STSJ Comunidad Valenciana 162/2003, 3 de Febrero de 2003
| Ponente | Mariano Ayuso Ruiz Toledo |
| ECLI | ES:TSJCV:2003:835 |
| Número de Recurso | 1448/1998 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 162/2003 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
rium boni viri, ja sigui en base a considerar que els casos de decisió arbitrium merum són excepcionals a la pràctica i, també, en base al principi de la bona fe que estableix l'article 7.1 del Codi civil, que porta com a conseqüència lògica presumir una voluntat favorable a una determinació equitativa de la situació de necessitat i que la seva situació es pugui determinar d'acord amb uns criteris que no poden ésser arbitraris, solució que hem d'entendre està d'acord amb la tradició catalana, ja que segons el Digest 17.2.78 en aquestes qüestiones s'ha de seguir amb preferència el criteri de l'home bo, perquè el criteri de la societat és la bona fe.
En base a les consideracions anteriors, hem de plantejar-nos ara si l'acte dispositiu realitzat per la mare usufructuària amb facultat de disposició a favor del nét s'ajusta als paràmetres de l'arbitrium boni viri. Recordem una vegada més que la clàusula testamentària que ha originat el litigi, faculta a la vídua per a "vender y gravar" els béns hereditaris. En el cas del litigi ens trobem davant d'un contracte que es fonamenta en una causa onerosa segons l'article 1274 del Codi civil, ja qu imposa obligacions recíproques a cadascuna de les parts contractants, segons resulta de l'article 1445 del Codi civil. És cert que en la regulació del contracte de compra-venda que es troba en el Codi civil no s'exigeix que el preu sigui just, però en el cas del litigi ens trobem davant d'un contracte subjecte a les prescripcions del dret civil de Catalunya, ja que la finca objecte del contracte es troba en aquesta Comunitat Autònoma (articles 10.5,II i 16.1 del Codi civil), que admet la rescissió per lesió en més de la meitat del preu just si la compra-venda té per objecte la transmissió d'un bé immoble (article 321,2 de la Compilació). El fonament de dret sisè de la sentència recorreguda constata que la compra-venda de la finca feta per la usufructuària a favor del nét es va fer amb concurrències d'un ànim de liberalitat a favor del nét i per això qualifica el contracte de compra-venda de negoci mixte. Aquest pronunciament ha esdevingut ferm. Hem de considerar, doncs, si s'ajusta als paràmetres d'una actuació arbitrium boni viri que la usufructuària amb facultats per a vendre, és a dir en base a un negoci que es fonamenta en una causa onerosa, pot també disposar de la finca en base a un negotium mixtum cum donatione, és a dir, en base a un contracte que es fonamenta en una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba