STSJ Cataluña 3232/2018, 30 de Mayo de 2018
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:4413 |
| Número de Recurso | 900/2018 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 3232/2018 |
| Fecha de Resolución | 30 de Mayo de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2018 - 0000082
RM
Recurs de Suplicació: 900/2018
IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LM. SR. GREGORIO RUIZ RUIZ
IL LM. SR. IGNACIO Mª PALOS PEÑARROYA
IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL LMA. SRA. Mª TERESA OLIETE NICOLÁS
IL LM. SR. FELIPE SOLER FERRER
IL LMA. SRA. SARA MARIA POSE VIDAL
IL LM. SR. ADOLFO MATÍAS COLINO REY
IL LMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL LM. SR. LUIS REVILLA PÉREZ
IL LM. SR. EMILIO GARCÍA OLLÉS
IL LM. SR. LUIS JOSÉ ESCUDERO ALONSO
IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL LMA. SRA NURIA BONO ROMERA
IL LM. SR. AMADOR GARCÍA ROS
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL LMA. SRA. Mª MACARENA MARTÍNEZ MIRANDA
IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTÍNEZ
IL LMA. SRA. MARIA PILAR MARTIN ABELLA
IL LM. SR. CARLOS HUGO PRECIADO DOMENECH
Barcelona, 30 de maig de 2018
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3232/2018
En el recurs de suplicació interposat per Fondo de Garantía Salarial a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 18 de setembre de 2017 dictada en el procediment núm. 867/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Evelio, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de setembre de 2017, que contenia la decisió següent:
Que ESTIMANDO la excepción planteado por el demandante de cosa juzgada, se DESESTIMA, la demanda interpuesta por el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, contra Evelio .
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- D. Evelio en fecha 27-6-2011, presentó demanda de despido contra la empresa Estructuras Ninecar, S.A., que correspondió por turno de reparto al Juzgado de lo Social nº 1 de Tarragona (Autos 515/2011), dictándose Sentencia en fecha 27-9-2011, declarando la improcedencia del despido, condenando a la empresa, a su opción, a la readmisión del trabajador en el mismo puesto de trabajo o abonarle una indemnización, y en ambos supuestos, a pagar al trabajador los salarios de tramitación.
Ante el incumplimiento de la empresa, se instó la Ejecución del Auto, dictándose en fecha 26-7-2013 Auto de insolvencia por importe de 20.742,66 euros.
En fecha 7-11-2013, se presentó ante el FOGASA solicitud de prestaciones por el Sr. Evelio, que dio lugar al expediente administrativo NUM000, y posterior resolución de fecha 27-11-2014, reconociendo al Sr. Evelio el derecho a percibir la cantidad de 1.753,15 euros en concepto de indemnización, en función del periodo laboral de prestación de servicios y 6.010,80 euros en concepto de salarios de tramitación, tope máximo que debía abonar FOGASA, en virtud de las normas de aplicación, RD 505/1985 y art. 33 ET .
Interpuesta demanda por el Sr. Evelio contra dicha resolución, al considerar que la misma fue dictada transcurridos los 90 días de plazo para resolver los expedientes administrativos, correspondió por turno de reparto al Juzgado de lo Social nº 2 de Tarragona (574/2015), se dictó Sentencia por el Juzgado de Refuerzo de fecha 10-2-2016, condenado a FOGASA a abonar al Sr. Evelio la cantidad de 12.978,71 euros.
En cumplimiento de dicha Sentencia FOGASA tramitó el expediente administrativo NUM000, procediendo al pago de la cantidad 12.978,71 euros, en fecha 10-5- 2016, dictándose la resolución administrativa en fecha 28-4-2016.
Reclama el FOGASA que el demandado Sr. Evelio le reintegre como beneficiario de prestaciones indebidamente reconocidas y percibidas, la cantidad de 12.978,71 euros, más los intereses legales."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Com a primer motiu de recurs i a l'empara de l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, el recurrent, Fondo de Garantía Salarial, demana revisió de la relació de fets provats i
concretament de l'ordinal tercer a fi que s'incorpori com a fet provat el fonament de la sentència de febrer de 2016 a que es refereix aquell paràgraf.
La Sala ha de rebutjar aquesta proposta per inútil, el fonament d'aquella sentència, l'efecte positiu del silenci administratiu, ja consta a fonament de dret tercer i no hi ha cap motiu per a incorporar-lo a la relació de fets provats.
Per tant la Sala ha de rebutjar aquest motiu de recurs i mantenir el fet provat tercer de la sentència d'instància en la redacció donada per la jutgessa que és qui ha decidit l'estructura argumentativa de la sentència.
1. Es formula un segon motiu de recurs emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, i per aquesta via es denuncia infracció de l' article 146.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social en relació a l'article 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
La tesi de l'ens recurrent, és que no es pot aplicar a aquest cas l'efecte negatiu de la cosa jutjada, ja que no hi ha identitat en la causa entre els dos plets, el present i el que va donar lloc a la sentència de 10/02/2016 en la qual es va condemnar el FOGSA a pagar al treballador la quantitat de 12.978,71 €.
-
L'anàlisi de la qüestió aquí tractada requereix forçosament una prèvia reflexió sobre els aspectes processals atenyents a les reclamacions que formulen els beneficiaris i beneficiàries davant la institució de garantia salarial en relació al règim de prestacions.
És molt habitual que quan el FOGASA dicta una resolució administrativa denegant o reconeixent la prestació les persones afectades instin una acció ordinària, a través d'una reclamació de quantitat. Per bé que és aquesta una pràctica molt generalitzada el fet cert és que des de la perspectiva processal no deixa de ser equívoca. En efecte, en aquests casos no ens trobem davant una acció derivada d'un incompliment contractual, sinó en la impugnació d'un acte administratiu sotmès a Dret Administratiu, pel que es deneguen o es reconeixen prestacions públiques. En aquest punt caldrà recordar que inicialment, després de la creació del FOGASA, a partir de la Llei de Relacions Laborals de 1976, el RD 317/1997, de 4 de març preveia que les resolucions que es dictessin era recurribles en via administrativa a través de recurs d'alçada, contra el que esqueia interposar recurs contenciós-administratiu. No és fins a l'entrada en vigor de la Llei de Procediment Laboral de 1990 quan pel coneixement d'aquestes assumptes la jurisdicció social esdevé competent (eliminant-se, alhora, la necessitat de reclamació prèvia).
En conseqüència, en el coneixement de la impugnació de les resolucions dictades pel FOGASA en el règim de prestacions els tribunals socials actuem com a òrgans judicials contenciosos-administratiu, atès que la competència original que correspondria conforme al marc ordinari general ( art. 1.1 LRJCA en relació a l' art. 1.1 de LPACAC) ens ha estat legalment atribuïda (actualment, a l ' art. 2 ñ) LRJS ). No és aquesta una previsió aïllada: el mateix ocorre en els processos per prestacions de Seguretat Social, actes administratius en matèria de Seguretat Social y laboral -llevat cotització i recaptació-, salaris de tramitació a càrrec de l'Estat, determinats actes en matèria electoral i la impugnació d'actes administratiu que deneguin el dipòsit d'estatuts d'organitzacions sindicals o patronals. Es tracta, en definitiva, de processos en els que tot i que per lògica inicial correspondria el seu coneixement a l'ordre contenciós-administratiu (atès que es tracta de revisar judicialment un acte administratiu en sentit estricte), el legislador ha volgut, pel seu contingut social, atribuir la jurisdicció en els tribunals laborals. Però ocorre que aquells altres supòsits "transferits" estan desenvolupats a la LRJS a través de concretes modalitats processals diferent al procés ordinari; cosa que -insòlitament- no ocorre en relació al règim prestacional del FOGASA.
Aquesta anomia legal/processal en aquesta mena d'accions explica que a la pràctica -en no existir procés específic- bona part de les demandes formulades es plasmin, com s'ha dit, per la via del procés ordinari. Certament, com s'indica per alguns autors de la doctrina científica, després de l'entrada en vigor de la LRJS no seria il lògic entendre que la via d'impugnació dels actes del FOGASA seria l'establerta a l'art. 151 de la dita llei processal. No obstant, aquesta possibilitat topa amb problemes pràctics reals: d'una banda, després de la reforma de la LRJS per la Llei 39/2015 seria precís exhaurir la via administrativa; d'altra -i en forma especial- la summa gravaminis de divuit mil euros que en aquests casos estableix com a summa gravaminis l' art. 191.3 g) LRJS impediria a la pràctica -en relació als límits de garantia dels apartats 1 i 2 de l'art. 33 ET - l'accés al recurs.
Aquesta situació paradoxal (per tant, que un acte administratiu sigui recorregut judicialment a través del procediment ordinari) determina, per tant, que si s'estima la demanda es condemni al FOGASA al pagament de determinades quantitats. Ara bé, en puritat processal -atès que estem actuant com a òrgans administratiusallò que en realitat estem fent en aquests casos és...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 985/2021, 6 de Octubre de 2021
...sentencia dictada el 30 de mayo de 2018 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en recurso de suplicación nº 900/2018, interpuesto contra la sentencia de fecha 18 de septiembre de 2017, dictada por el Juzgado de lo Social nº 2 de Tarragona, en autos nº 867/201......
-
STSJ Cataluña 336/2021, 21 de Enero de 2021
...en general, un criterio contrario al que expresa dicha doctrina jurisprudencial, criterio del que son muestra las sentencias de 30.5.2018 (recurso 900/2018), 14.6.2018 (recurso 1077/2018) y 12.7.2018 (recurso 3078/2018). Sin embargo, con posterioridad a aquella sentencia, su doctrina ha sid......
-
STSJ Cataluña 1607/2021, 17 de Marzo de 2021
...en general, un criterio contrario al que expresa dicha doctrina jurisprudencial, criterio del que son muestra las sentencias de 30.5.2018 (recurso 900/2018), 14.6.2018 (recurso 1077/2018) y 12.7.2018 (recurso 3078/2018). Sin embargo, con posterioridad a la STS 27.2.2019, hemos aplicado su d......