STSJ Cataluña , 26 de Noviembre de 2001
| Ponente | PONÇ FELIU I LLANSA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2001:14723 |
| Número de Recurso | 27/2001 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 26 de Noviembre de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal RECURS DE CASSACIÓ Núm. 27/2001 SENTENCIA NÚM. 32 President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Ponç Feliu i Llansa Lluís Puig i Ferriol Barcelona, 26 de novembre de 2001.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm.27/2001 contra la sentència dictada en grau d'apel.lació per la Secció 2a de l' Audiència Provincial de Girona, en el rotllo 482/2000 com a conseqüència de les actuacions de divorci núm. 179/99 seguides davant el Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Figueres. El Sr. Carlos José ha interposat aquest recurs representat per la procurador Sr, CARLOS SOBRINO CORTÉS i defensat per la lletrada MARIA ANTONIA GÓMEZ MAESTRE. És part contra la qual es recorre la Sra. Virginia , representada per la procuradora Sra. JOANA MENEM AVENTIN i defensada per la letrada Sra. LAURA SERVENT I BATLLE.
ANTECEDENTS DE FET PRIMER.- La procuradora dels Tribunals Sra. Rosa Bartolomé, que va actuar en nom i representació de la Sra. Virginia , va formular demanda de divorci núm. 179/1999 en el Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Figueres. Seguida la tramitació legal, el jujtat indicat va dictar sentència amb data 12.6.2001, la part dispositiva de la qual diu el següent:"
FALLO
Que estimando la demanda interpuesta por la Procuradora
Sra. Rosa Bartolomé en nombre y representación de Doña Virginia contra D. Carlos José representado por la Procuradora Sra. Asunción Bordas, declaro disuelto el matrimonio por divorcio con los efectos legales inherentes y específicamente los contenidos en la fundamentación que se contiene en la presente resolución que se dan por reproducidos y que en definitiva hacen que se mantenga la cantidad de 45.000.- ptas. Para cada hijo en concepto de pensión alimenticia y que deba estarse al trámite de ejecución de sentencia para resolver sobre la compensación solicitada por razón del trabajo.".
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre i que es va substanciar a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar sentencia amb data 18 d'abril de 2001, amb la següent part dispositiva: "
Que desestimando el recurso de apelación formulado por el Procurador D. CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES en nombre y representación de D. Carlos José , contra la Sentencia de fecha doce de junio de dos mil, dictada por el Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción nº 5 Figueres, en los autos de Divorcio nº 179/99, de los que este Rollo dimana, y desestimando el recurso de apelación formulado por la Procuradora Doña IMMA BIOSCA BOADA, en nombre y representación de Doña Virginia la confirmamos íntegramente sin hacer expresa imposición de costas procesales."
Contra aquesta Sentència, el procurador Sr.Carlos Javier Sobrino Cortés en nom i representació Don. Carlos José , va interposar aquest recurs de cassació davant la Sala Segona de la Audiència Provincial de Girona, que va fonamentar en els motius següents: "PRIMERO: Al amparo de lo previsto en el artículo 469 motivo segundo del apartado primero de la LEC 1/2000 por infracción de las normas procesales reguladoras de la Sentencia (artículos 218 y 219, interpretación errónea del artículo 217 de la LEC 1/2000 y falta de tutela judicial efectiva del artículo 24 de la CE) ; "SEGUNDO.- Al amparo del motivo tercero de apartado segundo del artículo 477 de la LEC 1/2000, por infracción de los artículos 41 y 42 del Código de Família y la disposición final del citado texto legal."
Per mitjà de provisió d'aquesta Sala de data 18 de maig de 2001 es va tenir interposat aquest recurs de cassació i extraordinari per infracció processal i d'acord amb l'art. 483 de la LLEC de 1/2000, es van passar les actuacions al magistrat ponent per tal de resoldre sobre l'admissió o inadmissió d'aquest recurs. Per mitjà de provisió de data 25 de juny de 2001 es va inadmetre el recurs pel que fa a allò
que postula la recurrent amb fonament en l'art. 41 del Codi de família en no presentar interès cassacional, i s'acordà donar trasllat a les parts personades sobre la possible causa d'inadmissió, en aquest particular de l'art. 41 del Codi de família del recurs de cassació a fí i efecte que, en el termini de 10 dies, formulessin les al·legacions que es considerin procedent.
Un cop evacuat el tràmit conferit, per mitjà d'interlocutòria de data 3 de setembre de 2001 es va admetre a tràmit el recurs extraordinari per infracció processal interposat per la representació Don. Carlos José i també es va admetre a tràmit el recurs de cassació interposat per la mateixa representació únicament respecte a l'al·legada infracció de l'art. 42 del Codi de Successions, recurs que quedarà paralitzat fins a la resolució prèvia de l'esmentat recurs extraordinari d'infracció processal i per la qual cosa es va lliurar una còpia del recurs de cassació perquè la part contrària recorreguda formalitzés en el termini de 20 dies la seva oposició , la qual cosa va realitzar oportunament mitjançant escrit de 26 de setembre de 2001. Per mitjà
d'una provisió de data 12 de novembre de 2001 i de conformitat amb l'art. 485 de la LlEC es va assenyalar per a la votació i la decisió el día 15 de novembre de 2001 a les 10.30 hores del seu matí la qual va tenir lloc Ha estat designat ponent l' IlAlm.. Sr. magistrat Ponç Feliu i Llansa FONAMENTS DE DRET
La sentència de l'Audiència Provincial de Girona (Secció segona) de 18 d'Abril de 2001, desestimant sengles recursos d'ambdós litigants, confirma íntegrament la sentència del Jutjat de 1ª
Instància nº 5 de Figueres, la qual, acollint la demanda, declarà la dissolució per divorci del matrimoni format pel senyor Carlos José i la senyora Virginia , mantenint la pensió d'aliments acordada en un anterior procediment de separació, a raó de 45.000 pessetes mensuals per a cada fill i assenyalant que " debe estarse al trámite de ejecución de sentencia para resolver sobre la compensación solicitada por razón del trabajo".
Contra tal sentència de l'A.P. de Girona formula la representació del Sr. Carlos José tant recurs extraordinari per infracció processal com recurs de cassació, cosa que obliga, d'acord amb l'apartat 6º de la Disposició Final Setzena de la L.E.C. 1/2001, a resoldre en primer lloc el recurs extraordinari per infracció processal. La seva estimació comportaria que la Sala hagués de dictar nova sentència tenint en compte allò
al·legat com a fonament del recurs (Disposició Final 16, 1º, 7ª i 2. LEC). La seva desestimació, en canvi, conduiria a resoldre el motiu de recurs de Cassació que en el seu dia fou admès. (Disposició Final 16. 1, 6 LEC).
En qualsevol cas, convé tenir en compte els següents elements fàctics, exposats en síntesi:
La present controvèrsia deriva d'un anterior plet de separació entre ambdós litigants en el qual recaigué sentència de primera instància el 18-12-1998 i sentència d'apel·lació - que esdevingué ferma- per part de la indicada A.P. de Girona el 1-7-1999. En el procediment que ara es dilucida, es demanà, junt a altres sol·licituds que no venen al cas, que s' atorgués a l'esposa una quantitat de 12.000.000 de pessetes en concepte de indemnització compensatòria de l'art. 41 del Codi de família (Llei 9/98, de 15 de Juliol), petició aquesta darrera a la qual s'hi oposà el marit adduint la seva improcedència per extemporània i per no existir diferència patrimonial ni enriquiments injust.
La sentència ara recorreguda confirma íntegrament la del Jutjat de 1ª instància nº 5 de Figueres, afirmant-se en el seu fonament jurídic primer que...." esta situación ha generado un desequilibrio patrimonial entre los cónyuges, al haber restado el Sr. Carlos José en la copropiedad (junto con su madre) del citado negocio, que explotan de forma societaria, negocio en el que, lógicamente, se han reinvertido parte de los beneficios obtenidos en tal explotación. Es ciertoque la fijación de la compensación económica debería haberse fijado propiamente en la sentencia, no dejando su cuantificación para el trámite de ejecución, toda vez que es durante la substanciación del pleito cuando debe probarse la existencia de tal desequilibrio, fijando la correspondiente compensación de ello derivada. La actora practicó pruebas en tal sentido que obran unidas a los autos, por lo que no existía motivo para diferir la resolución de la cuestión estudiada.
Ahora bien; dado que ninguna de las partes impugnó este extremo - el demandado se limitó a argumentar lo indebido de su concesión- ni peticionó su concreción por la Sala, no cabe sino confirmar la sentencia en los términos en ella recogidos, de conformidad también con el parecer expuesto por el Ministerio Fiscal en el acto de la vista."
Recurs extraordinari d'infracció processal a).- Es denuncia al respecte la infracció de normes reguladores de la sentència, invocant-se com a infringits els arts 218 i 219 de la LEC 1/2000, per falta d'aplicació i l'art. 217 de la mateixa Llei per interpretació errònia; adduint-se també la vulneració de l'art. 24 de la C.E. i del principi de tutela judicial efectiva en relació amb l'art. 217 de la LEC i 1.7 del Codi Civil.
Més en concret, s'assenyala que la sentència combatuda acusa incongruència en ratificar el pronunciament de primera instància segons el qual es difereix per a període d'execució de sentència la fixació de la quantificació de la pensió compensatòria per raó del treball, recordant l'expressa prohibició de l'art. 219 LEC de deixar per a la fase d'execució tal petició, sobretot en no haver fixat el Tribunal amb claredat i precisió les bases per a la liquidació. Finalment, s'afegeix que, en haver mantingut sempre la part ara recurrent que no s'havia produït cap desequilibri patrimonial i que, per tant, la quantificació de tal indemnització...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba