STSJ Cataluña , 23 de Noviembre de 2017
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:9628 |
| Número de Recurso | 20/2017 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Fecha de Resolución | 23 de Noviembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 20/2017
SENTÈNCIA núm. 58
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, 23 de novembre de 2017
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Genaro , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Susana Pages Rosquelles i dirigit per l'advocada Sandra Hernández Castellano, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 27 d'octubre de 2016 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallès el 7 de novembre de 2014 en el procediment de modificació de mesures núm. 254/14. Josefa , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Ricard Fernández Ribas i dirigida per l'advocat Francesc Isern García. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Pedro Barri Pajaro, en representació de Genaro , va formular demanda de judici de modificació de mesures definitives núm. 254/14 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallès. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 7 de novembre de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Estimar parcialmente la demanda interpuesta por la representación procesal de D. Genaro contra Dª. Josefa , manteniendo las medidas definitivas contenidas en sentencia de fecha 3 de octubre de 2005 dictada por el Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción nº 3 de Mollet en autos de Juicio veral 83/2005, modificada por Sentencia nº 4572010 dictada por este Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción nº 6 de Cerdanyola en procedimiento de Juicio Verbal 774/2009 de modificación de medidas de mutuo acuerdo, en todos sus pronunciamientos, excepto en lo relativo a los siguientes extremos:
- la pensión alimenticia que D. Genaro debe abonar en favor de su hijo Pedro Francisco , se disminuye a la cuantía de 200 euros mensuales, actualizable conforme el IPC y pagaderos dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta que designe la demandada.
Sin hacer expreso pronunciamiento en costas".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part acotra va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 27 d'octubre de 2016 , amb la següent part dispositiva:
"Desestimar el recurso de apelación interpuesto por la representación de Genaro contra la sentencia de 7 de noviembre de 2014 del Juzgado de Primera Instancia nº 6 de Cerdanyola , dictada en los autos sobre modificación de medidas nº 254/2014, en el que ha sido parte demandada y apelada Josefa , que, consecuentemente, CONFIRMAMOS en todos sus pronunciamientos. Se imponen las costas de esta alzada a la parte recurrente".
Tercer. Contra la Sentència anterior, el Sr. Genaro va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 28 d'abril de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 23 d'octubre de 2017, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
Genaro va mantenir durant uns anys una relació estable de parella amb Josefa , fruit de la qual va néixer el NUM000 de 2004 Pedro Francisco .
Produïda la ruptura de la parella, una sentència de 3 d'octubre de 2005 va establir que la guarda del menor s'exerciria en solitari per la mare i que el pare havia de contribuir amb 250 euros cada mes als seus aliments. Anys més tard, una altra sentència de 19 de març de 2010 va aprovar el conveni a què havien arribat els progenitors, per virtut del qual la guarda del fill menor seguia a càrrec de la mare mentre que la contribució del pare als aliments del fill s'incrementava fins a 275 euros mensuals.
Genaro va promoure el març de 2014 una acció de modificació de les mesures relatives a la guarda del fill menor i als aliments aprovades per la sentència dictada quatre anys abans, adduint un canvi substancial de circumstàncies atès que havia quedat en l'atur i que havia estat pare d'una nena, nascuda el NUM001 de 2011, raons per les quals sol licitava l'establiment d'un règim de guarda compartida del fill o si més no l'ampliació del règim de visites, i també la reducció dels aliments del menor a 75 euros.
La sentència de primera instància va desestimar tot el que fa referència a la modificació del règim de guarda o de visites del menor, mentre que reduïa la contribució del pare als aliments del fill a 200 euros mensuals un cop acreditat el canvi radical de la seva situació econòmica: l'any 2010 tenia treball estable de tècnic informàtic i guanyava 2.250 euros mensuals mentre que quatre anys més tard es trobava a l'atur havent deixat de percebre el corresponent subsidi públic.
La sentència de segona instància dictada per la Secció 12ª de l'Audiència de Barcelona el 27 d'octubre de 2016 va confirmar totalment la de primera instància, amb l'argument que la guarda compartida no responia al superior interès del menor i que, tot i la manca d'ingressos del pare, s'havia de mantenir la pensió d'aliments de 200 euros mensuals fixada pel jutjat "ya que se considera una cantidad mínima".
Aquesta sentència d'apel lació és impugnada per Genaro davant aquest tribunal mitjançant un escrit que inclou el recurs extraordinari per infracció processal, basat en un motiu que es subdivideix en una doble argumentació, i el de cassació, que consta també d'un sol motiu que fa referència només a la contribució als aliments del fill menor.
