STSJ Cataluña 9882/2001, 17 de Diciembre de 2001

PonenteJOSE DE QUINTANA PELLICER
ECLIES:TSJCAT:2001:15914
Número de Recurso4502/2001
ProcedimientoSOCIAL
Número de Resolución9882/2001
Fecha de Resolución17 de Diciembre de 2001
EmisorSala de lo Social

D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICERD. SEBASTIÁN MORALO GALLEGOD. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Rollo núm. 4502/2001

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

SALA SOCIAL

IA

ILMO. SR. D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

ILMO. SR. D. FÉLIX AZÓN VILAS

------------------------------------------

En Barcelona a 17 de diciembre de 2001

La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres. citados al margen,

EN NOMBRE DEL REY

ha dictado la siguiente

S E N T E N C I A Nº 9882/2001

En el recurso de suplicación interpuesto por ARZOBISPADO DE BARCELONA y GENERALITAT DE CATALUNYA (Departament d'Ensenyament) frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social nº33 Barcelona de fecha 7 de febrero de 2001 dictada en el procedimiento nº 371/2000 y siendo recurrido/a Juan Alberto . Ha actuado como Ponente el/la Ilmo. Sr. D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

Con fecha 6 de octubre de 2000 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Despido en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 7 de febrero de 2001 que contenía el siguiente Fallo:

"Estimar la demanda interposada per l'actor contra DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I ARQUEBISBAT DE BARCELONA, declarar lanul.litat del cessament impugnat per concórrer la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, i condemnar ambues entitats, solidàriament, a la seva inmediata readmissió, en les condicions contractuals que regien en el momento anterior al cessament, i a l'abonament dels salaris de tramitació meritats des del moment del cessament fins el moment en què es produeixi la readmisió".

SEGUNDO

En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

1r.- El demandant ha estat contractat, de forma ininterrumpuda pel Departament d'Ensenyament, a proposta de l'Arquebisbat, com a professor de Religió, des de l'1-10-87. El darrer contracte anual, corresponent al período 1-9-99 a 30-8-00, era de 19 hores setmanals(mitja jornada), amb una retribució bruta mensual amb prorrata de pagues extres de 160.284 ptes. El sou que li correspondria, d'haver estat contractat a jornada completa, fóra de 321.300 ptes.

2n.- La prestació ininterrompuda de serveis ha esta formalitzada per suscessius contractes anuals, d'1 de setembre a 31 d'agost de cada any, regulats per l'Acord de 3 de gener de 1979 entre l'Estat espanyol i la Sata Seu i la disposició addicional 2a de la Llei 1/90 (LOGSE), i que havien estat per jornada completa fins el darrer any (37,5 hores), en què el contracte fou només per 19 hores setmanals.

3r.- L'actor disconforme amb la reducció horària i salarial que comportava el darrer contracte, va demanar explicacions al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, on fou informat que s'havien limitat a complir el que l'Arquebisbat havia proposat.

L'actor, a la vista d'aquesta resposta, interposà en data 29-9-99 una demanda judicial, que fou resolta per sentència del Jutjat Social núm. 2de Barcelona de 13.3.00 (no ferma, a l'estar pendent de recurs de suplicació), que l'estimà, i va declarar la nul.litat de la modificació i el dret de l'actor a ser reposat en el seu anterior horari a jornada completa, així com a percebre les diferències salarials generades, i condemnà a l'Arquebisbat i el Dept. Ensenyament, solidàriament, a complir- la.

4t.- Abans d'interposar aquesta demanda en impugnació de la reducció horària i salarial, l'actor havia assumit el càrrec de vicepresident de l'Associació de Professors de Religió.

5è.- Com cada any, l'actor adrecà en data 17-6-00 al delegat diocesà d'Ensenyament de l'Arquebisbat la "sol.licitud de renovació de la proposta preceptiva" segons el formulari habitual (foli 93), escrivint a mà, a la antefirma de l'imprès, l'expressió "amb reserva de drets i accions" (que feia referència a la sentència del Jutjat Social núm. 2 de Barcelona, que li havia estat favorable, notificada poc abans).

6è.- L'Arquebisbat, en data 6-7-00, adreçà una comunicació a la Direcció de Recursos Humans del Departament d'Ensenyament a la qual notifica "que el Sr. Juan Alberto ...no manté per part d'aquest Bisbat la proposta preceptiva per a impartir religió catòlica i, per tant, no ha estat incorporat de manera explícita a les relacions esmentades".

7è.- Pocs dies després, en data 14-7-00, el delegat general d'Educació Cristiana de l'Arquebisbat, Sr. Juan Luis , qui havia signat la comunicació anteriorment referida, adreçà comunicació a l'actor advertint-lo "que no s'ha renovat la proposta preceptiva perquè puguis ser designat professor de religió catòlica per part del Departament d'Ensenyament per al curs vinent 2000-2001".

A la mateixa comunicació fa referència que durant el cursescolar recentment finalitzat, "havies de donar mostres evidents de superar la situació en què et trobaves com a professor de religió catòlica i establir un nou tipus de relació amb el Bisbat...".

8è.- Convocat Sr. Juan Luis a declarar com a testimoni, com a diligència per a millor proveir, i interrogat pel jutge respecte al motiu o causa de no haver renovat la proposta de contractació de l'actor, contestà que "la proposta, per tractar-se d'un acte de confiança del biste, pot fer-se amb tota llibertat i que, segons la seva opinió, no ha de donar cap motiu".

9è.- En raó del comunicat de l'Arquebisbat de 14-7-00, el Departament d'Ensenyament adreçà en data 4-8-00 una comunicació a l'actor del següent tenor literal: "De conformitat amb la normativa vigent, us comunico que el contracte de treball que vàreu suscriure amb data d'inici d'1 de setembre de 1999, per a la prestació de serveis com a professor de religió catòlica a l'IES Barres i Ones del municipi de Badalona, de titularitat del Departament d'Ensenyament, finalitzarà el dia 31 d'agost de 2000. A partir d'aquesta data quedarà rescindida la vostra relació contractual amb el Departament d'Ensenyament".

10è.- Malgrat haver rebut l'anterior comunicat, l'actor intentà infructuosament incorporar-se al seu antic lloc de treball a l'IES Barres i Ones el dia 4-9-00, cosa que no li fou permesa pel director del centre esmentat, adduint el nomenament d'un altre professor de religió.

11è.- L'actor formulà reclamació prèvia a la present demanda en data 23-9-00 en front del Departament d'Ensenyament i intentà sense efecte la conciliació prèvia en front de l'Arquebisbat en data 18-10-00.

TERCERO

Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado lo impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.

FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO

La sentencia de instancia declara nulo el despido del actor por entender que se ha producido una vulneración del derecho fundamental a la tutela judicial efectiva y condena a las codemandadas Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya y Arzobispado de Barcelona solidariamente a suinmediata readmisión. Frente a este pronunciamiento se alzan en suplicación las dos codemandadas en recursos que por su distinto contenido serán examinados separadamente comenzando por el mencionado en segundo lugar.

En efecto el Arzobispado de Barcelona articula su recurso en tres motivos con idéntico amparo procesal en el apartado c) del art. 191 de la Ley Procesal Laboral. En el primero de ellos se denuncia infracción del art. 1 del Estatuto de los Trabajadores en relación con los arts. II, III y VII del Acuerdo sobre Enseñanza y Asuntos Culturales suscritos el 3 de Enero de 1979 entre el Estado Español y la Santa Sede así como el Convenio sobre régimen económico-laboral de las personas que no perteneciendo a los cuerpos de funcionarios docentes están encargadas de la enseñanza de la religión católica en los centros de educación infantil, de educación primaria y de educación secundaria. En el desarrollo del motivo se sostiene por la recurrente el carácter de no empresariodel demandante que tiene el Arzobispado codemandado lo que según su criterio impide pronunciar contra él una condena por despido.

Para mejor conocer la cuestión controvertida en la litis es conveniente examinar las circunstancias que aquí concurren reflejadas en el relato de hechos probados de la resolución recurrida. En el se dice que el actor ha sido contratado de manera ininterrumpida por el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya como profesor de Religión desde el 1 de Octubre de 1987. El último contrato anual corresponde al período de 1 de Septiembre de 1999 a 30 de Agosto de 2000 (ha de entenderse que existe un error material y se refiere al 31 de Agosto) y comprendía solo 19 horas semanales lo que supone media jornada.

La prestación de servicios formalizada a través de sucesivos contratos anuales de 1 de Septiembre a 31 de Agosto se regía por el Acuerdo de 3 de Enero de 1979 entre el Estado Español y la Santa Sede así como la disposición adicional 2ª de la Ley 1/90 LOGSE. Fue de jornada completa hasta la última contratación de media jornada. El demandante disconforme con la reducción de jornada solicitó una explicación de la misma al Departament d'Ensenyament que le respondió que se había limitado a cumplir con lo propuesto por el Arzobispado de Barcelona. Ante esta respuesta planteó demanda que fue resuelta por sentencia del Juzgado de lo Social nº 2 de Barcelona que ordenó reponerlo en sus condiciones de trabajo anteriores condenando al pago de las diferencias salariales ocasionadas a los dos codemandados Arzobispado de Barcelona y Generalitat de Catalunya. El demandante antes de este...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
11 sentencias
  • STSJ Cataluña 1672/2012, 2 de Marzo de 2012
    • España
    • 2 Marzo 2012
    ...d'abril de 1996, RJ.5297), perquè l'objectiu de la norma és precisament evitar que la situació de crisi sigui definitiva ( STSJ Catalunya de 17 de desembre de 2001, As 891). En aquest sentit, tal com en el precedent de la nostra Sentència de 16 de desembre de 2010 considerem que l'amortitza......
  • STSJ Cataluña 1027/2011, 9 de Febrero de 2011
    • España
    • 9 Febrero 2011
    ...d'abril de 1996, RJ.5297 ), perquè l'objectiu de la norma és precisament evitar que la situació de crisi sigui definitiva ( STSJ Catalunya de 17 de desembre de 2001, As 891 ). En aquest sentit, com en el precedent de la nostra Sentència de 16 de desembre de 2010 ja citada, considerem que l'......
  • STSJ Cataluña 6057/2014, 19 de Septiembre de 2014
    • España
    • 19 Septiembre 2014
    ...d'abril de 1996, RJ.5297), perquè l'objectiu de la norma és precisament evitar que la situació de crisi sigui definitiva ( STSJ Catalunya de 17 de desembre de 2001, As 891). És lògic i raonable entendre que la mesura empresarial adoptada farà disminuir la partida comptable de costos de pers......
  • STSJ Cataluña 251/2012, 17 de Enero de 2012
    • España
    • 17 Enero 2012
    ...d'abril de 1996, RJ.5297 ), perquè l'objectiu de la norma és precisament evitar que la situació de crisi sigui definitiva ( STSJ Catalunya de 17 de desembre de 2001, As 891 ). En aquest sentit, tal com en el precedent de la nostra Sentència de 16 de desembre de 2010 considerem que l'amortit......
  • Solicita tu prueba para ver los resultados completos

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR