STSJ Cataluña 4/1999, 4 de Febrero de 1999

Ponente:PONÇ FELIU I LLANSA
Número de Recurso:40/1998
Procedimiento:CIVIL
Número de Resolución:4/1999
Fecha de Resolución: 4 de Febrero de 1999
Emisor:Sala de lo Civil y Penal
RESUMEN

CUARTA VIUDAL. RENTA VITALICIA. NULIDAD. Se alega que el pacto por el cual la viuda renuncia a la cuarta viudal por una renta vitalicia es nulo porque el negocio no tenía causa. La pretensión de nulidad de la transacción debe declinar. De entre los diferentes planteamientos sobre la causa del contrato, -y parecería pertinente al caso acudir a la denominada dirección objetivista, que entiende que... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Recurs de Cassació núm. 40/98.

S E N T È N C I A Núm. 4

Presidenta:

Il.lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Magistrats;

Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

il.lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

Barcelona 4 de febrer de 1999.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels Magistrats que

s´esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació interposat pel Sr. Jose Francisco contra la Sentència dictada en grau d´apel.lació per la Secció Primera de l´Audiència Provincial de Girona el 20 de maig de 1997, dimanant del judici declaratiu de menor quantia

interposat per la Sra. Flora contra el ara aquí recurrent sobre acció de reclamació

de quantitat. El recurrent ha estat representat davant aquest Tribunal per la Procurador Sra. Ma.

José Bellsola Casella i defensat pel lletrat Sr. Juli Prat Gubau. Ha comparegut com a part

recorreguda Doña Flora sota la representació del procurador Sr. Jordi

Bassedads Ballús i defensada per l´advocat Sr. Tomás Bassedas Ardevol.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

La representació de Doña. Flora va formular demanda de judici ordinari declaratiu de menor quantia contra Don. Jose Francisco, davant el Jutjat de Primera Instancia núm. 5 de Girona, en la qual va exposa el fets i fonaments de dret corresponents i va acabar suplicant es dictés sentència en els termes que deixava exposats en la seva demanda i que aquí es donen per reproduïts. En data 2 de setembre de 1996, l´esmentat Jutjat va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "DECIDEIXO: ESTIMAR PARCIALMENT la demanda principal interposada per Doña. Flora contra el Sr. Jose Francisco i condemnar a aquest últim a pagar la quantitat d´1.313.450 pessetes amb més els interessos legals des de la data d´aquesta sentència i sense fer especial pronunciament sobre les costes causades per aquesta demanda.-DESESTIMAR íntegrament la demanda reconvencional interposada pel Don. Jose Francisco I ABSOLDRE a Doña. Flora de les pretensions deduïdes en contra seva i Don. Jose Francisco el CONDEMNO a pagar les costes causades per la seva demanda."

Segon

Per la representació del demandat Don. Jose Francisco, es va interposar recurs d´apel.lació contra l´esmentada sentència, i per la Secció Primera de l´Audiència Provincial de Girona amb data 20 de maig de 1997, es va dictar Sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLAMOS: Que desestimando el recurso de apelación formulado por la representación de Jose Francisco contra la Sentencia de 02-09-96, dictada por el JDO. 1ª INSTª Nº 5 GIRONA, en los autos de MENOR CUANTIA núm. 326/95, de los que este Rollo dimana, CONFIRMAMOS íntegramente el Fallo de la misma, sin hacer imposición de las costas de esta alzada a ninguna de las partes, según lo expresado en el Fundamento último de ésta. Contra esta sentencia y a tenor de lo dispuesto en los artículos 1.687, y 1694 de la Ley de Enjuiciamiento Civil cabe recurso de casación ante la Sala 1º de lo Civil del Tribunal Supremo, el cual podrá prepararse en el plazo de diez días ante esta Audiencia Provincial.

Tercer

El Procurador Sr. Carmelo Olmos Gómez en representació Don. Jose Francisco, va formular recurs de Cassació davant la Sala Primera del Tribunal Suprem pels següents motius: 1r.- A l´empara de l´ art. 1692 núm. 3 de la Ll.e. c. per infracció de l´art. 359 de la L.e.c., en relació amb l´art. 24.1 de la Constitució Española. 2n.- A l´empara de l´ art. 1692. núm. 4 de la L.E.C. per infracció de l´art. 1275 en relació amb l´art. 1261 ambdós del Codi civil, així com l´art. 147 de la Compilació catalana de 1960. 3r.- A l´empara de l´art. 1692, núm. 4 de la Ll. e.c., per infracció de les normes de l´ordenament jurídic i de la jurisprudència aplicable per a resoldre les qüestions objecte de debat.- 4rt.- A l´empara de l´ art. 1692, núm. 4 de la Ll. e. c., per infracció de l´ art. 335 de la Compilació Catalana, en la seva redacció anterior, donada per la Llei de 21-7-60. en relació amb la disposició transitòria 1a del Codi de Successions de Catalunya, aprovat per Llei 40/91 de 30 de desembre..

Quart

Per Interlocutòria de data 3 de març de 1998, la Sala de lo civil del Tribuna Suprem, va acordar no admetre el primer motiu del recurs de cassació i per altra interlocutòria de data 23 de juny de 1998 va declarar que la competència per a conéixer de la resta de motius que no van ser admesos per l´anterior interlocutòria, corresponia a la Sala de lo Civil i Penal del TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA de Catalunya.

Cinquè

Una vegada rebudes les actuacions que formen el present rotllo de cassació, per haver-se declarat la competència d´aquesta Sala per a conéixer dels motius no admesos del recurs de cassació, es van passar les actuacions al Ministeri Fiscal d´acord amb l´ art. 1709 de la Llei d´enjudiciament civil, per tal de que emetés el corresponent informe, cosa que així va fer en el sentit de considerar procedent l´admissió parcial a tràmit del present recurs. Admés el recurs i evacuat el tràmit d´impugnació es va senyalar l´audiència del dia 28 del proppassat mes de gener, per la seva votació i decissió que tingueren lloc.

És Ponent el Magistrat de la Sala Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

La part demandada principal i demandant en reconvenció interposa el present recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència Provincial de Girona de data 20 de maig de 1997, la qual, entre d'altres pronunciaments, desestima l'esmentada reconvenció.

Tal desestimació fou l'únic extrem combatut en el recurs d'apel.lació i el que ara delimita, per tant, l'àmbit d'aquesta definitiva alçada.

S'ha d'assenyalar que el recurs abastava quatre motius i que, en fer referència el primer a infracció de l' article 359 de la Llei d'Enjudiciament Civil en connexió amb l'article 24.1 de la Constitució, es remeteren les actuacions al Tribunal Suprem, el qual, mitjançant Interlocutòria de 3 de Març de 1998 acordà la inadmissió de l'esmentat primer motiu per "carencia manifiesta de fundamento". Això donà pas a altra Interlocutòria, de data 23 de Juny següent, per la qual l'Alt Tribunal declarava que la competència per a conèixer de la resta de motius no inadmesos correspon a aquest Tribunal.

Fent, doncs, abstracció del referit motiu primer del recurs, seran objecte d'estudi els tres següents, tots ells deduïts a l'empara del nº 4 de la Llei d'Enjudiciament Civil i mitjançant els que es denuncia, en el segon, la infracció de l' article 1.257, en relació al 1.261 del Codi Civil, així com l'art. 147 de la Compilació Catalana de 1960 ; en el tercer, la vulneració de la doctrina legal que s'esmenta i en el quart i darrer, la infracció de l' article 335 de la referida Compilació en relació a la Disposició Transitòria 1a del Codi de Succesions de Catalunya.

Per a una major claredat és aconsellable fer esment als següents antecedents:

  1. En data 28 de maig de 1997 va morir el Sr. Luis Manuel, consort de la Sra. Flora, ara demandada reconvencional i pare del Sr. Jose Francisco, ara agent reconvencional i recurrent. Les parts litigants atorgaren en 30 de Desembre de 1987 contracte del que, pel que ara interessa, s'han de destacar els pactes I, II i IV, en els que es ressenya respectivament i literalment que "Doña Flora renuncia en este momento a reclamar la Cuarta Vidual que pudiera corresponderle en la herencia de su esposo D. Luis Manuel ; comprometiéndose asimismo a ceder en favor de su hijo D. Jose Francisco las 640 acciones de la entidad mercantil " DIRECCION000." y " DIRECCION001.", D. Jose Francisco entregará mensualmente a Dña. Flora, y durante los cinco primeros días de cada mes, la cantidad de 350.000,-pesetas. La expresada cantidad será revisada anualmente en función de las alteraciones del coste de la vida conforme los índices que fije el Instituto Nacional de Estadística. Asimismo y por el propio concepto de contraprestación, D. Jose Francisco se obliga a abonar los gastos de asistencia médico-quirúrgica y farmacéutica, tratamiento de rehabilitación e internamiento en centros asistenciales de su madre; a mantener los actuales derechos de su madre en el aprovechamiento del huerto familiar y a sufragar los gastos de entretenimiento de los inmuebles que como usufructuaria ocupe; y a adjudicar a favor de Dña. Flora el vehículo Seat Ritmo actualmente a nombre de la sociedad, permitiéndole el uso del actual garaje u otra dependencia de semejantes condiciones para custodia de un vehículo" (Pacte II); i que "Con el cumplimiento de las obligaciones que anteceden, Dña. Flora renuncia a reclamar la cuarta viuda y cualquier otro derecho en la herencia de su difunto cónyuge; a excepción del legado dispuesto en el calendado testamento, que el heredero se obliga a entregar" (Pacte IV).

    Tanmateix aquests pactes s'atorgaren, segons s'expressa en el mateix contracte, "a fin de evitar cuestionar sobre si Dña. Flora tiene o no derecho a la cuarta viudal en la herencia de su difunto consorte y, transaccionando en lo menester respecto a dicho derecho y al objeto de asegurar a Dña. Flora unas rentas vitalicias que le permitan una congrua sustentación de acuerdo con el nivel de vida que había mantenido hasta el fallecimiento de su cónyuge...".

    Aquest contracte privat en generà un altre, autoritzat per fedatari públic en el que la referida Doña. Flora trametía les esmentades accions al seu fill i aquest s'obligava al pagament de les referides 350.000,- pessetes mensuals amb caràcter vitalici.

  2. Adduïnt que els esmentats pactes el que establien era un violari regulat en l' art. 334 de la Compilació Catalana i que en cap dels dos contractes el Sr. Jose Francisco renuncià a la facultat de redimir l'obligació assumida, es postulava en la reconvenció que "se declare el derecho del...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA