STSJ Cataluña 29/2018, 19 de Marzo de 2018
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 19 Marzo 2018 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Número de resolución | 29/2018 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. Cassació i extraordinari per infracció processal nº 118/2016
SENTÈNCIA Nº
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, 19 de març de 2018
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Eliseo , representat davant aquest Tribunal pel procurador Roger García Girbés i dirigit per l'advocada Elisenda Villarrubia Lampreave, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 de gener de 2016 , i interlocutòria d'aclariment de 27 de gener de 2016 , en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat VIDO núm. 1 de DIRECCION000 el 19 de juny de 2015 en el procediment de modificació de mesures núm. 46/14. Rocío , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Marta Dalmases Rovira i dirigida per l'advocada Elisenda Soriano García. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Juan Jiménez Moron, en representació de Eliseo y Gracia , va formular demanda de judici de modificació de mesures núm. 46/14 davant el Jutjat VIDO NÚM. 1 DE DIRECCION000 . Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 19 de juny de 2015, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Estimo la demanda interpuesta por la representación procesal de D. Eliseo y Dª Gracia contra Dª Rocío y en consecuencia acuerdo modificar la sentencia de fecha 6 de febrero de 2014, en autos de divorcio 61/2013, parcialmente revocada por la sentencia de la Ilma. Audiencia Provincial de Barcelona en fecha 29 de julio de 2014 en el siguiente sentido:
Se atribuye el ejercicio de la patria potestad de los menores exclusivamente al padre D. Eliseo
Se atribuye la guarda y custodia de los hijos menores al padre.
Se fija como visitas a favor de la madre y en relación a los hijos la de una vez por semana, que se llevarán a cabo en el punto de encuentro más próximo al domicilio de los menores, en día y horario que el centro tenga disponibilidad, en la modalidad de tuteladas. La duración del régimen establecido de esta forma será de un año, transcurrido el cual, y previo informe favorable del punto de encuentro podrá ampliarse hacia uno ordinario, según la situación de los menores y las necesidades de éstos y a la vista de la evolución de la situación.
Se atribuye el uso de la vivienda familiar sita en la localidad de DIRECCION000 , Ctra. DIRECCION001 NUM000 NUM001 , al padre mientras dure la guarda de los menores. Y consiguientemente acuerdo dejar sin efecto la venta de la misma.
Sin expresa imposición de costas a ninguna de las partes".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 de gener de 2016 , amb la següent part dispositiva:
"Que ESTIMANDO PARCIALMENTE el recurso de apelación interpuesto por Dª Rocío contra la Sentencia dictada en fecha 19 de Junio de 2015 por el Juzgado de violencia sobre la mujer nº 1 de DIRECCION000 , debemos confirmar la decisión de atribución en exclusiva del ejercicio de la responsabilidad parental al Sr. Eliseo , revocando el punto d) del fallo, atribuyéndose así el uso de la vivienda familiar sita en DIRECCION000 , Ctra. DIRECCION001 NUM000 NUM001 al Sr. Eliseo pero hasta que se produzca la venta de la misma en los trámites de ejecución de sentencia que ya se han iniciado (autos 52/2014), manteniéndose por tanto las consecuencias de la acción de división de cosa común que fue decidida en la sentencia de 6 de febrero de 2014.
No se hace imposición de costas de esta alzada".
En data 27 de gener de 2016, es va dictar Interlocutòria amb la següent part dispositiva:
"Procédase acordar la rectificación del error de omisión de la fecha de la sentencia número 33/16 siendo la misma el día veintidós de enero de dos mil dieciséis".
Tercer. Contra la Sentència anterior, la representació processal de Eliseo va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 9 de març de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió.
Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Plantejament del recurs
La sentència que és objecte del recurs de cassació que ara s'examina és la dictada per la Secció 12a de l'Audiència de Barcelona el dia vint-i-dos de gener de 2016 en un procés de modificació de les mesures del divorci de Eliseo i Rocío , la qual sentència (i) acorda la suspensió de l'exercici per Rocío de la potestat parental sobre els seus fills menors per raó de desatenció continuada, (ii) atribueix la guarda d'aquests fills al pare, així com l'ús de l'habitatge conjugal, que pertany a tots dos progenitors en indivís, i (iii) restringeix en el temps dita atribució d'ús ja que s'extingirà amb la realització de la divisió de l'immoble comú.
El demandant Eliseo va interposar recurs de cassació contra dita sentència per entendre que incorre en infracció de l' article 233-20.3 del Codi civil de Catalunya (CCCat ), tot afirmant que l'atribució de l'ús de l'habitatge lligada a l'exercici de la guarda monoparental no pot ser limitada en el temps, sinó que ha de comprendre tot el temps de durada de la guarda, la qual cosa és compatible amb l'acció de divisió de l'habitatge comú que pugui emprendre un dels copropietaris.
Malgrat els dubtes que inicialment va generar l'admissibilitat del motiu únic del recurs de cassació, finalment la interlocutòria d'aquest tribunal del nou de març de 2017 l'admeté, tot subratllant que l'escrit de recurs i els aclariments posteriors evidenciaven un veritable interès cassacional ex article 3 de la Llei 4/2012 , del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, puix que ara també es fa esment de l'apartat 2 -l'antecedent V de l'escrit inicial de recurs ja l'invocava- de l' article 233-20 CCCat , es precisa que "una eventual venta de la cosa en pública subasta pública debe garantizar la subsistencia de aquella medida" i s'hi afegeix la invocació de la doctrina jurisprudencial que s'hauria vulnerat integrada per les sentències d'aquest tribunal 17/2010, de 22 d'abril , i 67/2012 i 74/2012, de 12 i 30 de novembre respectivament.
SEGON. Resum d'antecedents
La decisió del recurs partirà dels següents fets, tots ells admesos en la instància:
1r/ la sentència de divorci dictada pel jutjat de violència contra la dona nombre 1 de DIRECCION000 el 6 de febrer de 2014 atribuí la guarda dels fills dels cònjuges Eliseo i Rocío , Victoriano i Vicenta , nascuts el NUM002 de 2003 i el NUM003 de 2005 respectivament, a l'àvia paterna, Gracia , qui l'exercí al seu domicili de DIRECCION000 , al temps que acordava l'extinció de la indivisió sobre l'immoble que havia constituït l'habitatge familiar ( DIRECCION001 NUM000 , NUM001 , DIRECCION000 ), adquirit a mitges pels consorts Eliseo i Rocío , amb la venda i repartiment del preu entre tots dos, de manera que amb aquest capital cadascun d'ells pogués tornar a emprendre un projecte de vida per separat;
2n/ la sentència d'apel lació del següent 29 de juliol va modificar en part la del jutjat, atribuint a Rocío l'ús de l'habitatge familiar per entendre que era el titular de l'interès més necessitat de protecció, per bé que en limitava la durada fins la venda forçosa de l'immoble amb un màxim de dos anys a comptar des de la data de la pròpia sentència d'apel lació;
3r/ el dos d'octubre del mateix any 2014 Eliseo va promoure una modificació de les mesures vinculades al divorci basant-se en que Rocío havia abandonat l'habitatge familiar de DIRECCION000 , i demanava que la guarda dels fills li fos atribuïda a ell en exclusiva, amb correlativa suspensió de la potestat de la mare sobre els fills per raó de la seva conducta de desatenció continuada, així com ser reconegut com a beneficiari de l'ús de l'habitatge familiar en tant que guardador dels menors, deixant sense efecte la divisió de la cosa comuna que pretenia Rocío ;
4rt/ la sentència del jutjat de DIRECCION000 dictada en data 19 de juny de 2015 al temps que acordava la privació de la potestat parental de la mare va atribuir a Eliseo la guarda dels menors i l'ús de l'habitatge familiar, declarant de manera expressa que aquesta atribució d'ús implicava deixar sense efecte el procediment executiu de divisió de l'immoble comú que s'estava tramitant en el mateix jutjat per iniciativa de Rocío ;
5è/ la sentència dictada en apel lació del procés de modificació de mesures en data 22 de gener de 2016 , a banda d'aclarir l'abast de la mesura relativa a l'exercici de la potestat parental per part de Rocío , va confirmar l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar al pare que ostenta la guarda dels fills, per bé que precisant que aquesta atribució és compatible amb l'acció de divisió de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 105/2019, 4 de Febrero de 2019
...de l'habitatge familiar es caracteritza com un dret real d'origen familiar. Així ho ha afirmat la sentencia del TSJC de 19-3-2018 (ROJ: STSJ CAT 2709/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:2709 ) que deriva aquesta naturalesa "de l' article 233-25 CCCat, segons el qual " el propietari o el titular de d......
-
SAP Lleida 779/2021, 17 de Diciembre de 2021
...En su consecuencia, procede rechazar el tercer motivo del recurso de casación". Como más reciente procede citar también la STSJ Catalunya 19 marzo 2018, nº 29/2018, invocada por la apelante en su escrito de recurso, que dispone : "TERCER. Recurs de 1. Sota aquests pressupostos fàctics, el r......
-
SAP Barcelona 323/2020, 28 de Mayo de 2020
...de la vivienda con el derecho de uso atribuido, tal como ha sido recogida por sentencias del TSJC, entre ellas la de 19-3-2018 (ROJ: STSJ CAT 2709/2018 -ECLI:ES:TSJCAT:2018:2709 ) que recoge la doctrina En cuanto a las costas, estimándose en parte el recurso y a la vista de lo que disponen ......
-
SAP Barcelona 785/2021, 29 de Diciembre de 2021
...de medidas definitivas. " La Doctrina Jurisprudencial del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (v.g., STSJ Cat de 19/3/2019, ROJ STSJ CAT 2709/2018; STSJ Cat de 16/2/2017, ROJ: STSJ CAT 493/2017) ha señalado, en relación a la atribución del uso de la vivienda - El preámbulo de la Ley......