STSJ Cataluña 9/2018, 29 de Enero de 2018
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 29 Enero 2018 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Número de resolución | 9/2018 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 85/2017
SENTÈNCIA núm. 9/2018
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, 29 de gener de 2018
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 85/2017 contra la Sentència dictada en grau d'apel lació per la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel lació núm. 824/16 arran de les actuacions de procediment ordinari núm. 696/2015 seguides davant del Jutjat de 1a Instància núm. 20 de Barcelona. Els Srs. Onesimo i Urbano hi han interposat un recurs, representats per la procuradora Sra. Mónica Gomariz Talarewitz i defensats pel lletrat Sr. Gonzalo Serrano Fenollosa. El Sr. Juan Pablo , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representat pel procurador Sr. Lluc Calvo Soler i defensat pel lletrat Sr. Carlos Cortiella Martín.
PRIMER. La procuradora dels tribunals Sra. Mónica Gomariz Talarewitz va actuar en representació dels Srs. Onesimo i Urbano formulant la demanda de procediment ordinari núm. 696/15 al Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 6 de juny de 2016, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"ESTIMO la demanda de juicio ordinario presentada por la procuradora Mónica Gomariz Talarewitz en representación de Onesimo y Urbano contra Juan Pablo y:
-
Declaro el cese de la indivisión entre los actores y el demandado sobre las fincas registrales nº NUM000 , NUM001 , NUM002 y NUM003 relacionadas en el hecho primero de la demanda.
-
Adjudico, en plena propiedad, a D. Urbano la finca registral nº NUM000 , inscrita en el Registro de la Propiedad nº 12 de Barcelona, al tomo NUM004 , Libro NUM004 , Folio NUM005 , (plaza número NUM006 ).
-
Se adjudique, en plena propiedad, a D. Onesimo la finca registral nº NUM001 , inscrita en el Registro de la Propiedad nº 12 de Barcelona, al tomo NUM007 , Libro NUM007 , Folio NUM008 (plaza nº NUM009 ).
-
Se adjudique, en plena propiedad, a D. Juan Pablo la finca registral nº NUM002 , inscrita en el Registro de la Propiedad nº 12 de Barcelona, al tomo NUM007 , Libro NUM007 , Folio NUM010 (plaza nº NUM011 ).
-
Ordeno la inscripción registral de las adjudicaciones referidas en los anteriores apartados b), c) y d) ordenando para ello la realización de todos los actos necesarios para la completa inscripción en el Registro de la Propiedad.
-
Declaro la indivisibilidad de la finca registral nº NUM003 inscrita en el Registro de la Propiedad nº 12 de Barcelona, al tomo NUM004 , Libro NUM004 , Folio NUM012 , (plaza NUM013 ) ordenando su venta en pública subasta de conformidad con el valor de tasación fijado en el informe pericial aportado por la actora.
-
No realizo imposición de costas a ninguna de las partes.
ESTIMO la reconvención presentada por el procurador Lluc Calvo Soler, en representación del demandado Juan Pablo contra Onesimo y Urbano y condeno a los demandados a rembolsar al demandado y actor reconvencional en la cuantía de 11.046,86€ en proporción a su respectiva cuota en el condominio de los inmuebles, lo que significa que Don Onesimo responderá de 5.523,43€ y Don Urbano de otros 5.523,43€, más los intereses legales desde la reclamación judicial hasta sentencia y a partir de ahí el interés legal incrementado en dos puntos, más las costas de la reconvención".
SEGON. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar-hi un recurs d'apel lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 4a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 12 d'abril de 2017 , amb la següent part dispositiva:
"Que desestimando el recurso de apelación, interpuesto por la representación procesal de D. Urbano y D. Onesimo , contra la sentencia dictada por el Juzgado de 1ª Instancia nº 20 de Barcelona, en los autos de Juicio Ordinario nº 696/2015, de fecha 6 de junio de 2016, debemos confirmar y confirmaos dicha resolución, con imposición a los apelantes de las costas de esta alzada.
Se decreta la pérdida del depósito constituido para recurrir en apelación".
TERCER. Contra aquesta Sentència, la representació processal dels Srs. Urbano i Onesimo va interposar-hi un recurs de cassació. Per mitjà de la interlocutòria de data 29 de juny de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit el recurs interposat, que es va traslladar a la part objecte del recurs perquè pogués formalitzar oposició per escrit en el termini de vint dies.
QUART. Per mitjà de la provisió de data 29 de setembre de 2017 es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i, de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va adiar la votació i decisió, que ha tingut lloc l'11 de gener de 2018.
Ha estat ponent la magistrada Mª Eugènia Alegret Burgués.
PRIMER. Antecedents
Són antecedents bàsics per resoldre adequadament el recurs de cassació per interès cassacional presentat, els següents:
-
Els germans Onesimo i Urbano van demandar mitjançant judici ordinari el seu germà Juan Pablo per reclamar la dissolució de la comunitat que mantenien sobre quatre places de pàrquing situades al DIRECCION000 , NUM014 - NUM015 , de la ciutat de Barcelona.
-
El demandat es va avenir a la dissolució de la comunitat però va formular una demanda reconvencional per reclamar les despeses per quotes de la comunitat del pàrquing i per l'impost de béns immobles de les quatre places de pàrquing, abonades per ell durant els últims 10 anys, de conformitat amb el que estableix l' art. 552-8 del CCCat .
-
Els demandats reconvencionals es van oposar al pagament d'aquestes despeses perquè van al legar que el demandat principal era qui s'havia beneficiat en exclusiva de l'ús de les places d'aparcament aquells anys, raó per la qual hauria compensat amb escreix aquests costos amb els fruits obtinguts amb aquest ús.
-
La Sentència de primera instància, després d'entendre aplicable al cas l' art. 552-8 del CCCat , és a dir, la regulació legal de la comunitat de béns, va considerar que la possessió de les places de pàrquing pel demandat principal havia estat de mala fe ja que era coneixedor que pertanyien també als seus germans, però va estimar igualment que no s'havia provat que el Sr. Juan Pablo hagués ocupat les places ni que n'hagués obtingut rendiments, per la qual cosa no podia existir cap compensació de les despeses que reclamava en aplicació del que preveu l' art. 522-3 del CCCat . Va condemnar en conseqüència els actors principals a pagar al seu germà la part proporcional de les despeses reclamades amb l'interès legal des de la reclamació judicial.
-
La part actora va apel lar contra la Sentència (el demandat, com és lògic, no tenia gravamen per fer-ho ja que la seva demanda havia estat estimada íntegrament). Els actors van adduir en el seu recurs que havent posseït Juan Pablo la cosa en exclusiva, de manera que n'impedia l'ús als altres copropietaris, no eren aplicables els art. 552-6 i 552-8 del CCCat , que pressuposaven que tots ells havien posseït la cosa en comú. Va estimar a continuació que el precepte aplicable era l'art. 522-3.2, la recta intel ligència del qual obligava a entendre que el posseïdor de mala fe només podia compensar les despeses fetes en la cosa si n'havia obtingut fruits però no en cas contrari. Va combatre també la valoració probatòria en el sentit que havia de presumir-se que el demandat havia obtingut un rendiment de les places d'aparcament durant aquells anys. Va invocar finalment la infracció de l' art. 111-8 del CCCat , ja que el demandat havia...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 45/2022, 14 de Julio de 2022
...de los que no se aparta la recurrente, pueden ser objeto del recurso de casación ( STSJC, Civil sección 1 del 29 de enero de 2018 (ROJ: STSJ CAT 8/2018 - De otra parte, el recurso ataca la ratio decidendi en la medida en que es la Audiencia la que indica, en punto a la reconvención, que con......
-
SAP Barcelona 204/2023, 29 de Marzo de 2023
...admite la acción indemnizatoria de un comunero contra el otro ( STSJCat, Civil núm. 9/2018, sección 1 del 29 de enero de 2018 (ROJ: STSJ CAT 8/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:8) con cita de la STSJCat 91/2017 de 20 de julio, STSJCat, núm. 91/2016, Civil sección 1 del 10 de noviembre de 2016 (ECL......