STSJ Cataluña , 15 de Mayo de 2000
| Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
| ECLI | ES:TSJCAT:2000:6372 |
| Número de Recurso | 12/2000 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 15 de Mayo de 2000 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Cassació núm. 12/2000 S E N T È N C I A NÚM. 10 Excm. Sr. President:
Guillem Vidal i Andreu Il.lms. Srs. Magistrats:
Antoni Bruguera i Manté
Ponç Feliu i Llansa Barcelona a 15 de maig de 2.000.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el recurs extraordinari de cassació interposat pel Sr. Ricardo contra la Sentència dictada per la Secció
1a de l' Audiència Provincial de Girona en data 10 de gener d' enguany en el seu Rotllo núm. 789/98 en entendre dels respectius recursos d' apel.lació interposats pels Srs. Ricardo i Luis Pablo contra la Sentència pronunciada el 21 de juliol de 1998 pel Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Figueres en les actuacions de judici de menor quantia núm 267/96 iniciat per demanda del Sr. Ricardo contra el Sr. Luis Pablo ; havent comparegut davant aquest Tribunal Superior el recurrent en cassació esmentat sota la direcció lletrada de l' advocat Sr Juli PRAT GUBAU i la representació de la Procurador Sra. Ma. José BELLSOLÀ CASELLES; sense que hagi comparegut l' altra part.
ANTECEDENTS DE FET Primer.- En les actuacions de menor quantia esmentades, el Jutjat de 1a instància núm. 5 de Figueres va dictar una Sentència la part dispositiva de la qual diu textualment:
"
FALLO
Que estimando parcialmente la demanda formulada por la Procuradora Doña Anna Mª Bordas Poch, en nombre y representación de D. Ricardo , contra D. Luis Pablo , debo declarar y declaro que el actor es legitimario en la sucesión de su madre, condenando al demandado a que abone al actor, en concepto de legítima, la suma de 7.403.500 pts, más su interés legal desde la muerte de la causante. Igualmente debo condenar y condeno a Luis Pablo a que abone al actor la suma de 12.412.850 pts, más el interés legal del dinero desde la fecha de la interpelación judicial hasta la de esta resolución y desde esta hasta la de su pago los intereses previstos en el art. 921 de la LEC, Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".
No conformes ni l' agent ni el defenent amb l' anterior decisió, l' un i l' altre varen interposar sengles recursos d' apel.lació davant la Secció 1a de l' Audiència Provincial de Girona, la qual, en data 10 de gener d' enguany, va dictar una Sentència amb la següent part dispositiva:
"
-
) Que debemos estimar parcialmente el recurso de apelación interpuesto por D. Luis Pablo , sin imposición de costas en esta alzada.
-
) Que debemos desestimar íntegramente el recurso de apelación interpuesto por D. Ricardo , con imposición de las costas de esta alzada.
-
) Que debemos revocar parcialmente la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia núm.º 5 de Figueres, de fecha 31 de julio de 1998, y en su defecto debemos absolver a Luis Pablo de las reclamaciones de cantidad formuladas por D. Ricardo , DE 9.432.255 pesetas y 2.980.595 pesetas, confirmándola en todos los demás extremos."
Disconforme l' agent amb aquesta segona decisió, va preparar i seguidament interposar contra ella el present recurs de cassació el qual s' ha tramitat en aquest Tribunal segons les prescripciones legals.
És Ponent el Magistrat Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
L' actor en el litigi, el Sr. Ricardo , porta a la cassació la sentència de la Secció Primera de l' Audiència Provincial de Girona de 10 de gener de 2.000, la qual va conèixer els recursos d' apel.lació respectivament interposats per l' agent esmentat i pel demandat Sr. Luis Pablo (pare de l' anterior) contra la Sentència de 31 de juliol de 1998 del Jutge de 1a Instància núm. 5 de Figueres, la qual:
-
Havia condemnat el pare demandat, com a hereu de la seva esposa la Sra. Inés , morta el 22 de desembre de 1987, pagar al seu fill -l' actor- la llegítima de l' herència de la seva mare, quantificada en 7.403.5000 PTA en la quota del demandant, més el seu interès legal des de la data expressada de la defunció de la causant.
-
Va rebutjar la pretensió de l' actor que fossin declarats reservables (basant- se en l'art. 269 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1960) els béns deferits per la causant per raó del suposat matrimoni pretesament contret pel seu pare vidu amb la Sra. Remedios .
I, c) Va condemnar el defenent a reembossar a l' agent les següents quantitats: 9.432.255 PTA corresponents a l' import del capital i interessos d' una pòlissa de crèdit amb garantia hipotecària que "LA CAIXA" havia concedit a la causant; i unes altres 2.980.595 PTA que l' agent havia pagat per compte dels seus pares a l' ASSESSORIA ROIG, de Figueres; amb els corresponents interessos d' aitals sumes.
La Sentència de l' Audiència, ara sotmesa al present recurs, va disposar:
-
Confirmar la condemna al pagament de la llegítima ressenyada anteriorment.
-
Desestimar el recurs d' apel.lació de l' agent en què demanava la declaració de reservables dels béns de la difunta causant.
I, c) Va estimar l' apel.lació del demandat a qui va absoldre de pagar les quantitats de 9.432.255 PTA i de 2.980.595 PTA esmentades precedentement.
I és contra els apartats b) i c) anteriors, el contingut dels quals es conté en aquesta última sentència, que l' agent interposa el present recurs de cassació el qual s'articula amb els 5 motius que seguidament examinem.
Els 4 primers s' encarrilen per la via del núm. 4rt de l' art. 1692 de la llei d' enjudiciament civil i s' adrecen a combatre la Sentència "a quo" perquè ha rebutjat la petició que siguin declarats "reservables" els béns relictes per la causant.
Aquest 4 motius haurem d'examinar-los de som manera, ja que la inviabilitat és palesa per la seva mateixa inadmissibilitat .
Vegem-ho:
En insistir l'agent en l' apel.lació " que ha quedado acreditado que el demandado ha contraído segundas nupcias, como se desprende de un poder para pleitos otorgado por el demandado y su nueva esposa, en el que se dice que ambos comparecen ante el notario en calidad de cónyuges y a la vista de la prueba testifical practicada", l' Audiència contesta (fonament legal segon, al foli 48 del rotlle) que: " El motivo de impugnación no puede prosperar pues el matrimonio se justifica a través de la correspondiente inscripción en el Registro Civil y su acreditación se efectúa mediante las correspondientes certificaciones expedidas por el Encargado del Registro en el que está inscrito el matrimonio (artículo 61 del Código civil y artículo 6 de la Ley de Registro Civil). Establece el artículo 49 del Código Civil que cualquier español podrá contraer matrimonio dentro o fuera de España y en este último supuesto podrá hacerlo en la forma establecida por la ley del lugar de celebración. Dice el demandante que el demandado ha contraído matrimonio, posiblemente fuera de España y, más en concreto, en Andorra. Si fuera así, es claro que si el matrimonio ha sido contraído en España, la posibilidad de probar tal hecho le hubiera resultado facilísimo su acreditación, acudiendo al Registro Civil correspondiente, incluso desconociendo el lugar donde se ha celebrado, dado que, la celebración del matrimonio no sólo se inscribe en el libro correspondiente, sino que también se hace constar como nota marginal en el acta de nacimiento (artículo 39 de la Ley del Registro Civil), por lo tanto, a la vista de ello y solicitando una certificación literal de la misma, podía conocerse si ha contraído o no segundo matrimonio. Si el matrimonio ha sido contraído en el extranjero, es necesario para su pleno reconocimiento, su inscripción en el Registro civil (artículo 61 del Código Civil), que se llevará a cabo mediante la aportación de la corespondiente certificación de la autoridad extranjera (art. 256.3 del Reglamento del Registro Civil, Instrucciones de 7 de julio de 1973 y 26 de diciembre de 1978 de la DGRN que exigen la tramitación de expediente matrimonial ante el Encargado del Registro Civil y Resolución de 13 de julio de 1982 de dicha Dirección) y mientras no se inscriba, es obvio que las autoridades españolas no pueden reconocer un matrimonio no inscrito, ni puede perjudicar a terceros.
Por lo tanto, no habiéndose acreditado que el demandado haya contraído segundo matrimonio, no puede apreciarse el presupuesto para declarar reservables los bienes adquiridos por herencia de Dña. Inés , por lo que el recurso debe ser desestimado"."
L' anterior fonamentació de l' Audiència la impugna l' ara recurrent al.legant vulnerat "el art. 1218, en relación a los arts. 1216, 1250 y 1251 del Código Civil, según su interpretación jurisprudencial"; formulació que per ella sola ja fa inviable el motiu en recolzar-se en preceptes tan heterogènis com són l' art. 1218 del Codi civil (referent a l' eficàcia dels documents públics), i els 1250 i 1251 del mateix Codi (relatius a les presumpcions); perquè aquestes normes no tenen res a veure entre elles ni cap connexió i, invocades simultàniament i conjunta, no poden donar suport a un motiu de cassació. Això ja determina la inadmissibilitat del motiu, i en aquest estadi del procediment, la seva desestimació (Sentències del Tribunal Suprem de 19 de desembre de 1996, 3 d' abril , 20 i 23 de juny, 4 i 24 de juliol, 30 de setembre, 2 i 8 i 27 d'
octubre, totes de 1997, etc).
Independentment escau afegir que tampoc seria viable el motiu tot i que hagués tractat per separat aquells preceptes; ja que el fet que el notari Sr. OLLÉ FAVARO atribuís la condició de "cónjuges" al defenent i a la Sra. Remedios en autoritzar-los-hi l' escriptura de poders per a plets del document núm. 5 de la demanda (foli 39), no vol dir que ho haguessin demostrat ni que fos veritable la pretesa condició de casats.
Aquells poders per a plets únicament fan prova del seu atorgament i de la seva data (24 de març de 1994)...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba