STSJ Cataluña , 19 de Octubre de 2000

PonenteJOSE CESAR ALVAREZ MARTINEZ
ECLIES:TSJCAT:2000:13077
Número de Recurso9018/1999
ProcedimientoSOCIAL
Fecha de Resolución19 de Octubre de 2000
EmisorSala de lo Social

Rollo núm. 9018/1999 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL MCP ILMO. SR. D. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA ILMA. SRA. Dª. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL ILMO. SR. D. JOSÉ CÉSAR ÁLVAREZ MARTÍNEZ En Barcelona a 19 de octubre de 2000 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.

citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 8440/2000 En el recurso de suplicación interpuesto por Abelardo frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social Nº1 Barcelona de fecha 5.10.1999 dictada en el procedimiento nº 116/1998 y siendo recurrido J.B.BERGER SL. Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. D. JOSÉ CÉSAR ÁLVAREZ MARTÍNEZ.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

Con fecha 4.02.1998 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Responsabilidad Civil, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 8.05.1998 que contenía el siguiente Fallo:

Desestimar la demanda presentada per Abelardo i absoldre el demandat J. B. Berber, S.A.

SEGUNDO

En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:

"PRIMERO.-El demandant treballava a l'empresa demandada des del 16-3-1989, la dita empresa es dedica a l'exportació de vi, la categoria professional del demandant era la de peó i el salari de 96795.- Ptas.

mensuals.

SEGUNDO

El dia 13-65-1990, en ocasió de les tasques de rehabilitació d'un habitatge desocupat de feia temps, Luis Miguel , gerent de l'empresa demandada, va dir al demandant que quan hi hagués ocasió hauria de tallar la tapa d'un bidó metàl.lic que hi havia en un pati per tal de fer-lo servir com a contenidor per a vidre, l'esmentat gerent tenia intenció d'estar present en aquesta maniobra i per tant va dir al treballador que l'avisés per a supervisar l'operació, i textualment: "cuando tengas tiempo, me avisas, y abrimos la tapa".

El treballador demandant, amb auxili d'un altre company de feina (Jesús) i sense advertir concretament al gerent, va prendre una desbarbadora de mà d'obra i va disposar-se a tallar la tapa del dit bidó.

L'esmentat bidó , que estava abandonat en un pati exterior des de feia aproximadament vint anys, tenia en el seu interior restes de vi o de licor que havia contingut anteriorment, els quals probablement havien fermentat i generat vapors inflamables, el que determinà que, al contacte amb una espurna, explosionés.

TERCERO

Com a conseqüència de l'accident, Abelardo , va patir la fractura de cúbit i de radi drets, disjunció pública, fractura oberta de la tíbia dreta amputació traumàtica del segon dit de la mà dreta a nivell de la primera falange i traumatisme cranial.

Va ser tractat amb osteotaxi de la disjunció pèlvica, osteotaxi de la fractura oberta de tibia, osteosíntesi amb plaques de cúbit i radi i remodelació quirúrgica del monyó del dit. En l'actualitat resta deformitat de la cama dreta amb pèrdua severa de la mobilitat del turmell, lleu limitació a le flexió del genoll, lleugera hipotrofia muscular i dismetria de 2,5 centímetres. Limitació a la pronosupinació de l'avantbraç a la meitat del seu recorregut normal i amputació del dit índex de la mà dreta.

CUARTO

La Mútua Universal, d'accidents de treball, va emetre proposta d'invalidesa permanent el 13-6-1996, i en resolució de 10-2-1997, l'Institut Nacional de la Seguretat Social va declarar al treballador en situació d'invalidesa permanent total per a la seva professió habitual derivada d'accident de treball amb dret a percebre una pensió vitalícia del 55 per cent de la base reguladora de 98140.- Ptas. amb efectes del 1-2-1997 i l'import actualitzat de la qual és de 72523.- Ptes. mensuals.".

QUINTO

Es va seguir judici de faltes al Jutgat d'Instrucció número 1 de Vilafranca del Penedés, es va dictar sentència el 12.3.1993 en la qual es va condemnar a Luis Miguel com a autor d'una falta d'imprudència amb resultat de lesions a la pena corresponent i a indemnitzar al demandant en 8.000.000'- ptas. amb responsabilitat civil subsidiària de JB Berger SA, aquesta sentència va quedar sense efecte per efecte de la dictada per l'Audiència Privincial secció novena rotlle d'apelació 243/93 la qual va ser notificada a Abelardo el 10.11.1997.

TERCERO

Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado,impugno dicho recurso, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.

FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO

Que con correcto amparo en el apartado b) del articulo 191 de la Ley de Procedimiento Laboral y bajo cuatro puntos separados refiere la recurrente, representante del actor, su primer motivo de suplicación a la revisión de los hechos declarados como acreditados en el particular correspondiente de la sentencia de instancia en base a las pruebas y argumentos que aduce y con propuesta de las modificación y adiciones que propugna sin tener en cuenta que como tiene afirmado la Sala entre otras múltiples coincidentes sentencias de 6 de Octubre de 1989, 26 de Julio de 1991, 3 de Mayo de 1995 y 10 de Junio de 1999, es al juzgador de instancia, cuyo conocimiento directo del asunto garantiza el principio de inmediación del proceso laboral, a quien corresponde apreciar los "elementos de convicción" -concepto más amplio que el de medios de prueba- para establecer la verdad procesal intentando su máxima aproximación a la verdad real, valorando en conciencia y según las reglas de la sana crítica la prueba practicada en autos, conforme a las amplias facultades que a tal fin le otorga el articulo 97-2 de la Ley de Procedimiento Laboral en relación con el articulo 632 éste de la Ley de Enjuiciamiento Civil, de manera tal que en el Recurso de Suplicación, dado su carácter extraordinario, el Tribunal Superior no puede efectuar una nueva ponderación de la prueba sino realizar un control de la legalidad de la sentencia recurrida en la medida que le sea pedido y sólo de excepcional manera puede hacer uso de la facultad de revisar las conclusiones fácticas que puedan resultar transcendentes a efectos de la solución del litigio con base en concreto documento auténtico o prueba pericial que obrante en los autos patentice de manera clara, evidente y directa, de forma contundente e incuestionable y sin necesidad de acudir a hipótesis, conjeturas, suposiciones ni argumentaciones más o menos lógicas, naturales o razonables, el error de aquel juzgador cuya facultad de valoración conjunta no puede ser contradicha ni desvirtuada por valoraciones distintas o conclusiones diversas de parte interesada.

Y en esta línea:

  1. La introducción del particular "se hiciese con la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR