STSJ Cataluña 87/2018, 12 de Noviembre de 2018

PonenteJORDI SEGUI PUNTAS
ECLIES:TSJCAT:2018:9831
Número de Recurso91/2018
ProcedimientoRecurso de casación
Número de Resolución87/2018
Fecha de Resolución12 de Noviembre de 2018
EmisorSala de lo Civil y Penal

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Recurs de cassació núm. 91/2018

SENTÈNCIA NÚM. 87

President:

Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas

Barcelona, a dotze de novembre de dos mil divuit

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Blanca, representada davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a MARTA PRADERA RIVERO i dirigit/da per l'advocat/da MARIA CARMEN VARELA ALVAREZ, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 21 de febrer de 2018 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 45 de Barcelona el 6 de juny de 2016 en el procediment de divorci núm. 168/15. Mateo, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a RICARD SIMO PASCUAL i dirigit/da per l'advocat/da ESTER ORTIN SOLE.

ANTECEDENTS DE FET
Primer

La procuradora Marta Pradera Rivero, en representació de Blanca, va formular demanda de procediment de divorci núm. 168/15 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 45 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 6 de juny de 2016, la part dispositiva de la qual diu el següent:

"Que estimando en parte la demanda formulada por la Procuradora MARTA PRADERA RIVERO, en nombre y representación de Blanca, contra Mateo, representado por el Procurador RICARD SIMÓ PASCUAL, declaro disuelto por divorcio el matrimonio formado por los expresados litigantes, con todos los efectos legales y en especial los siguientes:

  1. - Nada procede acordar en cuanto a la custodia y visita del hijo mayor de edad.

  2. - En cuanto a la atribución del uso de la vivienda familiar, sita en Barcelona en la CALLE000, NUM000, NUM001- NUM002, se atribuya a la Sra. Blanca hasta que se proceda a la liquidación y venta de la misma.

  3. - En concepto de alimentos para el hijo, el padre satisfará a la madre para el hijo menor la suma de 1.000 € mensuales, en doce mensualidades al año, dentro de los cinco primeros días de cada mes.

    Dicha cantidad se actualizará anualmente, con efectos de primero de enero, de acuerdo con la variación que experimente el Índice de Precios de Consumo, publicado por el Instituto Nacional de Estadística u Organismo que lo sustituya.

    Los gastos extraordinarios se abonarán por mitad.

  4. - No ha lugar a reconocer una prestación compensatoria para la esposa.

  5. - No ha lugar a reconocer una compensación económica en favor de la esposa.

  6. - No se hace expresa imposición de costas a ninguna de las partes."

    En data 28 de juny de 2016 es va dictar interlocutòria, amb la següent part dispositiva:

    "SE ACLARA la sentencia de 6 de junio de 2016 en cuanto al error material de la parte dispositiva en el sentido que donde se dice "hijo menor" debe entenderse "hijo mayor de edad"; y en cuanto a que en el fundamento jurídico sexto se hace referencia a que "los cónyuges en 27 de julio de 2014 suscribieron un documento ante Notario por el cual se repartían los bienes consistentes en cuadros y joyas que habían adquirido durante su actividad conjunta" debe decir: "los cónyuges en 4 de octubre de 2012 suscribieron un documento notarial y en 27 de julio de 2014 suscribieron un documento privado por los cuales se repartían los bienes comunes consistentes en cuadros y joyas que habían adquirido durante su actividad conjunta".

    SE DENIEGA la aclaración de la sentencia en relación a la fijación del porcentaje en que han de abonarse las actividades extraescolares, que no procede su fijación al estar comprendidas en la pensión de alimentos."

    En data 6 de juliol de 2016 es va dictar interlocutòria, amb la següent part dispositiva:

    "Estimo la petición formulada por el/la Procurador/a Ricard Simó Pascual, de laparte demandada, de ACLARAR el Auto de 28 de junio de 2016 en el sentido que el el documento de 4 de octubre de 2012 que suscribieron los cónyuges es un contrato privado no protocolizado notarialmente y el documento 27 de julio de 2014 es un acta de inventario notarial."

    Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 21 de febrer de 2018, amb la següent part dispositiva:

    "ESTIMAR el recurso de apelación interpuesto por la representación de Mateo contra la sentencia de 6 de junio de 2016 del Juzgado de 1ª Instancia nº 45 de Barcelona, dictada en los autos de divorcio 168/15, en el que ha sido parte demandante Blanca y, en consecuencia, REVOCAMOS en parte dicha resolución y DECLARAMOS NO HABER LUGAR a establecer pensión alimenticia que deba abonar el Sr. Mateo a la Sra. Blanca para cubrir los alimentos del hijo común, Benedicto, con efectos de junio de 2016 y, mantenemos el resto de pronunciamientos de la sentencia de instancia.

    No se hace imposición de las costas devengadas en esta alzada".

    Tercer. Contra la Sentència anterior, Blanca va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 5 de juliol de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 18 d'octubre de 2018, en què es va celebrar.

    Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. Resum d'antecedents

En la demanda que obre aquest litigi Blanca pretenia la dissolució per divorci del matrimoni contret l'any 1990 amb Mateo, i demanava com a mesures definitives l'atribució de la guarda del fill únic encara menor d'edat, amb l'assenyalament d'uns aliments pel fill a càrrec del pare de 2.000 euros mensuals, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar, i la fixació d'una prestació compensatòria de 2.500 €/m durant cinc anys i d'una compensació econòmica per raó de treball de 57.662 euros.

