STSJ Cataluña 38/2018, 23 de Abril de 2018
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:5654 |
| Número de Recurso | 18/2017 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 38/2018 |
| Fecha de Resolución | 23 de Abril de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
RECURS DE CASSACIÓ I EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL núm. 18/2017
SENTÈNCIA NÚM. 38
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 23 d'abril de 2018
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Benito , representat davant aquest Tribunal per la procuradora MARIA JESUS GONZALEZ VIZCAINO i dirigit per l'advocat ANDRES ALMAR AMER, contra la Sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona el 15 de novembre de 2016 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona el 5 d'octubre de 2015 en el procediment de modificació de mesures núm. 80/13. Lorenza , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador JAUME GASSO I ESPINA i dirigida per l'advocat Martin Benitez Jaramillo. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Rosa Llum Fernández, en representació de Lorenza , va formular demanda de judici de modificació de mesures núm. 80/13 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Girona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 5 d'octubre de 2015 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Desestimo la demanda de modificació de mesures formulada per la representacció processal de la Sra. Lorenza .
No és procedent efectuar cap pronunciament sobre les costes".
Segon . Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar Sentència amb data 15 de novembre de 2016, amb la següent part dispositiva:
"Que debemos ESTIMAR parcialmente el recurso de apelación formulado por doña Lorenza contra la sentencia dictada el 5 de octubre de 2015 por el Juzgado de Primera Instancia núm. 6 de Girona en los autos de Modificación de Medidas definitivas núm, 80/2013 y REVOCAR parcialmente la misma, con los siguientes pronunciamientos:
-
Cuando en cumplimiento del régimen de visitas del hijo de los litigantes, Fausto , deba trasladarse desde su residencia a Girona no será necesario que le acompañe ningún adulto. La Sra. Lorenza deberá acompañarlo desde su residencia hasta elaeropuerto de salida. El Sr. Benito será el encargado de recogerlo en el aeropuerto de llegada, sea éste Barcelona o Girona. El coste de los billetes de avión deberá sumirlo la Sra. Lorenza .
-
El Sr. Benito deberá satisfacer el 50% del coste de los gastos extraordinarios del menor Fausto en los términos establecidos en el fundamento tercero de esta sentencia.
Todo ello sin hacer especial pronunciamiento de las costas causadas en esta instancia".
Tercer . Contra la Sentència anterior, el Sr. Benito va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 8 de gener de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 15 de març de 2018, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER.- Resum d'antecedents
Contra la sentència d'apel lació dictada el 15 de novembre de 2016 per la Secció 1ª de l'Audiència Provincial de Girona en un litigi de modificació de les mesures del divorci de Lorenza i Benito , aquest darrer hi presenta recurs extraordinari per infracció processal integrat per dos motius (incongruència extra petita i manca de motivació) i de cassació amb un sol motiu (infracció de l' article 233-7 del Codi civil de Catalunya ).
