STSJ Cataluña , 10 de Julio de 2000
| Ponente | LLUIS PUIG I FERRIOL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2000:9385 |
| Número de Recurso | 16/2000 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 10 de Julio de 2000 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal RECURS DE CASSACIÓ Nº16/2000 SENTÈNCIA NÚM. 14 Il.lm. Sr. President::
Antoni Bruguera i Manté
Il.lms. Srs. Magistrats:.
Núria Bassols i Muntada Lluís Puig i Ferriol.
Barcelona 10 de juliol de 2000.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, integrada pels Magistrats que s'expressen al marge, ha vist aquest recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d'apel.lació per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia núm. 461/95 seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 49 de Barcelona. el recurs va ser interposat per el Sr. Luis Pedro representat pel Procurador Sr. ANGEL MONTERO BRUSELL i defensat pel Lletrat Sr. JUAN AMAR PAR. Ha estat part contra la qual es recórre el Sr. Sebastián representat pel Procurador Sr. RAMON VILLALBA RODRÍGUEZ i defensada pel Lletrat Sr. MANUEL VILLALBA SORIANO.
El Procurador dels Tribunals Sr. ANGEL MONTERO BRUSELL, que actua en nom i representació del Sr. Luis Pedro , va formular demanda de judici declaratiu de Menor quantia núm. 461/95
contra el Sr. Sebastián . Després dels tràmits legals, l'indicat Jutjat va dictar sentència amb data 28.4.97, la part dispositiva de la qual diu el següent: : "
FALLO
Que desestimado íntegramente el escrito inicial de demanda presentado por el Procurador D. Román Villalba Rodríguez, obrando en nombre y representación de D. Sebastián , debo absolver y absuelvo, a D. Luis Pedro , de cuantas peticiones se hubiesen formulado en su contra, con imposición de costas a la parte demandante".
Contra la anterior sentència el Sr. Sebastián va interposar un recurs d'apel.lació que va se admès i després de substanciada l'alçada, la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència amb data 18.1.2000, la part dispositiva de la qual és la següent: "
El Tribunal acuerda el recurso de apleación formulado por Sebastián contra la sentencia dictada por el Juzgado de 1ª
Instancia núm. 49 de Barcelona en el procedimiento de Menor Cuantía 461/95 y, revocándose la misma, se estima la demanda formulada por el recurrente contra D. Luis Pedro , a quien se condena a entregar al actor la tercera parte indivisa de la mitat indivisa de las fincas registrales NUM000 , NUM001 y NUM002 del Registro de la Propiedad de Vilafranca del Penedés, más los frutos correspondientes obtenidos desde el día 27 de marzo de 1.992, fecha del fallecimiento de la causante, y de la cantidad de 7.342.341 pesetas más los intereses legales correspondientes desde la fecha antes indicada. No se hace declaración alguna respecto de las costas producidas en ambas instancias. "
Contra l'esmentada sentència el Procurador Sr. ANGEL MONTERO BRUSELL, en representació del Sr. Luis Pedro , va formular un recurs de cassació que va fonamentar en els motius següents: 1r.- infracció de les normes de l'ordenament jurídic i jurisprudència aplicables (art. 1692-4a L.E.C.).- 2n Subsidiàriament i cas que es consideri que no escau la revocació de la Sentència apel.lada pel motiu abans exposat, s'al.lega, en relació amb el debat de fons, diverses infraccions que es desenvoluparan en els motius que es citaran a continuació. 3r.- Infracció dels articles 273 de la Compilació de Dret civil de Catalunya. 4rt.- Subsidiàriament, infracció de l'art. 632 de la Llei d'enjudiciament civil.- 5è.- Infracció de l'art.
129, paràgraf 2n de la Compilació de dret civil de Catalunya.- 6è.- Subsidiàriament, si no s'atenen les argumentacions anteriors, que mantenen els valors atribuïts per la Sentencia contra la qual es recorre, ha d'al.legar-se inconguència entre el Fonament de Dret VUITÈ per una banda i el NOVÈ i la DECISSIÓ per altra, atribuïble possiblement a una errada matemàtica soferta en la Sentència contra la qual es recórre. 7è.- Subsidiàriament, en el supòsit que no es doni lloc als motius anteriors -primer a cinquè-, s'al.lega infracció de l'art. 139 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya i de la Jurisprudència aplicable.
Admés el recurs i evacuat el tràmit d'impugnació, es va senyalar per a la votació i decissió d'aquest procediment el passat dia 29 de juny, data en la qual va tenir lloc Ha actuat com a Ponent l' Il.lm. Sr Lluís Puig i Ferriol FONAMENTS DE DRET
S'ha acreditat a les actuacions que:
-
La senyora María Inmaculada va atorgar testament notarial obert a Barcelona el dia 19 de setembre de 1974, en el qual instituïa hereu el seu fill senyor Luis Pedro , ordenava un llegat en pagament dels seus drets de llegítima materna als seus néts, fills de la seva filla María Luisa que havia premort a la testadora, senyors Sebastián , Catalina i Estíbaliz , que concretava en la meitat indivisa de tres finques que es troben a Vilafranca del Penedés i la quantitat de 250.000 pessetes a cadascún d'elles; nomenava marmessor el seu fill senyor Luis Pedro , prohibia qualsevol intervenció judicial en la seva testamentaria i nomenava comptador partidor, amb caràcter de comissari i amb les facultats que preveu l'article 1057 del Codi civil, al senyor Darío , amb facultat per a practicar l'inventari, valoració i adjudicació dels seus béns.
La testadora va morir el dia 27 de març de 1992.
-
El dia 3 de maig de 1995 el senyor Sebastián va interposar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra el senyor Luis Pedro , en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que condemnés el defenent a atorgar escriptura pública de lliurament dels llegats relatius a les finques abans esmentades i la quantitat de 250.000 pessetes en pagament dels drets de llegítima materna de l'agent, més altres 19.085.385 pessetes, o en el seu cas la quantitat que resulti acreditada en el testament, en concepte de suplement de llegítima, amb els seus interessos legals a comptar des de la mort del causant i amb imposició de costes a l'adversa.
El senyor Luis Pedro va presentar el seu escrit de contesta a la demanda el dia 20 de juny de 1995, en el qual interessava la desestimació de les pretensions de l'agent en relació amb el suplement de llegítima i al.legava, també , que l'agent ja havia percebut els seus drets de llegítima materna en base als llegats ordenats a favor seu per la testadora i a unes liberalitats atorgades per la mateixa testadora durant la seva vida a compte dels seus drets legitimaris.
-
El Jutjat de primera instància número 49 de Barcelona va dictar sentència el dia 28 d'abril de 1997, que desestimava la demanda en base a la prevenció que havia establert la causant de la successió en el seu testament, en la qual prohibia qualsevol tipus d'intervenció judicial en la seva successió
-
El senyor Sebastián va interposar recurs d'apel.lació contra aquesta sentència, que va ser resolt per sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 18 de gener de 2000, que estimava el recurs d'apel.lació i condemnava el defenent a lliurar a l'agent la tercera part indivisa de les finques registrals números NUM000 , NUM001 i NUM002 del Registre de la Propietat de Vilafranca del Penedés amb els fruits produïts des del dia 27 de març de 1992 i de la quantitat de 7-342.341 pessetes, amb els seus interessos legals a comptar des de la mateixa data i sense fer imposició de costes en cap de les dues instàncies.
-
El senyor Luis Pedro ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que articula en un primer motiu principal i un segon motiu subsidiari, que després subdivideix en cinc altres motius diferents.
El motiu primer del recurs es fonamenta en l'article 1692,4rt de la Llei d'enjudiciament civil i al.lega infracció de jurisprudència en relació amb les clàusules prohibitives d'intervenció judicial. Cal recordar en aquest punt que a la clàusula quarta de la seva disposició testamentària la senyora María Inmaculada va establir que "prohibe la intervención judicial en su testamentaría..." i en base a aquesta prohibició la sentència de primera instància va desestimar la demanda per entendre que la reclamació judicial vulnerava la voluntat de la testadora; mentre que la sentència d'apel.lació ha resolt en el sentit de que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba