STSJ Cataluña 31/2003, 22 de Septiembre de 2003
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 22 Septiembre 2003 |
| Número de resolución | 31/2003 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. Cassació núm. 69/2003
SENTÈNCIA NÚM. 31
President:
Excm. Sr. Guillem Vidal Andreu
Magistrats:
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
Barcelona, 22 de setembre de 2003
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la representació de la Sra.
Flora i del Sr. Javier , representats davant aquest Tribunal
pel procurador Sr. Alberto Inguanzo Tena i dirigits per l'advocat Sr. Ramon Montanyà i Salvans,
contra la Sentència dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 28 de gener
de 2003 en entendre del recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Jose Francisco contra la
Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 2 de Vic el 12 de juny de 2002 en el
procediment de judici ordinari núm. 450/01. Sr. Jose Francisco , aquí part
recorreguda, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Sr. Jorge Rodríguez Simón i
dirigit per l'advocada Sr. Inés Miguel.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Mariano Canadell i Castañer, en nom i representació del Sr. Jose Francisco , va formular demanda de judici ordinari núm. 450/01 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Vic. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 12 de juny de 2002, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Desestimando la demanda instada por Mariano Canadell Castañer, Procurador de los Tribunales, en nombre y representación de Jose Francisco , contra Flora y Javier y, en consecuencia debo absolver y absuelvo a la parte demandada de los pronunciamientos contra ella realizados. Se imponen las costas del presente pleito a la parte actora".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència amb data 28 de gener de 2003, amb la següent part dispositiva:
"Que estimando el recurso de apelación interpuesto por DON Jose Francisco , contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 2 de Vic en los autos de que este rollo dimana, revocamos dicha resolución y declaramos la nulidad del contrato de compraventa sobre la nuda propiedad del inmueble sito en la CALLE000 , nº NUM000 de la localidad de Torelló, celebrado por los demandados el día 23 de diciembre de 1997, sin hacer pronunciamiento sobre las costas de ninguna de las dos instancias".
Contra la Sentència anterior, Sra. Flora i Sr. Javier van interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 23 de juny de 2003, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 15 de setembre de 2003, a les 12 hores del matí, en què es varen celebrar.
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
FONAMENTS DE DRET
Amb la finalitat de centrar les qüestions que planteja el recurs de cassació que ara s'ha de resoldre, interessa fer una referencia breu als fets següents:
A/ El senyor Juan Miguel va atorgar testament notarial obert el dia 18 de setembre de 1951, en el qual ordenava un llegat a favor dels seus fills senyors Jose Francisco i Beatriz en pagament dels seus drets de llegítima paterna, ordenava un llegat d'usdefruit universal a favor de la seva esposa senyora Flora alliberant-la de l'obligació de prestar qualsevol mena de caució i "facultándola para vender y gravar los bienes usufructuados, cuando en conciencia, sin intervención de persona alguna, lo crea necesario" i, finalment instituïa hereus per parts iguals els seus fills senyors Jose Francisco i Beatriz . El testador va morir el dia 15 d'abril de 1984.
B/ L'any 1989 el senyor Jose Francisco va presentar una demanda contra la seva mare senyora Flora , la seva germana senyora Beatriz i contra l'herència jacent del seu pare senyor Juan Miguel en relació amb els seus drets de llegítima paterna, que va ésser resolta per sentencia dictada pel jutjat de primera instància número 1 de Vic amb data 11 de gener de 1990, en el sentit d'estimar en part la demanda i declarava el dret de l'agent a percebre la seva llegítima paterna amb els seus interessos legals des de la data de presentació de la demanda, que formaven part de l'herència paterna dues cases que es troben a San Feliu de Torelló valorades en 8.819.515 pessetes i 7.038.678 pessetes i els mobles que es detallen en la prova de reconeixement judicial, condemnaven la senyora Flora a reservar béns suficients que no podria alienar ni gravar per un import de la quarta part del béns objecte del dret real d'usdefruit ordenat en el testament patern, que no procedia condemnar la senyora Flora a pagar a l'agent la quantitat que reclamava en concepte de llegítima paterna ja que el pagament de la llegítima correspon a l'hereu i no a la usufructuària universal de l'herència i, finalment, desestimava l'excepció de manca de legitimació passiva que havia al·legat la senyora Flora . L'agent va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, que va ésser desestimat per sentencia dictada per la secció tretzena de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 31 d'octubre de 1990.
C/ Segons resulta de les actuacions, el dia 23 de desembre de 1997 la senyora Flora va vendre al seu nét senyor Javier la nua propietat d'una de les finques que formaven part de l'herència paterna pel preu de 7.500.000 pessetes, compra-venda que el senyor Jose Francisco qualifica de simulada per encobrir una donació a favor del nét i, per tant, sense ostentar la vídua usufructuària facultats per a disposar a títol gratuït. Amb anterioritat, i més concretament durant l'any 1991, la senyora Flora havia fet donació de tots els seus béns privatius a la seva filla senyora Beatriz .
D/ En base als fets anteriors el senyor Jose Francisco amb data 18 de desembre de 2001 ha interposat una demanda contra la senyora Flora i contra el senyor Javier , en la qual interessa es decreti la rescissió per lesió de la compra- venda de la finca que formava part de l'herència paterna realitzada per la vídua usufructuària el dia 23 de desembre de 2001 i, amb caràcter subsidiari, que la diferencia entre el valor de mercat de la finca i el preu fixat en la compra-venda sigui considerat com una donació a favor del nét i que la diferencia de valor s'integri en l'herència paterna.
E/ En el seu escrit de contesta a la demanda la senyora Flora i el senyor Javier al·legaven l'excepció de cosa jutjada en relació amb els drets legitimaris de l'agent i la concreta valoració dels mateixos, les excepcions de manca de legitimació activa i passiva i negava que la compra-venda fos rescindible per lesió en més de la meitat del preu just i que encobrís una donació.
F/ El jutjat de primera instància número 2 de Vic va dictar sentencia el dia 12 de juny de 2002, que desestimava la demanda.
G/ El senyor Jose Francisco va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, que va ésser resolt per sentencia dictada per la secció dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 28 de gener de 2003, que estimava el recurs i declarava la nul·litat del contracte de compra-venda de la nua propietat que es va atorgar el dia 23 de desembre de 1997.
H/ La senyora Flora i el senyor Javier han interposar recurs de cassació contra aquesta sentencia.
A l'apartat primer del seu recurs de cassació la part que recorre al·lega infracció, per manca d'aplicació, de l'article 304,III del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en relació amb els articles 243 al 248 del mateix cos legal. Argumenta la part que recorre que com estableix la sentencia d'apel·lació, les facultats dispositives de la usufructuària no venen supeditades a una situació de necessitat sinó a les disposicions legals, és a dir a les normes del fideicomís de residu, mentre que la sentencia recorreguda centra la seva decisió en el fet que la causa que fonamenta l'acte dispositiu atorgat per la usufructuària no és una causa onerosa sinó una causa a la vegada onerosa i gratuïta, que aboca a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Usufructo con facultad de disponer en Cataluña
... ... propiedad de los bienes que integran su patrimonio (STSJ Cataluña de 22 de septiembre de 2003). [j 2] ... ...
-
Consentimiento ajeno en el usufructo con facultad de disposición
...466. [7] Cfr. Lacruz Berdejo, «Donación obligacional...», cit., pp. 191 y 192. En el mismo sentido, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 22 de septiembre de 2003. En cuanto al análisis de las diferencias entre usufructo con facultad de disposición y fideicomiso de ......