STSJ Cataluña , 15 de Enero de 2002
| Ponente | JOSE CESAR ALVAREZ MARTINEZ |
| ECLI | ES:TSJCAT:2002:348 |
| Número de Recurso | 5397/2001 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 15 de Enero de 2002 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 5397/2001 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL c.c ILMO. SR. D. IGNACIO MARÍA PALOS PEñARROYA ILMO. SR. D. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS ILMO. SR. D. JOSÉ CÉSAR ÁLVAREZ MARTÍNEZ En Barcelona a 15 de enero de 2002 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 169/2002 En el recurso de suplicación interpuesto por Íñigo frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social nº32 Barcelona de fecha 25 de abril de 2001 dictada en el procedimiento nº 187/2001 y siendo recurrido/a FOGASA y nationale nederlanden vida, compañia de seguros y reas. s.a. Ha actuado como Ponente el/la Ilmo. Sr. D. JOSÉ CÉSAR ÁLVAREZ MARTÍNEZ.
Con fecha 12.03.2001 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Despido disciplinari, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 25 de abril de 2001 que contenía el siguiente Fallo:
"Desestimar la demanda presentada per Íñigo , contra NATIONALE- NEDERLANDEN VIDA COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS i FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, declarant l'acomiadament notificat el 29.01.2001 como procedent."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
Les parts varen subscriure en data 19 de novembre de 1987 un contracte mercantil pel qual l'actor realitzava operacions d'assegurances per compte de les empreses de Nationale- Nederlanden, Compañía de Seguros de Vida, S.A. i Nationale-Nederlanden, Seguros Generales Internacionales, S.A. a la zona de Catalunya, percebent un comissió per cada pòlissa realitzada, segon unes taules prèviament determinades. En el desenvolupament de la dita activitat es realitzaven reunions diàries de tots els agents, en horaris prefixats, per tal de determinar les correponents activitats, d'assistència obligatòria.
Amb posterioritat, en data 01.09.1989, amb dues parts varen subscriure un contracte laboral de caràcter temporal, acollit a les mesures a les mesures establertes en el R. Decret 1989/1984, que fou prolongat posteriorment en dates 24.01.1991, 04.07.1991 i 29.01.1992. Al final d'aquest darrer i sense solució de continuïtat, el senyor Íñigo va passar a ser treballador fix de plantilla.
En data 01.01.1995 demandant i demandada acordaren, com annex al contracte, l'establiment como a categoría professional d'aquell, de Cap de Negociat. En l'esmentat acord s'establia que l'actor podria, en paral.lel amb l'indicada relació laboral, produir assegurances en favor de la companya, de conformitat amb allò establert a la Llei 9/1992, essent la dita activitat de naturalesa mercantil, no laboral; alhora s'establia una clàusula de no concurrència amb terceres empreses o amb treball per compte pròpia.
En els darrers temps les funcions de l'actor era la de Director d'Agència d'Assegurances, ostentant la dita condició a l'agència de l'empresa, suboficina B-43, de la Bonanova, a Barcelona.
Les retribucions brutes de l'actor el passat any foren les següents: salari anual, 7.122.483 ptes., comissions derivades de contracte mercantil, 786.483.ptes. (amb les dues empreses referides en el fet provat primer) i prima de producció sobre resultat de l'Oficina, 187.865 ptes.
A més, l'actor percebia una prima per la consecució d'ojectius, establerta com annex al contracte laboral, per addenda d'01.02.2000. En l'esmentat annex es preveien una sèrie de primes en funció d'objectius predeterminats. Al llarg de l'any 2000 l'agència de l'actor va superar el 120% dels objectius previstos, la qual cosa donava dret a l'actor a percebre un incentiu de 8.884.210 ptes. L'esmentada quantitat no ha estat pagada, havent-se formulat per senyor Íñigo demanda de quantitat,actualment en tramitació en el Jutjat del Social número 15 de Barcelona en actuacions 194/2001.
Al llarg de l'any 2000, l'actor realitzà dos viatges pagats per l'empresa, com a premi d'activitat, consistens en l'assistència al descens del riu Sella (per valor de 250.000 ptes.) i a Lapònia, per valor d'1.000.000 de ptes. Els esmentats viatges es realitzen per compte de l'ocupador, com a incentiu ofert als seus treballadors, dins d'una denominada "Liga Nationale". L'empresa abona als beneficiats la repercussió de l'I.R.P.F. respecte la quantia dels esmentats viatges.
Désprés d'una denúncia de membres del comitè d'empresa, la demandada va notificar en data 08.01.2001 a l'actor la concessió d'un permís extraordinari retribuït, obrint, en data 18.01.2001 el correponent expedient contradictori atorgant-li un termini de quatre dies per fer al.legacions, cosa que es substancià en data 24.01.2001.
El 29 de gener de 2001 la demandada va fer a mans del treballador una carta d'acomiadament, de 29.01.2001, en la qual es feia constar el següent.
"Muy señor nuestro:
Lamentamos comunicarle su despido disciplinario con efectos del día de hoy basado en los siguientes hechos:
Hace un mes se ha tenido noticia de que el Agente Eugenia según declaraciones del propio Agente, a cambio de la cesión a favor de ésta de una cartera que le producía comisiones mensuales de unas 40.000 ó
45.000 ptas., debía entregarle obligatoriamente a Vd. parte de las comisiones que generasa. Durante 1997 Eugenia estuvo cumpliendo con dicha exigencia temerosa de las negativas consecuencias que podía acarrear el incumplimiento del pago por Vd. impuesto. La transacción se efectuaba en efectivo, fuera de las instalaciones de Nationale Nederlanden, y cuando había algún retraso por parte del Eugenia en su pago, Vd. le recordaba que ese mes no había cumplido con su "obligación".
En declaraciones realizadas en el mes de Enero del presente año, Antonio , consultor del Dpto. De
Employee Benefits, ha manifestado que Vd. le había pedido que las operaciones de seguros colectivos que realizaba el equipo de Antonio , se apuntaran al código de Vd. para después repartir las comisiones de la manera que Vd. creyera más conveniente. Antonio se negó rotundamente a realizar esta práctica prohibida por la Compañía.
Guadalupe , Inspectora de la Oficina de la Bonanova, ha puesto de manifiesto, también en el mes de Enero del presente año, que en 1998 Vd. le exigió parte de la comisión que generase una operación a realizar por esta Inspectora. Como quiera que de dicha operación no resultó beneficio económico alguno, esta Inspectora no hubo de pagarle el dinero que Vd. Había exigido.
En fecha reciente, en concreto el pasado día 29 de Diciembre, se celebró una cena en un restaurante de la Avenida Tibidabo a la que, entre otros, asistió la Inspectora de la Oficina de la Bonanova Carmen quien, recientemente, había denunciado a la Empresa sus gravísimas prácticas. Tras varios fallidos intentos de acercarse a dicha persona, finalmente logró hablar con ella para manifestarle, textualmente, que "era una hija de puta y que por la salud de su madre si él (Vd.) no cobraba la pasta (a causa de su posible despido)
le iba a pasar algo malo".
Los hechos expresados evidencian una muy grave trasgresiónd e la buena fe contractual y abuso cometido con ocasión del desempeño de sus funciones. Igualmente son inadmisibles y de la máxima gravedad, los insultos y amenazas que, con independencia de las consecuencias penales que puedan tener, hacen irremediable la decisión extintiva de su relación.
Los anteriores hechos son constitutivos de despido disciplinario al amparo de los apartados c) y d) del artículo 54.2 del Estatuto de los Trabajadores, y al amparo de lo establecido en las letras a) e 1) del apdo. 3 del art. 65 del vigente Convenio Colectivo General para Entidades de Seguros, Reaseguros y Mutuas de Accidente de Trabajo.
Sírvales firmar copia de la presente como acuse de recibo de la misma"
El demandant no és ni ha estat representat legal dels treballadors.
Al llarg del mes de setembre de 1999, trobant-se la senyora Guadalupe embarassada i en no poder realitzar, en atenció a l'esmentat estat, una determinada operació important, va demanar a l'actor la realització de determinades gestions per suplir-la. Desés d'una sèrie de trucades, l'actor li demanà que, per la realització de l'esmentada activitat, li abonés el 50% de la comissió, a la qual cosa la dita treballadora s'hi negà. Amb posterioritat, l'actor va encarregar la realització d'aquesta pòlisssa a un altre treballador després de l'alta per maternitat.
en la nit del 29 al 30 de desembre de 2000, en un sopar de tots els treballadors de l'agència per a celebrar la superació del 12% dels objectius en el restaurat "el Particular", sobre les dues de la matinada l'acto s'adreçà a la Inspectora senyora Carmen , membre del comitè d'empresa per Comissions Obreres, requerint-la que perquè havia enviat una bossa a una cap comú, la senyora Tortosa, i preguntant-li si "shavia passat a l'enemic"; després d'una conversa tensa entre les parts, el senyor Íñigo li va dir que "era una filla de puta i que per la salut de la seva mare si ell no cobrava la pasta li anava a passar alguna cosa dolenta".
La senyora Carmen va posar en coneixement dels corresponents caps les dites manifestacions ofensives. Amb posterioritat formulà denúncia davant la policia en data 04.01.2001. Com resultat de la dita denúncia es van tramitar diligèncias davant el Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona, que dictà sentència número 144 de 22.03.2001, obsolent al demandant en existir versions contradictòries i en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba