STSJ Cataluña 4/2003, 24 de Febrero de 2003
| Ponente | NURIA BASSOLS I MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:2584 |
| Número de Recurso | 74/2002 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 4/2003 |
| Fecha de Resolución | 24 de Febrero de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
RECURS DE CASSACIÓ Núm. 74/2002
SENTENCIA NÚM. 4
President:
Itl.lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
Magistrats:
Itl.lmo. Sr. Ponç Feliu i Llansa.
Itl.lmo. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
Barcelona, 24 de febrer de 2003.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats
que s'expressen més amunt, ha vist el present recurs de cassació interposat pel Procurador Sr.
Ángel Joaniquet Ibarz, en nom i representació de la Sra. Patricia contra la sentència
dictada per la Secció 4ª de l'Audiènica de Barcelona en resoldre el recurs d'apel.lació núm.
904/98, que procedeix del judici ordinari de menor quantia núm. 119/97 del Jutjat de Primera
Instància núm. 4 de Cerdanyola del Vallès, formulat per Dña. Patricia contra la
sentència en fecha el 14 de abril de 1998.
La part recurrent ha estat representada pel procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibarz y
defensada per la lletrada Sra. Sofía Soto Ruíz.
ANTECEDENTS DE FET
Davant el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Cerdanyola del Vallès, es van seguir les actuacions de judici declaratiu de menor quantía núm. 119/97 a instància del Sr. Alexander contra Sra. Patricia , en les quals es va dictar sentència en data 14 d'abril de 1998, la part dispositiva del qual diu el següent:
"Que debo estimar y estimo la demanda formulada por el Procurador Don Enric Basté Solé, en nombre y representación de Don Alexander , contra Doña Patricia , y en consecuencia se reconoce el derecho del actor Don Alexander a poner fin a la copropiedad de los bienes reseñados en el fundamento de derecho primero de esta resolución, y en el caso de que ninguno de los copropietaios quiera ejercer su derecho de preferente adquisición, sean vendidos en pública subasta y repartido el precio obtenido a partes iguales. Todo ello sin perjuicio del derecho de uso y ocupación atribuído a la demandada Doña Patricia y sus hijos sobre la vivienda sita en la calle DIRECCION000 núm. NUM000 de Bellaterra (Cerdanyola) en el procedimiento de medidas provisionalísimas (autos 2/97) o de la atribución que definitivamente se establezca respecto de dicha vivienda en la sentencia que recaiga en el procedimiento de separación (autos 189/97), procede imponer a la demandada las costas procesales causadas. Contra esta sentencia, cabe interponer recurso de apelación ante este Juzgado y para ante la Audiencia Provincial de Barcelona, en el plazo de cinco días".
Contra l'anterior sentència de primera instància, Sra. Patricia va interposar recurs d'apel.lació, que es va substanciar davant la Secció 4ª de l'Audiència Provincial de Barcelona i va dictar sentència en data 20 d'octubre de 1999, amb la següent part dispositiva:
"Que, desestimando el recurso de apelación interpuesto por el Procurador D. Ángel Joaniquet, en nombre y representación de Dª Patricia contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 4 de Cerdanyola, en fecha, catorce de abril de mil novecientos noventa y ocho en los autos de juicio declarativo de menor cuantía número 119/97, debemos de confirmar y confirmamos la misma en todos sus pronunciamientos, con expresa condena en costas a la parte recurrente".
Contra la sentència dictada en grau d'apel.lació, el procurador Sr. Francisco Velasco Muñoz-Cuellar, en nom i representació de Sra. Patricia va interposar recurs de cassació davant la Sala Primera del Tribunal Suprem que va fonamentar en el motius següents:
"PRIMERO.- Infracción del principio de congruencia de las resoluciones judiciales y del Artículo 359 de la Ley de Enjuiciamiento Civil". "SEGUNDO.- Infracción del Artículo 2 apartado 3 del propio Código Civil en relación con el Artículo 9 de la Ley 8/1993 de 30 de Septiembre de modificación de la ley catalana en materia de relaciones patrimoniales entre cónyuges." "TERCERO.- Infracción del Artículo 6 ordinal 4 del Código Civil en relación con el Artículo 7 ordinal 2 del propio Código".
Per mitjà d'interlocutòria de data 31 de juliol de 2002, es va declarar la competència per conèixer el recurs de cassació interposat pel procurador Sr. Francisco Velasco Muñoz-Cuellar, en nom i representació de Sra. Patricia , contra la sentència dictada, en data 20 d'octubre de 1999, per l'Audiència Provincial de Barcelona (Secció 4ª) en el rotlle núm. 904/98., correspon a aquesta Sala Civil i Penal del Tribunal Superiror de Justícia de Catalunya i es van trametre les actuacions.
Per provisió d'aquesta Sala de data 10 d'octubre de 2002 i de conformitat amb l'art. 1709 de la Lei d'enjudiciament civil de 1881, es passen les actuacions al Ministeri Fiscal.
Un cop admès el recurs per provisió de data 16 de desembre de 2002, es va evaquar el tràmit d'impugnació en el termini de vint dies. Per provisió de data 20 de gener de 2003 es va assenyalar l'audiència del dia 6 de febrer de 2003, per a la votació i decisió d'aquest procediment que va tenir lloc.
Ha actuat com a ponent el magistrat d'aquesta Sala, l' IlAlma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Com a qüestió prioritària a resoldre per aquesta Sala abans d'abordar la decisió del recurs de cassació, escau pronunciar-se en relació a la seva admissibilitat, pel fet que la part contra la qual es recorre denuncia en el seu escrit d'oposició al recurs que quan aquest va romandre subjecte a la competència d'aquest Tribunal Superior de Justícia s'havia escolat el tràmit d'interposició.
Una anàlisi de les actuacions permet a la Sala constatar que la part recurrent quan va preparar el recurs de cassació davant de l'Audiència va designar el Tribunal Suprem com a òrgan competent per a la seva decisió. Amb la susdita designa la recurrent obvià el que disposava la Llei d'enjudiciament civil de 1881 en l'article 1730 i també el que preveu l'article 73 de la llei Orgànica del Poder Judicial, ja que aquest preceptes determinen la competència d' aquest Tribunal Superior de Justícia quan el recurs es fonamenti en la infracció de norma o normes de dret propi d'aquesta Comunitat Autònoma, malgrat es denunciï també infraccions de dret civil general.
L'anterior circumstància provocà que el Tribunal Suprem dictés interlocutòria amb data 31 de Juliol de 2002 que en la seva part dispositiva decidia: "Declarar que la competencia para conocer del recurso de casación interpuesto por el procurador D. Francisco Velasco Muñoz-Cuellar, en nombre y representación de Doña Patricia , contra la Sentencia dictada, con fecha 20 de Octubre de 1999, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección Cuarta) en el rollo nº 904/98, dimanante de los autos nº 119/97 del Juzgado de Primera Instancia nº cuatro de Cedanyola del Valles, corresponde a la Sala de lo civil y Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña, a la que en el plazo de cinco días se remitirán los autos y el rollo de apelación , junto con testimonio del rollo de casación tramitado por esta Sala y del presente auto , previo emplazamiento de las partes para que comparezcan ante la misma en el plazo de diez días".
La part contra la qual es recorre emparada en les anteriors circumstàncies addueix que el recurs de cassació no es podia tenir per preparat i substanciat fins que les actuacions es van remetre a aquest Tribunal Superior, donada l'obligatorietat de compareixença davant de Tribunal Competent.
Les anteriors consideracions es deriven d'una lectura literal dels preceptes esmentats per la part que impugna el recurs de cassació, però, no poden ésser ateses pels següents motius:
a) pel fet que la línia que delimita els marges de competència i separa la d'aquest Tribunal Superior de justícia de la del Tribunal Suprem no està certament ben clara i definida sinó que en molts casos es d' un traçat de difícil precisió. No cal oblidar que segons exprés mandat de l'article cinquè de la Llei orgànica del poder judicial una simple invocació d' infracció de precepte constitucional fa decantar la competència en favor del TS. Contràriament aquesta circumstància el mateix Tribunal Suprem declina en els anteriors casos la competència en favor d'aquesta Sala, quan observa que la invocació d'infracció constitucional es de reforç. b) Es relativament freqüent, encara que sigui refutable per les dilacions que suposa, que el Tribunal Suprem declini la seva competència en favor d'aquesta Sala i acordi remetre les actuacions per tal que sigui aquest òrgan jurisdiccional el que decideixi el recurs. c) En el cas debatut la part recurrent en el seu recurs fa esment a què la sentència que es recorre s'oposa al dret fonamental i constitucional a l'habitatge digne, cosa que produí, possiblement dubtes en relació a la competència cassacional.
Ateses les esmentades argumentacions no es escaient atendre les invocacions de la part contra la qual es recorre, encaminades a inadmetre el recurs per caducitat del tràmit de interposició, i es procedent abordar, doncs, el seu anàlisi.
Són antecedents històrics d' interès per tal d' assolir una correcta comprensió del tema debatut, els següents:
a) La demanda que provocà el litigi que aquesta Sala ha decidir en grau cassacional fou presentada pel senyor Alexander contra la seva esposa, de la qual es trobava separada judicialment, senyora Patricia . b) En l'esmentada demanda s'exercia una acció de divisió de la cosa comú en relació a l'habitatge del carrer DIRECCION000 número NUM000 de Bellaterra - Cerdanyola que havien adquirit els cònjuges per mor d' escriptura de 7 de febrer de 1990, i també en relació al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 45/2006, 25 de Enero de 2006
...desalojadas en tanto persistan las circunstancias tomadas en consideración para su atribución". La sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 24 de febrero de 2003, recoge la doctrina del Tribunal Supremo mantenida en alguna de estas sentencias y en las de fecha 20 de......
-
SAP Barcelona 103/2013, 12 de Febrero de 2013
...Sentencias del Tribunal Supremo de 22 diciembre de 1.992 y 14 julio y 18 octubre de 1.994 y en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 24 de febrero de 2003, que recoge la doctrina del Tribunal Supremo mantenida en alguna de las sentencias anteriores y en las de......
-
SAP Barcelona 264/2009, 22 de Abril de 2009
...desalojadas en tanto persistan las circunstancias tomadas en consideración para su atribución". La sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 24 de febrero de 2003, recoge la doctrina del Tribunal Supremo mantenida en alguna de estas sentencias y en las de fecha 20 de......
-
SAP Barcelona 22/2010, 19 de Enero de 2010
...competente en relación con el proceso matrimonial en que se acordó.En este mismo sentido ya se pronuncia el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya en sentencias de 24-2-2003(2003,4570 ) de la que se puede reseñar por ejemplo la referencia que " si se podía suscitar en Catalunya alguna d......