STSJ Cataluña 4474/2006, 14 de Junio de 2006
| Ponente | MARIA ANGELES VIVAS LARRUY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:6365 |
| Número de Recurso | 1512/2005 |
| Número de Resolución | 4474/2006 |
| Fecha de Resolución | 14 de Junio de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
SENTENCIA núm. 4474/2006
En el recurso de suplicación interpuesto por Jesús Ángel y Allianz Compañía de Seguros y Reaseguros, S.A. frente a la Sentencia del Juzgado Social 1 Manresa de fecha 6 de septiembre de 2004 dictada en el procedimiento Demandas nº 554/2003 y siendo recurrido Augusto , ha actuado como Ponente el/la Ilma. Sra. ÁNGELES VIVAS LARRUY.
Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Accidente de trabajo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 6 de septiembre de 2004 que contenía el siguiente Fallo:
"Que, atenent parcialment la demanda plantejada pel Don. Jesús Ángel , contra l'empresari Don. Augusto i la asseguradora "ALLIANZ, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.", he de condemnar i condemno l'empresari demandat a què aoni al reclamant la quantitat de 112.903,81 euros, en concepte d'indemnització de danys i perjudicis derivats d'infracció greu de les normes de prevenció de risc laborals amb ocasió de l'accident de treball sofert el dia 22 de maig de 1998; de l'esmentada indemnització la companyia asseguradora en pagarà al reclamant directament i inmediata la quantia de 60.101,21 euros; indemnització total que es farà efectiva a partir de la notificació d'aquesta sentència."SEGUNDO.- En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"PRIMER.- El reclamant, afiliat al sistema de Seguretat Social amb el número NUM000 , va començar a treballar per compte de l'empresari demandat el dia 24 de març de 1998, tenint la categoria de peó de la construcció (manobre) i un salari anual computable de 11.626,58 euros (1.935,500- pta. anuals) -folis 165, 155, 145 a 153-. Consta donat de baixa a l'empresa el dia 23 de setembre de 1998 (foli 165).
El dia 22 de maig de 1998 va patir un accident de treball, per precipitació a terra des d'uns 7 metres d'alçada quan descarregava viguetes a l'obra, produïnt-se lesions de: Enucleació oberta de l'astràgal dret amb luxació subastraglina externa, ferida al llavi inferior i fractura/acunyament del cos vertebral L2 (folis 47, 46 i 48).
Per sentència de la Sala Social del TSJ de Catalunya de 19 de juny de 2001, dictada en el rotllo de suplicació n. 8.409/2000, es va desatendre en recurs de la part demandant, confirmant- se la sentència d'aquest jutjat d'1 de juny de 2000 (actuacions n. 743/1999 ) que declarava el grau d'incapacitat permanent i parcial per a la professió habitual de peó de la construcció (folis 23 a 28).
El fet provat cinquè de la sentència d'aquest jutja esmentada aprecia aquestes lesions, derivades de l'accident de 22 de maig de 1998: "Seqüeles: Fractura L2 que provoca deambulació amb coixesa discreta; limitació de la mobilitat de l'articulació tibio-peronea-astragalina del peu dret en menys del 50%; i anquilosis de l'articulació subastragalina dreta (foli 24).
Mijantçant sentència d'aquest jutjat de 10 d'octubre de 2003 (actuacions n. 240/2003 ), en procediment de revisió per agreujament del grau d'invalidesa, es va declarar el reclamant en situació d'incapacitat permanent i total per a la professió habitual, amb efectes de 4 de setembre de 2002, i dret a una pensió del 55% de la base anual de 11.626.,58 euros.
D'acord amb el fet provat setè de la sentència, el reclamant ara pateix: Rigidesa tibio-tarsiana al peu dret, amb triple artrodesi tarsiana, portant material d'osteosíntesi al tars, i talalgies (folis 292-293).
Amb motiu de l'accident laboral, la Inspecció de Treball va instruir l'expedient n. AT-1.677/1998, i l'exp. d'Inspecció n. I-14.879/1998, aixecant-se Acta d'Infracció de la normativa de Seguretat i Salut en obres de la construcció (R.Decret 1627/1997, de 24 d'octubre), per falta greu (folis 246 a 248).
La Inspectora de Treball i S.S., Sra. Bárbara , va formular a l'INSS proposta de recàrrec màxim del 50% en totes les prestacions, per falta de mesureses de seguretat en el treball, mitjançant escrit de 6 d'octubre de 1999 (folis 249 a 252).
L'INSS va dictar resolució de 10 de febrer de 2000 (exp. G259-AT-Z1999/842.149), imposant a l'empresari demandat un recàrrec del 50% en totes les prestacions derivades de l'accident laboral sofert pel reclamant el maig de 1998 (folis 254-255), que és objecte de reclamació en via administrativa per la Tresoreria General per uns capitals de 12.114,34 euros i 11.467,31 euros, respectivament (folis 344 a 349).
Circumstàncies de l'accident laboral de 22 de maig de 1998.-El dia de l'accident de treball -22 de maig de 1998- el reclamant i dos companys més estaven descarregant de la grúa les bòvedes de formigó i el fet de passar per sobre del material va fer que l'estructura de l'encofrat del voladís es mogués i va provocar que les viguetes patinéssin i caiguéssin al carrer, caiguent els tres operaris en diferents direccions; el reclamant va caure al carrer des de 7 metres d'alçada, patint politraumetismes (folis 251 i 250, fotocopìats al revès).
La Inspecció de Treball i S. S. va apreciar infracció greu de l'Annex IV (Disposicions mínimes de seguretat que han d'aplicar-se a les obres en construcció), Part C (Disposicions mínimes específiques relatives a treballs en obres exteriors), núm. 12, apartat b) (treballs en alçades i teulades, mesures de protecció col.lectiva per evitar la caiguda de treballadors) del R. Decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, en relació a l' art. 15.1 , apartat a), de la llei de prevenció de riscs laborals de 8 de novembre de 1995 (foli 247).
Interposició de querella al Jutjat d'Instrucció 5 de Manresa. Diligències prèvies n. 748/2001.-En ser-li notificat al reclamant la sentència del T.S.J. de Catalunya de 19 de juny de 2001, que desatenia la petició d'incapacitat permanent i total (folis 26 a 28 i 158 a 160), el 26 de juliol de 2001 vainterposar querella per delicte de lesions contra el demandat i tres persones més -tipificat a l' art. 149 del Codi Penal- (folis 263 a 277 ), reclamant també la responsabilitat civil conforme als articles 109 i 116 del Codi Penal i al petitum de la querella; l'acció penal exercitada era per delicte greu, amb prescripció de 5 anys, conforme a l' art. 131.1 del Codi Penal (folis 263 i 264 ).
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5 de Manresa, a les diligències prèvies n. 748/2001, va dictar interlocutòria de 5 de maig de 2003, acordant l'arxiu del procediment, per apreciar prescripció del delicte, d'acord amb l'informe del Ministeri Fiscal, que considerava els fets objecte de la querella com delictes menys greus dels articles 316 i 152 del Codi Penal (prescripció de 3 anys). Veure folis 282 i 283.
Conciliació prèvia en via administrativa-laboral.- El 24 de juliol de 2003 el reclamant va plantejar papereta de conciliación en matèria d'indemnització per danys i perjudicis derivats de l'accident de treball, davant al Unitat de Manresa de Conciliacions individuals del Departament de Treball, intentant-se la conciliació el dia 7 d'agost de 2003, sense cap efecte per incompareixença de les demandades, a l'exp. 795/2003 (foli 289).
El reclamant en el "petitum" de la demanda, després d'aclariment fet a l'acte de judici i conforme al dictamen pericial econòmic-actuarial que figura a les actuacions (folis 303 a 310), demana una indemnització civil de 222.157,- euros per danys i perjudicis derivats de la incapacitat total per a la professió habitual, per causa de l'accident de treball de referència. Consta de 2 sumadors (39.715,20 euros per seqüeles físiques i perjudici estètic i 396.878,53 euros per pèrdua de guanys per la situació incapacitat) i 4 partides de deduccions (106.459,50 euros per capital cost de la incapacitat permanent -conforme entre les parts-, 24.228,67 euros pel periode d'incapacitat temporal, 22.934,62 d'indemnització de la incapacitat parcial cobrada, i 60.813,94 euros per possibilitat de trobar altra feina diferent compatible amb la seva situació d'incapacitat permanent; tot això calculat conforme a la llei sobre responsabilitat civil en la circulació de vehicles a motor (foli 304).
La co-demandada, companyia asseguradora, tenia concertada amb l'empresari demandat una pólissa de responsabilitat civil per riscs propis del sector de la construcció, amb un límit de 60.101.21 euros per víctima (folis 352 a 354)."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandante y demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Contra la sentencia de instancia que estima en parte la demanda inicial y condena al empresario demandado al pago de determinadas cantidades en concepto de indemnización por daños y perjuicios en relación con el accidente de trabajo ocurrido el 22 de mayo de 1998, condenado también a la aseguradora demandada al pago de una cantidad de ese total, en los términos que expone el fallo de la sentencia de instancia, recurre en suplicación tanto el trabajador como la compañía aseguradora.
El recurso del trabajador se plantea al amparo del artículo 191 de la LPL , apartados b y c para interesa en definitiva un cálculo y resultado diferente en cuanto a la indemnización que se ha reconocido en la instancia. El recurso de la aseguradora por la vía del apartado c) del mismo precepto reitera de nuevo la excepción de prescripción ya alegada en la instancia y subsidiariamente solicita que se minore la cantidad reconocida, en base a los...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba