STSJ Cataluña 72/2018, 13 de Septiembre de 2018
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:6817 |
| Número de Recurso | 194/2016 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 72/2018 |
| Fecha de Resolución | 13 de Septiembre de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 194/2016
SENTÈNCIA NÚM. 72
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a tretze de setembre de dos mil divuit
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Africa, representada davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a ESTEFANIA SOTO GARCIA i dirigit/da per l'advocat/da MARIA ISABEL JOYA SOTO, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 6 de setembre de 2016 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Badalona el 15 de gener de 2015 en el procediment verbal núm. 518/14. Benita aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a LAIA GALLEGO URIARTE i dirigit/da per l'advocat/da JOSÉ ANTONIO ALCALDE SANTOS. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Silvia Font Artola, en representació de Benita, va formular demanda de judici verbal núm. 518/14 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Badalona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 15 de gener de 2015, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por doña Benita contra doña Africa y condeno a la parte demandante al pago de las costas causadas".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 6 de setembre de 2016, amb la següent part dispositiva:
"Que, estimando parcialmente el recurso de apelación interpuesto por DOÑA Benita, parte actora, contra la Sentencia de fecha 15 de enero de 2015, del Juzgado de Primera Instancia nº 7 de BADALONA, sobre relaciones familiares, en el que ha sido parte apelada DOÑA Africa, y en el que ha intervenido el MINISTERIO FISCAL en defensa de los intereses del menor, debemos REVOCAR PARCIALMENTE la expresada resolución en cuanto a los siguientes extremos: a) se establece el derecho de visitas del menor Isaac (nacido el NUM000 de 2008), con su tía materna DOÑA Benita; b) la concreción de las visitas se llevará a efecto por acuerdo entre ambas partes litigantes, que en su caso deberán someterse a un proceso de mediación para concretar la relación del niño con la tía con el mayor grado de consenso y flexibilidad; c) en tanto no se alcanza un acuerdo expreso, (que deberá constar por escrito), se aplicará, con carácter mínimo, el régimen de visitas consistente en un encuentro mensual en el último fin de semana de cada mes (los doce meses del año), durante cuatro horas, intervenido en cuanto a entrega y recogida por el Punt de Trobada que corresponda, y en el horario que dicha institución fijará para lo que el Juzgado, a petición de la parte actora en ejecución de sentencia, dirigirá el correspondiente oficio a la citada institución; e) la madre deberá facilitar la comunicación telefónica entre la tía y el menor que se producirá, como mínimo, un día a la semana; e) cualquier diferencia que pueda surgir entre las partes se someterá a la decisión judicial en fase de ejecución de sentencia, que será resuelta con la mayor amplitud y discrecionalidad, para la salvaguarda de los intereses del niño, y derivando el caso, si fuera necesario, a los servicios de medicación familiar; f) se deja sin efecto la condena a la actora al pago de las costas de la primera instancia; y debemos CONFIRMAR y CONFIRMAMOS en todos los demás pronunciamientos la sentencia impugnada; todo ello sin imposición de las costas a ninguna de las partes".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Africa va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 31 de maig de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 13 de novembre de 2017, en què es va celebrar, no havent-se pogut firmar dintre del termini legal aquesta resolució dgut a incidències informàtiques.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
La demanda que obre aquest procés va ser formulada el març de 2014 per Benita en sol licitud de l'establiment d'un règim de relacions personals amb el seu nebot Isaac, nascut el NUM000 de 2008, i en ella s'afirmava que la mare d'aquest, Africa, havia impedit sense causa justificada aquells contactes a partir de l'estiu del 2013.
La progenitora demandada s'oposà a la pretensió de la seva germana de vincle senzill (les litigants comparteixen pare), tia del menor, amb l'argument que la discapacitat de Isaac aconsella un entorn de màxima estabilitat, i que la demandant no està capacitada per a mantenir contactes periòdics amb el nebot atesa la seva personalitat i la negligència amb què l'hauria tractat en les comptades ocasions que li fou encomanada aquesta funció.
La sentència del jutjat va desestimar la petició de la demandant amb l'argument que si bé una tia ha de ser considerada "pròxima" en la perspectiva de l' article 236-4.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat), en aquest cas no s'havia demostrat un tracte freqüent de Benita amb el nebot ni per tant l'existència d'un vincle afectiu amb ell que fes convenient l'establiment d'un règim de contactes com el que sol licita.
La sentència d'apel lació, en canvi, parteix del dret que correspon als menors a gaudir de relacions amb la seva família extensa de forma autònoma i suficient per tal de consolidar els vincles, i considera acreditat que la demandant sempre ha mantingut contacte amb el seu nebot Isaac, raons per les quals, després d'esperonar les germanes litigants perquè sotmetin la controvèrsia a mediació, estableix un cautelós règim de contactes de la tia amb el nebot: una trobada mensual de 4 hores i una comunicació telefònica setmanal.
Africa interposa recurs per infracció processal i recurs de cassació contra dita sentència de segona instància.
SEGON. Recurs per infracció processal
-
El primer motiu del recurs té fonament en l' article 469.1, 4rt de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) en relació amb la tutela judicial efectiva sancionada a l' article 24.1 de la Constitució Espanyola (CE), i denuncia l'arbitraria i irracional valoració de la prova documental aportada per la demandant juntament amb el recurs d'apel lació.
En concret, afirma la recurrent que les fotografies incorporades per la senyora Benita a la segona instància no acreditarien el fet que dóna per provat la sentència d'apel lació, açò és, que "las relaciones entre la tía y el sobrino se han mantenido desde el nacimiento del niño como ha quedado corroborado con los testimonios gráficos aportados".
Pel que fa a la infracció denunciada hem de recordar, seguint la nostra sentència 65/2016, de 8 de setembre, que "la doctrina jurisprudencial ha anat admetent l'anomenat error patent en la valoració de la prova: "a) cuando se ha incurrido en un error patente, ostensible o notorio; b) cuando se extraigan conclusiones contrarias a la racionalidad, absurdas o que conculquen los más elementales criterios de la lógica, o se adopten criterios desorbitados o irracionales; y c) cuando se efectúen apreciaciones contrarias a las reglas de la común experiencia" ( SSTSJC, entre d'altres, de 6 de novembre de 2008, de 6 de juliol de 2009, 20 de desembre de 2010, 29 de juny de 2011 i 15 d'abril de 2013). A més, l'error patent ha d'afectar aspectes de caràcter fàctic o, el que és el mateix, "datos de la realidad condicionantes de la resolución adoptada" ( STC 58/1998, de 30 de març). Així mateix, cal establir que, d'acord amb el que va explicitar la sentència d'aquest TSJC 34/2007, de 22 de novembre: "para que el error llegue a determinar la vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva es preciso que concurran varios requisitos. En primer lugar, se requiere que el error...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 30/2020, 17 de Enero de 2020
...el derecho de los hijos menores a mantener estas relaciones personales. La STSJ, Civil sección 1 del 13 de septiembre de 2018 ( ROJ: STSJ CAT 6817/2018 -ECLI:ES:TSJCAT:2018:6817) predica que "[a] diferència del que feia l' article 135 del Codi de família, antecedent immediat de l'actual art......
-
SAP Barcelona 231/2019, 20 de Marzo de 2019
...concurrir claramente justa causa para ello. Nos remitimos a las consideraciones efectuadas en la sentencia del TSJC de 13-9-2018 ( ROJ: STSJ CAT 6817/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:6817 ) que con remisión a lo dispuesto en el art. 236-4,2 CCC señala que las relaciones personales de los menores ......