STSJ Cataluña 22/2018, 12 de Marzo de 2018
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:2439 |
| Número de Recurso | 38/2017 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 22/2018 |
| Fecha de Resolución | 12 de Marzo de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 38/2017
SENTÈNCIA núm. 22
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, 12 de març de 2018
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Norberto , representat davant aquest Tribunal pel procurador Jesús Bley Gil i dirigit per l'advocada Natalia Queralt Urgoiti, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 10 de gener de 2017 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 19 de Barcelona el 30 de desembre de 2014 , i Interlocutòria d'aclariment de 9 de març de 2015 , en el procediment de modificació de mesures núm. 586/14. Nuria , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Angel Joaniquet Tamburini i dirigida per l'advocada Marta Boza Rucosa. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Jesús Bley Gil, en representació de Norberto , va formular demanda de judici de modificació de mesures núm. 586/14 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 19 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 30 de desembre de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando parcialmente la demanda sobre modificación de medidas reguladores de la crisis matrimonial, por promovida por D. Norberto para, debo ampliar el régimen de visites paterno filial establecido en la sentencia dictada en el procedimiento de divorcio nº 120/2010, de este juzgado, de manera que el padre tendrá consigo al hijo en la tarde de los jueves, desde la salida del centro escolar hasta su entrada el día siguiente, además de que los fines de semana que el padre tendrá consigo al hijo acaparan el lunes, también a la entrada del colegio. Por otra parte se reduce a 250€ mensuales la pensión alimenticia a pagar por el actor. Sin costas".
Sol licitat aclariment, en data 9 de març de 2015 es va dictar Interlocutòria amb la següent part dispositiva:
"Que procede la aclaración de la Sentencia dictada en estos autos, de fecha 30/12/2014 de mantera que: a) en el Fallo se entenderá añadido: "Se acuerda la división de los bienes comunes, entre ellos la vivienda familiar"; b) Al final del último párrago del Fundamento Jurídico Sexto se entenderá añadido: "En cuanto a la petición del actor de que el uso de la vivienda familiar cesara al venderse ésta, nada hay que resolver dado que tal petición se vinculaba a la petición de una guarda compartida que finalmente no se constituyó".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 10 de gener de 2017 , amb la següent part dispositiva:
"Que DESESTIMANDO el Recurso de Apelación interpuesto por DON Norberto representado por el Procurador Don Jesus Bley Gil y la Impugnación formulada por DOÑA Nuria representada por el Procurador Don Angel Joaniquet Ibarz contra la sentencia dictada en fecha 30 de diciembre de 2014 y Auto aclaratorio de 9 de marzo de 2015, por el Juzgado de Primera Instancia núm. 19 de los de Barcelona , Autos 568/2014, SE CONFIRMA la referida resolución sin que haya lugar a la imposición de las costas de esta alzada a ninguna de las partes".
Tercer. Contra la Sentència anterior, la part apel lant va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 30 d'octubre de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 8 de febrer de 2018, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
La part demandant formula recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació contra la sentència dictada per la Secció 18ª de l'Audiència de Barcelona en data 10 de gener de 2017 en un litigi promogut per ell mateix de modificació parcial de les mesures aprovades per la sentència de divorci del 27 de maig de 2010 .
Els fets substancials que centren la controvèrsia són els següents:
1r/ Norberto i Nuria van contreure matrimoni el setembre de 1998 i tingueren un fill, Darío , nascut el NUM000 de 2005;
2n/ la sentència de divorci dels senyors Norberto i Nuria del dia 27 de maig de 2010 va aprovar el conveni matrimonial subscrit pels consorts, que atribuïa la custodia del menor a la mare i també l'ús de l'habitatge comú familiar, amb un règim de visites a favor del pare (caps de setmana alterns i meitat de les vacances escolars) i una pensió d'aliments pel fill a càrrec d'aquell de 300 euros mensuals;
3r/ Norberto va plantejar a mitjans de l'any 2014 una demanda de modificació de les mesures definitives del divorci que pretenia, a banda de la divisió de l'habitatge comú que havia estat domicili conjugal, l'establiment d'una guarda compartida del fill entre els progenitors, amb repartiment igualitari de les despeses ordinàries del menor; subsidiàriament demanava la reducció a 150 euros de la pensió d'aliments;
4rt/ la sentència de primera instància dictada en el procés de modificació de mesures va denegar la guarda compartida per considerar que, "aunque ciertamente el menor también quería ver más al padre, era el propio deseo del actor de ver ampliadas las visitas lo que primaba en su demanda", raó per la qual s'incrementaven les estades del pare amb el fill (la visita del dijous capvespre passa a incloure la pernocta amb el pare i s'allarga l'estada del cap de setmana altern fins el reintegrament al col legi el dilluns matí) i es reduïa la contribució alimentària a 250 euros mensuals;
5è/ la sentència d'apel lació, després de subratllar que el debat se centra en discutir si s'ha produït una variació substancial de les circumstàncies que concorrien en el moment de firmar el conveni matrimonial des de la perspectiva del màxim benestar possible del menor, constata que, llevat del creixement natural d'aquest, no hi ha més alteració de circumstàncies que un lleuger descens de les rendes del pare, raó per la qual decideix el manteniment del règim de guarda monoparental convingut pels progenitors l'any 2010 amb l'ampliació de les visites introduïda pel jutge a quo .
SEGON. Recurs per infracció processal. Valoració arbitrària o errònia de la prova
-
A l'empara de l' article 469.1 , 4rt de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), el demandant denuncia l'arbitrària o clarament errònia valoració de diversos mitjans de prova palesada en diferents apartats de la sentència impugnada, que exposa de manera individualitzada.
Cal establir, d'entrada, pel que fa a la denúncia de les normes de valoració de la prova, seguint la nostra sentència 41/2017, de 20 de juliol , que "l' article 24 de la CE , al legat per la via de l' article 469.1.4 de la LEC , no es pot utilitzar per pretendre una nova valoració de la prova i aquesta valoració només pot tenir accés a la cassació excepcionalment mitjançant un suport adequat que evidenciï un error patent o arbitrarietat, ja que, en cas contrari, és funció del tribunal d'instància i aliè a la cassació, conforme ha declarat una jurisprudència reiterada - sentències del TS, S. 1a, 30 de juny de 2009 , 26 d'octubre de 2010 i 8 de maig de 2014 , entre d'altres-, així com aquesta Sala en les sentències del TSJC 19/2011, de 4 d'abril ; 28/2011, de 20 de juny , i 8/2015 , de 2 de febrer, en què assenyala que només en cas que es donés una clara i fins i tot grollera desviació del resultat probatori es podria pensar en una infracció de l' article 24 de la Constitució espanyola .
Això significa que les normes sobre valoració de la prova admeten un marge de discrecionalitat ampli, tot i que subjecte a les regles de la lògica i, per això, només en el cas que les vulnerin o el jutjador incorri en errors notoris, es poden revisar en cassació ( sentències del TS 403/2009, de 15 de juny , i 799/2009, de 16 de desembre , entre d'altres)".
-
Pel que fa al primer d'aquells apartats, indiscutiblement l'afirmació de la sentència impugnada segons la qual "se trata de un matrimonio contraído en el año 1998, del que nació Darío el NUM000 de 2010, por lo que en la actualidad ya ha cumplido los 6 años de edad" és clarament errònia, tota vegada que el fill dels litigants -és un fet no controvertit- va néixer el NUM000 de l'any 2005, de manera que en la data de la sentència de segona instància comptava 11 anys.
Ara bé, hi ha raons per entendre que ens trobem davant d'un simple lapsus calami , la correcció del qual es pot fer en qualsevol moment a l'empara de l' article 214.3 LEC , com ho reflecteix el fet que la pròpia resolució de segona instància digués a continuació, en una afirmació ajustada a la realitat dels fets, que el menor comptava tot just quatre anys en la data del conveni del divorci. Ho confirma la inversemblança que el tribunal d'apel lació cregués que l'exploració judicial del menor -duta a terme el novembre de 2014- havia tingut lloc quan el nen només tenia 4 anys.
-
Unes altres de les errades de la sentència impugnada denunciades al recurs són també intranscendents.
En efecte, la referència al tipus de centre escolar -hom diu que és concertat, quan en realitat és públic- on va el menor continguda al segon paràgraf...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 11/2023, 16 de Febrero de 2023
...la guarda a los menores un día intersemanal con pernocta (a falta de acuerdo, los jueves). La STSJCAT núm.22/2018 de 12 de marzo (ECLI:ES: TSJCAT: 2018:2439 ) se inclina por mantener el sistema de guarda monoparental en atención al trastorno que padecía el menor, si bien respecto de los tie......
-
Guía de criterios de actuación judicial en materia de custodia compartida
...de 12 de enero, ECLI:ES:TSJCAT:2017:486 y STSJC29/2015, de 4 de mayo, ECLI: ES:TSJCAT:2015:5647).La STSJC 22/2018, de 12 de marzo, ECLI:ES:TSJCAT:2018:2439 aprecia elrecurso de casación por infracción procesal interpuesto con la sentencia de laAudiencia Provincial por haber descartado la op......