SEGON. Recurs per infracció processal
-
En el motiu únic d'aquest recurs es denuncia, amb fonament en l'ordinal quart de l' article 469.1 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) en relació amb l' article 24 de la Constitució espanyola (CE ), d'una banda, l'error que haurien comès les sentències d'instància en apreciar que Genaro reclama la custòdia compartida només "per raons econòmiques", i d'altra banda, un error en la valoració de la prova documental en l'apartat relatiu als ingressos salarials de la senyora Josefa .
-
És doctrina del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala -entre d'altres, SSTSJ 3/2017, de 23 de gener, i 81/2016, de 20 d'octubre-, que la denúncia relativa a la valoració de la prova efectuada pel tribunal d'apel lació "solo puede excepcionalmente tener acceso al recurso extraordinario por infracción procesal por la existencia de un error patente o arbitrariedad o por la infracción de una norma tasada de valoración de prueba que haya sido vulnerada, al amparo del art. 469.1.4º LEC en cuanto, al ser manifiestamente arbitraria o ilógica, no supera conforme a la doctrina constitucional el test de la racionabilidad constitucionalmente exigible para respetar el derecho a la tutela judicial efectiva consagrado en art. 24 CE ", i la conseqüència és que " la valoración de la prueba, como función soberana y exclusiva de los juzgadores que conocen en las instancias, no es revisable en el recurso extraordinario por infracción procesal, salvo cuando se conculque el art. 24.1 CE , lo que impide, si no se demuestra de modo patente la existencia de una infracción de las reglas del discurso lógico aplicables al proceso, tratar de desvirtuar una apreciación probatoria mediante una valoración conjunta efectuada por el propio recurrente para sustituir el criterio del tribunal por el suyo propio, por acertado que pueda parecer, como tampoco dar prevalencia a determinados elementos probatorios sobre otros que el tribunal sentenciador haya considerado más relevantes o convincentes " ( STS 144/2014, de 13 mar ç).
El mateix tribunal entén que això pot passar quan: a) existeixi un error notori o patent en l'examen del material probatori; b) quan s'extreguin conclusions contràries a la racionalitat, absurdes o que conculquin els més elementals criteris de la lògica; c) quan es tergiversin les conclusions pericials de forma ostensible, o es falsegin de forma arbitrària els seus dictats, o s'aparti del context o expressivitat del contingut pericial; encara que no li serà factible al recurrent, en els casos de valoració conjunta de la prova, desarticular-la per oferir les seves pròpies conclusions o deduccions (per totes, STS de 30 d'octubre de 2013 ).
A més, perquè l'error pugui ser solucionat per la sala de cassació és necessari, segons la STS de 3 d'octubre de 2012 , amb citació de la STC 55/2001, de 26 de febrer , que: "... que el error sea determinante de la decisión adoptada, esto es, que constituya el soporte único o básico de la resolución ( ratio decidendi ), de modo que, constatada su existencia, la fundamentación jurídica pierda el sentido y alcance que la justificaba, y no pueda conocerse cuál hubiese sido el sentido de la resolución, de no haberse incurrido en el mismo. Es necesario, en segundo término, que la equivocación sea atribuible al órgano judicial, es decir, que no sea imputable a la negligencia de la parte, pues en caso contrario no existirá en sentido estricto una vulneración del derecho fundamental [...]. En tercer lugar, el error ha de ser, como ya se ha advertido, patente o, lo que es lo mismo, inmediatamente verificable de forma incontrovertible a partir de las...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 168/2021, 17 de Marzo de 2021
...1 del 17 de mayo de 2018 (ROJ: STSJ CAT 5673/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:5673) y STSJ, Civil sección 1 del 23 de noviembre de 2017 (ROJ: STSJ CAT 9628/2017 - ECLI:ES:TSJCAT:2017:9628). Hemos entendido de que se ha de tratar de supuestos rayanos con la indigencia (SAP, Civil sección 18 del 10......
-
SAP Barcelona 214/2018, 8 de Marzo de 2018
...El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya recoge la misma doctrina. La sentencia de 23-11-2017 (ROJ: STSJ CAT 628/2017-ECLI:ES:TSJCAT :2017:9628 ) se remite a la de 21-3-2016 que señala que " no hemos tenido ocasión de pronunciarnos todavía en relación con aquellos supuestos en los que ......
-
SAP Barcelona 478/2020, 10 de Julio de 2020
...1 del 17 de mayo de 2018 (ROJ: STSJ CAT 5673/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:5673) y STSJ, Civil sección 1 del 23 de noviembre de 2017 (ROJ: STSJ CAT 9628/2017 - LA VALORACIÓN DE LA PRUEBA Un nuevo estudio de las actuaciones nos lleva a confirmar los fundamentos de Derecho de la sentencia apela......