEC , no procede la imposición de las costas de la segunda instancia a ninguno de los litigantes".
Contra la Sentència anterior, Doña. Flor va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 25 d'octubre de 2004 , aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 20 de desembre de 2004, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.
FONAMENTS DE DRET
La part agent va preparar contra la sentència recaiguda en la segona instància recurs de cassació i extraordinari per infracció processal.
L'altra part s'oposa a l'admissió del recurs extraordinari per infracció processal adduint una incorrecta preparació.
Resolent aquesta primera qüestió, hem de dir que per admetre el recurs extraordinari per infracció processal, l' article 470 de la LEC només exigeix que la sentència sigui recurrible, s'invoquin alguns dels motius previstos en l' article 469 de la LEC i, s'hagués intentat, si s'escau, esmenar els defectes en la instància. Aquests requisits els compleix l'escrit de preparació del recurs. S'ha de rebutjar, doncs, aquesta causa d'inadmissió. Les sentències que esmenta la part recorreguda per tal de fonamentar el motiu d'inadmissió es refereixen a l'escrit de preparació d'un recurs de cassació per interès cassacional, el qual no s'ha interposat en aquest cas. No obstant haver formalitzat el recurs de cassació en primer lloc i el recurs extraordinari per infracció processal en segon lloc, de conformitat amb la disposició final 16, 1,1,6 de la LEC 1/2000 , escau analitzar primerament el recurs extraordinari per infracció processal, tot recordant que aquest recurs s'ha de referir necessàriament, com es desprèn de l'exposició de motius de la LEC 1/2000, a la infracció de normes processals de singular relleu o, de forma més genèrica, a la vulneració dels drets fonamentals que consagra l' article 24 de la Constitució .
Regulada la proposició i la pràctica de la prova dins de la nova LEC, i així mateix la de la seva valoració, la infracció de normes que tractin de la prova o del repartiment de la càrrega de la prova, pertanyen al recurs extraordinari per infracció processal i no pas al de cassació.
Tot i que al recurs extraordinari per infracció processal s'esmenten i barregen diversos preceptes de la LEC, a més de la cita de forma genèrica de l' article 24 de la Constitució , val a dir que tota l'argumentació del recurrent parteix de la base de la suposada anul·lació d'una prova -la pericial judicial- feta a la primera instància per part de la Sala d'apel·lació, i això no és cert.
La sentència de segona instància no va anul·lar cap prova. Es va limitar a fer una valoració crítica de la prova pericial judicial practicada en la primera instància i va concloure que les conclusions a les quals aquesta arribava no podien ser assumides per la Sala, per a seguidament decidir la qüestió plantejada valorant la resta de la prova practicada.
L' article 429.1 de la LEC no ha pogut ser infringit per la sentència d'apel·lació en la mesura en què
aquest polèmic precepte guarda relació amb l'audiència prèvia del judici ordinari i aquesta audiència és un tràmit processal propi de la primera instància.
En aquest cas, a més, el procediment es va substanciar pels tràmits del judici de menor quantia, ja que la demanda es va presentar abans que la LEC 1/2000 entrés en vigor, per la qual cosa no s'havia ni es podia aplicar l' article 429.1 de la LEC ara vigent.
La denunciada infracció de l' art. 469.1, en els seus apartats 2 i 3 , això...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
El Derecho civil de Cataluña y el tratamiento legal de la insolvencia de un deudor común comerciante
...J. M., La rescisión, 2003, p. 180. [30] SSTSJ Cataluña 7-XI-1995 (RJ 1995\9976); 7-XII-1998 (RJ 1999\1343), 4-XI-1999 (RJ 2000\9607), 31-I-2005 (la ley 24308/2005); 14-II-2005 (RJC 2005/V, pp. 1428 ss.) y 22-XI-2007 (la ley 353147/2007). [31] SSTSJ Cataluña 8-VI-1992 (la ley 8710/1992); 4-V......
-
Parte interrogada. Especial consideración de la persona jurídica
...Índice sistemático de jurisprudencia - La adopción de diligencias finales es facultad del tribunal, no una obligación: * STSJ Catalunya de 31 enero de 2005, fto. jco. 2º - Las diligencias finales del de la regla segunda del art. 435. 1 LEC al que se remite el art. 309. 2 LEC exigen instanci......