Els fets de què hem de partir en la decisió dels recursos són en síntesi els següents:
-
el conveni regulador del divorci de Lorenza i Benito , aprovat per sentència del 15 de gener de 2007 , atribuïa a la mare la guarda del fill comú, Fausto , nascut el NUM000 de 2002, establint a més entre altres mesures un règim d'estades del menor amb el pare comprensiu dels caps de setmana alterns, capvespre del dimecres i meitat de les vacances escolars, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar situat a Girona també a la mare, i la contribució del pare als aliments del menor consistent en el pagament de 200 €/mes que es reduïen a 150 €/m en cas de trobar-se en situació d'atur;
-
pocs mesos després el senyor Benito va promoure un primer procés de modificació de les mesures del divorci en vista que Lorenza -juntament amb el fill de 5 anys- havia traslladat el seu domicili a Astúries, litigi que va concloure amb l'aprovació per sentència de 29 de maig de 2008 de l'acord transaccional a què arribaren els litigants per adaptar a la nova situació el règim d'estades del menor amb el seu pare, que passava a ser d'un mínim de "cinc caps de setmana llargs (ponts)" anuals a escollir el pare en funció del calendari escolar del fill, havent-se de fer els intercanvis del fill en el domicili gironí del pare fins que el nen pogués viatjar sol i corrent les despeses dels desplaçaments des d'Astúries a càrrec de la mare;
-
un segon procés de modificació de mesures promogut l'any 2010 per la senyora Lorenza va concloure amb sentència del jutjat de 7 d'abril de 2011 , ratificada en segona instància per sentència de 9 de maig de 2012 , que desestimava per manca d'acreditació d'un canvi substancial de circumstàncies la seva pretensió de reduir les estades del pare amb el fill, de distribuir per meitats les despeses dels viatges del menor entre DIRECCION000 i Girona, d'incrementar els aliments a càrrec del pare i de regular ex novo les despeses extraordinàries;
-
la tercera demanda de modificació de mesures del divorci, que és la motivadora d'aquest procés, fou promoguda per Lorenza el gener de 2013 i pretenia la supressió del règim d'estades del menor amb el pare llevat de les vacances escolars, la determinació que l'intercanvi del fill -capaç ja de viatjar sol- es dugués a terme a les terminals dels aeroports d'Astúries i Girona, i l'especificació que les despeses extraordinàries -no previstes al conveni originari- havien d'anar a càrrec dels progenitors per meitats;
-
aquesta demanda va ser desestimada en la seva integritat pel jutjat de Girona en sentència de 5 d'octubre de 2015 , també perquè no s'apreciava cap modificació substancial de les circumstàncies;
-
la sentència d'apel lació dictada per l'Audiència en data 15 de novembre de 2016 acull en part el recurs de la senyora Lorenza , puix que considera que el sol fet que el fill dels litigants compti 4 anys més dels que tenia quan la segona sentència de modificació de mesures del divorci -la Sala remarca que havia passat de ser un nen a tot un adolescent de 14 anys-, constitueix per si mateix una alteració substancial de circumstàncies, raó per la qual, mantenint el règim convingut d'estades amb el pare, declara que el menor viatjarà sol de DIRECCION000 a Girona o Barcelona i tornada, i com que no considera provat que la senyora Lorenza hagi empitjorat la seva situació econòmica respecte de la vigent l'any 2012, manté al seu càrrec totes les despeses de trasllat del fill; quant a la distribució de les despeses extraordinàries demanada per l'apel lant, la sentència impugnada, després d'exposar els trets característics d'aquest tipus de despeses -són imprevisibles, no periòdiques i necessàries- i de distingir entre les estrictament imprescindibles i les accessòries o complementàries -el cost d'aquestes només l'ha de satisfer el progenitor que les accepti-, considera que s'han d'abonar per meitats entre els progenitors, no sense indicar prèviament que " al estar incluidos [los gastos extraordinarios] dentro del concepto de alimentos y tratarse de un menor de edad el Tribunal puede pronunciarse sobre los mismos aunque la sentencia que se modifica no los hubiere contemplado y regulado, pues se trata de una obligación de derecho imperativo, por lo que no es necesario en este caso que concurra una alteración sustancial de circunstancias ".
SEGON.- Recurs per infracció processal
-
El motiu primer del recurs per infracció processal es formula a l'empara de l' article 469.1 , 2n de la Llei...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 54/2022, 28 de Enero de 2022
...de pago se establece en las sentencias del TSJ de Cataluña 4/2016 de 28 de enero, 59/16 de 14 de julio, 88/16 de 3 de noviembre, 38/18 de 23 de abril, 28/20 de 13 de octubre o 53/21 de 3 de En dichas resoluciones se indica que, de la misma forma que para los gastos ordinarios, a falta de ac......
-
SAP Barcelona 97/2022, 8 de Febrero de 2022
...de pago se establece en las sentencias del TSJ de Cataluña 4/2016 de 28 de enero, 59/16 de 14 de julio, 88/16 de 3 de noviembre, 38/18 de 23 de abril, 28/20 de 13 de octubre o 53/21 de 3 de En dichas resoluciones se establece que, de la misma forma que para los gastos ordinarios, a falta de......