STSJ Cataluña , 3 de Febrero de 2003
| Ponente | PONÇ FELIU I LLANSA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:1464 |
| Número de Recurso | 17/2002 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Rotlle d'Apel.lació Jurat núm. 17/2002.
(Procediment Jurat 35/01-Audiència Provincial de Barcelona-(Oficina del Jurat)
Causa jurat núm. 2/01-Jutjat d'Instrucció núm 23 de Barcelona.)
S E N T È N C I A Nº 4 Il.lms. Magistrats:
Sr. Antoni Bruguera i Manté.
Sra. Núria Bassols i Muntada.
Sr. Ponç Feliu i Llansa.
Barcelona, 3 de Febrer de 2003.
Vist per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels Magistrats al marge expresats, aquest rotlle format per a substanciar el recurs d' apelació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència dictada en data 13 de març de 2002 pel Magistrat-President del Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de Barcelona, al Procediment núm. 35/01 de l'esmentat Tribunal del Jurat, derivat de la Causa de Jurat núm. 2/01 del Jutjat d'Instrucció núm. 23 de Barcelona . Ha estat part apel.lant el Ministeri Fiscal.
ANTECEDENTSDEFET
En el Procedimient de Jurat esmentat i amb data 13 de març de 2002 el Magistrat-President del Tribunal del Jurat va dictar Sentència amb els següents HECHOS PROBADOS :
PRIMERO.- La Sra. Pilar el día 24 de abril de 2.001 comunicó a Dña Victoria su voluntad de prescindir de sus servicios exigiéndole que le entragara las llaves del domicilio de aquélla y abandonara el mismo.
"SEGUNDO.- La Sra. Dña Victoria ,ante tal requerimiento,se negó rotundamente a abandonar el domicilio de Dña. Pilar , no haciéndolo hasta que,a requerimiento de la Sra. Pilar , se personó una dotación del Cuerpo Nacional de Policía que procedió a desalojar a la acusada."
"TERCERO.- Dña Victoria realizaba labores de servicio doméstico en el domicilio de Dña. Pilar , sito en la AVENIDA000 nº NUM000 , NUM001 - NUM002 de Barcelona."
CUARTO.-El motivo del despido fue la muerte de un pájaro en dicho domicilio.
QUINTO.-La Sra. Victoria manifestó su voluntad de no irse del domicilio hasta que hubiere venido la policía al considerar que había sufrido un trato inhumano y que no se respetaban sus derechos por parte de la Sra. Pilar y al no efectuarse el pago del mes ni entregarle la carta de despido.
SEXTO.- Doña. Victoria al aparecer la policía finalmente consisntió en marcharse del domicilio.
"SEPTIMO.- Doña. Victoria llevaba trabajando como empleada del Hogar para la señora Pilar desde Mayo de 2.000.Desde esa fecha trabajaba desde las 13 horas hasta las 21 horas de lunes a viernes haciendo tanto limpieza como las comidas según un cuadrante de tareas establecido por la señora Pilar y sin que la misma la hubiera asegurado en la Seguridad Social como es su obligación legal,y le abonaba el salario mediante cheques al portador".
"OCTAVO.-La señora Victoria se alteró a consecuencia de la conducta de la Sra. Pilar .".
"NOVENO.-La Sra. Victoria pidó "agua" a la Sra. Pilar y ésta la autorizó a ir al lavabo para beber.Después se dirigó al comedor donde estaba el padre de la Sra. Pilar ,y se sentó en una silla para recuperarse.."
L'esmentada Sentència contè la següent PARTE DISPOSITIVA:
"QUE DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO A DÑA. Victoria del delito de allanamiento de morada de que venía acusada por el Ministerio Fiscal con declaración de las costas de oficio."
Contra l'anterior resolució, el Ministeri Fiscal va interposar en temps i forma aquest recurs d'apel.lació que s'ha substanciat a aquest Tribunal d'acord amb els preceptes legals, la vista del recurs es va cel.lebrar el dia 3 d'octubre de 2002 a les 10.30 hores de la qual es va fer l'oportuna acta que ha estat unida unida a aquestes actuacions.
Ha estat Ponent el Magistrat d'aquesta Sala Sr. Ponç Feliu i Llansa.
FONAMENTS DE DRET
La sentència que es combat absolt a la senyora Victoria del delicte de violació de domicili i contra ella el Ministeri Fiscal interposa el present recurs, el motiu primer del qual denuncia, "
quebrantamiento de las normas y garantías procesales que causaron indefensión al Ministerio Fiscal, la infracción del art. 846 bis c) en relación con el artículo 24 de la C.E ., al admitir indebidamente como pericial una prueba de derecho que condicionó al Jurado en su dictámen, restándole imparcialidad". Es raona, en síntesi, que la defensa de l'acusada proposà prova pericial " relativa a los derechos y deberes de las empleadas de hogar"...; que, en consistir tota prova pericial en informació sobre coneixements científics, artístics o pràctics, (art. 456 L.E.Cr .) mai pot ser de caràcter jurídic, i , en fi, que tal" prueba practicada causó indefensión al Ministerio Fiscal porqué ilustró indebidamente (no sólo en la forma sino también en el fondo, ya que se trató de una exposición claramente sesgada y parcial) al Jurado sobre cuestiones de derecho que contaminaron su posterior decisión".
El motiu ha de claudicar pel següent:
a).- Amb independència que la causa de la protesta del M. Fiscal relativa a tal prova no fou la mateixa en l'acte del judici oral que en aquest recurs d'apel·lació (allà digué que s'oposava a la seva admissió perquè " los hechos que aquí se enjuician son distintos a la cuestión del despido, que es objeto de otro juicio", mentre ara addueix la impertinència de l'esmentada prova pel seu caràcter jurídic i per no fonamentar-se, per tant, en coneixements científics o artístics), d'entrada, resulta difícil imaginar que es pugui causar indefensió de caràcter material per haver-se acordat l'admissió i pràctica d'una determinada prova, prèvia declaració de pertinència perquè l' art. 24 C.E . no ha pas constitucionalitzat el dret d'una part a impedir a l'altra la pràctica d'una determinada prova.(llevat, és clar, - i encara amb matisos- que tal prova s'hagués obtingut il·lícitament, i només en quant incidís en el dret a una tutela judicial efectiva mitjançant un procés amb totes les garanties) .
La censura que es formula no té, doncs, la menor dimensió constitucional i sí, a tot estirar, la d'una infracció processal, a fonamentar en un error valoratiu del Magistrat-President del Jurat respecte a la conveniència o pertinència de la prova . La famosa expressió del T.C. (S. 51/1985) sobre el " momento de màxima tensión" que pot produir-se " entre el derecho a las pruebas y la indefensión" perd tota la seva significació quan, no d'una denegació, sinó d' una admissió de prova es tracta.
b).- Però és que, fins i tot en tal hipòtesi d'irregular admissió i pràctica probatòria per la dubtosa naturalesa pericial de tal prova i pel seu caràcter d'impertinent per innecessària, aquesta infracció i eventual indefensió formal, no comportaria cap dèficit de defensa, que ...." ha de ser algo real, efectivo y actual.....
Por eso, en materia de derechos fundamentales, ha de hablarse siempre de indefensión material y no formal, para la cual resulta necesaria pero no suficiente, la mera transgresión de los requisitos configurados como garantía, no bastando la existencia de un defecto procesal si no conlleva la privación o limitación, menoscabo o negación, del derecho a la defensa en un proceso público con todas las garantías" (SSTC 181/1994, , 316/1994, , 137/1996 i 105/1999 , entre altres, així com la del TS 3181/2001 de 21 de febrer).
c).- Que, en el cas, la infracció denunciada no passaria d'una mera irregularitat processal deriva de las pròpies afirmacions del M. Fiscal, que insisteix en què tal pretesa prova pericial " no podía dirigirse al Jurado... que tiene que pronunciarse únicamente sobre cuestiones de hecho, ya que las de derecho quedan bajo la competencia del Magistrado Presidente. Por eso, la prueba practicada causó indefensión al Ministerio Fiscal.
Doncs bé, independentment de què s'esdevindria insòlit que una exposició de dret o una il· lustració jurídica a un Jurat poguessin crear una indefensió material, (encara que només fos perquè, en el tràmit d'informe, podia el M. Fiscal replicar a tal exposició jurídica), estranya igualment aquesta censura (en definitiva la de no haver-hi hagut, segons el M. Fiscal, suficient separació entre "fet" i "dret", havent judicat sobre ambdós el Jurat Popular per la referida "contaminació"), essent així que, en el tràmit de l' art. 53 de la L.O.T.J ., l'acusació pública donà la seva expressa conformitat a que el Jurat Popular es pronunciés sobre si l'acusada treballava sense que la Sra. Pilar ...."la hubiera asegurado en la Seguridad Social como es su obligación legal...(fet objecte de veredicte setè); de la mateixa manera que també considerà correcta la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba