STSJ Islas Baleares 27/2019, 24 de Enero de 2019
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2019:43 |
| Número de Recurso | 357/2016 |
| Procedimiento | Procedimiento ordinario |
| Número de Resolución | 27/2019 |
| Fecha de Resolución | 24 de Enero de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00027/2019
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ILLES BALEARS
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SENTÈNCIA núm. 27
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Fernando Socias Fuster.
Alicia Esther Ortuño Rodríguez.
Palma, a 24 de gener de 2019
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 357 de 2016, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'entitat Ibiza Publicidad SA., representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Gili Crespo i assistida per l'advocat Sr. Requeijo Pascua, i, d'altra, com a Administració demandada, l'Ajuntament d'Eivissa, representat per la procuradora Sra. Ferrer Mercadal i assistit pel seu advocat Sr. Torres Riera.
L'objecte del recurs és l'acord plenari de l'Ajuntament d'Eivissa, dictat el dia 2 d'agost de 2016 i publicat que fou en el BOIB núm. 102 d'11 d'agost, d'aprovació definitiva de l'Ordenança de publicitat exterior d'Eivissa.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de
dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència
estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- Per interlocutòria es va acordar la recepció del litigi a prova. Es varen practicar les interessades conforme a la prèvia declaració de pertinència i amb el resultat que obra a les actuacions.
Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 4 de maig de 2018. Degut a la baixa temporal de la magistrada ponent Sra. Alicia Esther Ortuño Rodríguez, el president del Tribunal Sr. Fiol Gomila redacta la present sentència.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de l'acord plenari de l'Ajuntament d'Eivissa, dictat el dia 2 d'agost de 2016 i publicat que fou en el BOIB núm. 102 d'11 d'agost, d'aprovació definitiva de l'Ordenança de publicitat exterior d'Eivissa.
La part actora, l'entitat Ibiza Publicidad SA., en el que són, expressament, consideracions de caràcter jurídic material, qüestiona la validesa jurídica de la referida Ordenança des de diferents motius; a saber:
1r.- L'article 1 de l'Ordenança infringeix els principis de legalitat i tipicitat, ja que, primer, en referir-se a la publicitat "instal·lada o efectuada" barreja àmbits competencials diferents, corresponent al Municipi les autoritzacions per a les instal·lacions i a l'Estat el control del contingut dels missatges i de l'exercici de l'activitat publicitària; segon, hi ha una mancança de falta de precisió en referir-se a conceptes no previstos legalment, com la "contaminació visual", no resultant inclosa a l' article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL), amb incidència en el règim sancionador.
2n.- L'article 2 té falta de precisió a l'hora de definir la publicitat exterior com la que és "visible des de les vies i espais públics", sense especificar que han de ser municipals.
3r.- A l' article 6.1 s'inclouen prohibicions que concerneixen a competències d'altres Administracions sobre el contingut del missatge publicitari (lletres a, b, c, en relació amb la Llei 24/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat i la Llei Balear 4/2005, de 29 d'abril, sobre Drogodependència i altres addiccions; unes altres que vulneren el principi d'igualtat i llibertat d'empresa (lletra h) en referir-se a les tanques i no a altres suports publicitaris; unes altres que incideixen en competències estatals i autonòmiques sobre costes, ports i carreteres (lletres j i l); i unes altres de caràcter inconcret i ambigu (lletra r).
4t.- L'article 8.1 de l'Ordenança es refereix a la submissió d'una autorització prèvia a l'exercici de l'activitat publicitària exterior, estigui o no contemplada a n'aquesta, així com la seva submissió a una taxa, infringint el principi de prohibició de doble imposició, col·lisionant amb l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) regulat en el Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLHL); també vulnera la Llei 8/1989, de Taxa i Preus Públics, en la mesura que no concórrer el fet imposable de tal tribut; i la imposició d'una taxa només pot entendre's respecte de la instal·lació de tanques, no al canvi de missatge publicitari; i respecte de l'article 8.3, tan sols poden referir-se a la publicitat dinàmica, ja que les llicències urbanístiques atorgades per a suports exteriors són de caràcter indefinit.
5è.- L'article 9 regula el procediment per a obtenir l'autorització, incorrent en indeterminació en l'apartat primer en exigir documents depenent de la modalitat publicitària; en el seu apartat segon es refereix a un sol missatge publicitari, sense que l'Ajuntament ostenti competències sobre el contingut del missatge publicitari; el tercer apartat es refereix a la liquidació de la taxa; sorgeixen dubtes sobre la compatibilitat d'aquestes autoritzacions amb les llicències urbanístiques previstes en l' article 134 de la Llei Balear 2/2014, de 25 de mar ç, d'Ordenació i Ús del Sòl (LOUS), les quals tenen caràcter indefinit.
6è.- L'article 13 recull el concepte de tanca publicitària, col·lisionant amb el supòsit gravat amb l'IAE i amb les llicències urbanístiques.
7è.- Respecte als responsables per les infraccions, l'article 48 introdueix una nova figura, el propietari del terreny, el qual no pot incórrer en responsabilitat si no exerceix activitat, en contra del criteri sostingut per aquesta Sala en la Sentència de 27 de gener de 2016 .
8è.- Respecte del règim sancionador previst als articles 52 i 53, s'al·ludeix al fet que la indeterminació de les activitats publicitàries que es dedueix de l' article 8 comporta una vulneració del principi de tipicitat; i d'altra banda, que el límit de la sanció prevista per a les infraccions molt greus supera el límit previst a l ' article 186
c) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, Municipal i de Règim Local de Balears .
9è.- L'Ordenança és contrària a la competència lleial en tant que hi ha un tracte desigual en l'exercici de la publicitat exterior depenent del subjecte que exerceix l'activitat o el lloc on se situa el suport.
10è.- La disposició transitòria primera inclou una norma d'aplicació retroactiva, en contra de l ' article 9.3 de la Constitució .
11è.- L'Ordenança vulnera els principis de bona regulació, el principi d'igualtat, proporcionalitat, seguretat jurídica, estabilitat financera i sostenibilitat pressupostària, la Llei 20/2013 d'Unitat de Mercat, la Llei 17/2009 i la llibertat d'empresa, el dret de propietat, l' article 15 del Reglament de Serveis de les Entitats Locals, la prohibició de doble imposició, la regulació de les taxes prevista en l' article 25 TRLHL, i els límits dels tipus de faltes i sancions prevists en els articles 140 i 141 de la Llei de Bases de Règim Local .
La demandada manté, en canvi i en tot moment, la conformitat de l'ordenament jurídic de l'Ordenança impugnada.
A l'Exposició de Motius de l'Ordenança es pot llegir:
"La redacció de la present Ordenança respon a la necessitat d'establir uns criteris mínims de control i fiscalització de l'activitat publicitària que es desenvolupi a l'àmbit del municipi d'Eivissa.
Les exigències, requisits, condicions i limitacions que imperen a l'articulat de la present ordenança es constitueixen amb absolut respecte al que preveu la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, sobre lliure prestació de serveis, i en l'àmbit intern, en concret, al que assenyala la Llei estatal 17/2009, de 23 de novembre, sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i en termes generals, a la restant legislació estatal i autonòmica aplicable, així com als principis inspiradors del dret administratiu, com són el de bona fe, el de seguretat jurídica, el de proporcionalitat que ha de presidir en tota l'actuació administrativa, així com el d'eficàcia, no discriminació i objectivitat, sense oblidar el compliment dels criteris als quals s'ha d'ajustar l'actuació de les administracions públiques com són l'eficiència, transparència i el servei a la ciutadania.
La publicitat exterior constitueix una important activitat econòmica que a més incideix considerablement en el paisatge urbà del nostre municipi i que per tant ha de ser regulada.
Sent això així, és pel que sorgeix el present text normatiu amb l'objectiu de regular i facilitar l'exercici de l'activitat de publicitat exterior dins del terme municipal d'Eivissa, compatibilitzant-la amb la protecció, el manteniment i la millora dels valors del paisatge urbà i de la imatge de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 20 de Enero de 2020
...del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, de fecha 24 de enero de 2019, en el recurso contencioso administrativo 357/2016. Debemos precisar que la cuestión en la que se entiende que existe interés casacional objetivo para la formación de jurisprudencia es la Si , a la vista d......
-
STS 1703/2020, 10 de Diciembre de 2020
...Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, que desestimó el recurso contencioso-administrativo núm. 357/2016 promovido frente al acuerdo plenario del Ayuntamiento de Ibiza, dictado el día 2 de agosto de 2016, de aprobación definitiva de la Ordenanza ......
-
Sentencia del Tribunal Supremo de 10 de diciembre de 2020 (Sala de lo Contencioso Administrativo, Sección 4ª, Ponente: Celsa Pico Lorenzo)
...Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, que desestimó el recurso contencioso-administrativo núm. 357/2016 promovido frente al acuerdo plenario del Ayuntamiento de Ibiza, dictado el día 2 de agosto de 2016, de aprobación definitiva de la Ordenanza ......