En la contesta a la demanda el senyor Mateo s'oposà a gairebé totes les pretensions de l'actora, admetent només una contribució als aliments del fill de 300 euros mensuals i l'atribució a l'esposa del domicili familiar fins la dissolució de la comunitat.

La sentència de primera instància, a banda de desestimar les reclamacions de prestació compensatòria i de compensació econòmica per raó de treball, va atribuir a la demandant l'ús de l'habitatge conjugal però ja no per raó de la guarda del fill (l'únic fill matrimonial havia arribat a la majoria d'edat el 14 de gener de 2016, en plena tramitació de la primera instància del litigi), sinó per raó de necessitat a l'empara de l' article 233-20.3,b/ del Codi civil de Catalunya (CCCat), amb el límit temporal de la divisió dels immobles comuns, i fixà els aliments del fill -que seguia vivint amb la mare- a càrrec del pare en la quantitat de 1.000 euros al mes atenent el nivell de despeses del fill -cursa estudis universitaris- i les possibilitats econòmiques dels progenitors, després de raonar que l'entrega recent per part del pare al fill d'un quadre de Dalí anomenat Tronc-Homo Suberis valorat en 130.000 euros constituiria una liberalitat del pare que no l'excusava del seu deure de seguir alimentant el fill major d'edat però mancat d'independència econòmica .

Aquesta sentència va ser apel lada pel senyor Mateo amb l'única finalitat que s'extingís la seva contribució als aliments del fill degut a la millora de la situació econòmica de l'alimentat, derivada del fet nou consistent en la venda del quadre de Dalí que Benedicto -contra la voluntat del seu pare- havia dut a terme per un preu de 40.133,45 euros en una casa de subhastes londinenca el 27 de juny de 2016, tot just vint dies després de la sentència del jutjat, ingrés amb el qual -a parer de l'apel lant- el seu fill es trobava en condicions d'atendre les seves necessitats d'alimentació, inclosa la matrícula universitària.

L'oposició al recurs d'apel lació per part de la demandant va consistir en demanar la suspensió del procés per raó de prejudicialitat civil atès que el senyor Mateo havia presentat una demanda civil contra el seu fill en la que pretenia la anul lació de la donació del Dalí (en un acta notarial de manifestacions de juny de 2016 el senyor Mateo al ludia, en relació amb dita transmissió gratuïta, a la manca de capacitat d'obrar del donatari, a la cotitularitat de la senyora Blanca sobre el 50% de l'obra d'art i també a la ingratitud del donatari i a la pobresa del donant); en darrer terme, demanava la confirmació per raons de fons de la prestació d'aliments fixada pel jutjat.

La sentència de segona instància va desestimar la concurrència de prejudicialitat civil entre el procés de divorci i el judici ordinari entaulat pel senyor Mateo encaminat a la invalidació de la donació del Dalí per manca d'interdependència entre els respectius objectes processals, i després de deixar constància com a fets provats que els cònjuges s'havien repartit els immobles comuns (l'habitatge de Sitges s'adjudicà al senyor Mateo, qui l'havia llogat, i el de Barcelona a la senyora Blanca, qui l'havia venut a tercer de manera que se'n lliurà de satisfer la càrrega hipotecària que gravava la finca) i que el fill dels litigants havia obtingut 40.133,45 euros per la venda del quadre de Dalí el juny de 2016, exposava l'àmbit específic dels aliments a favor dels fills majors d'edat, subratllant que queden supeditats a la necessitat de l'alimentat per manca d'ingressos propis o de capacitat per a obtenir-los, per acabar concloent...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
4 sentencias
  • SAP Barcelona 333/2021, 14 de Mayo de 2021
    • España
    • May 14, 2021
    ...1 del 08 de mayo de 2019 (ROJ: STSJ CAT 4098/2019 -ECLI:ES:TSJCAT:2019:4098) y STSJ, Civil sección 1 del 12 de noviembre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9831/2018 - LA RETROACTIVIDAD El demandado no ha probado que, a partir de la citada fecha (marzo de 2019) atendiera sus obligaciones alimenticias. ......
  • SAP Barcelona 495/2021, 17 de Septiembre de 2021
    • España
    • September 17, 2021
    ...( TSJ, Civil sección 1 del 12 de noviembre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9913/2018 ) y STSJ, Civil sección 1 del 12 de noviembre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9831/2018 En este caso la alteración de circunstancias, paso a la situación de desempleo del padre se pone de manif‌iesto en la vista de la primer......
  • SAP Barcelona 463/2019, 3 de Julio de 2019
    • España
    • July 3, 2019
    ...12 de noviembre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9913/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:9913 ) y STSJ, Civil sección 1 del 12 de noviembre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9831/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:9831 ). No apreciamos mala fe en la madre, ni ocultación dolosa de la realidad (la capacidad en abstracto y la inc......
  • SAP Barcelona 272/2019, 3 de Abril de 2019
    • España
    • April 3, 2019
    ...conocida jurisprudencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (por todas, STSJ, Civil sección 1 del 12 de noviembre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9831/2018 -ECLI:ES:TSJCAT:2018:9831 ), STSJ, Civil sección 1 del 22 de octubre de 2018 (ROJ: STSJ CAT 9688/2018 -ECLI:ES:TSJCAT:2018:9688 ) y la......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR