STSJ Cataluña 5555/2017, 26 de Septiembre de 2017
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:8216 |
| Número de Recurso | 4121/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 5555/2017 |
| Fecha de Resolución | 26 de Septiembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 25120 - 44 - 4 - 2016 - 8019978
F.S.
Recurs de Suplicació: 4121/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 26 de setembre de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5555/2017
En el recurs de suplicació interposat per Baldomero a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 27 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 360/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (INSS) i INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÉDIQUES, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 31-5-16 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2017, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda interpuesta por de Baldomero contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD Y TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente derivada de enfermedad común, se absuelve la entidad gestora de las pretensiones formuladas en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La parte demandante, Sr. Baldomero, con DNI NUM000, fecha de nacimiento NUM001 -1966, NASS NUM002, integrado en el Régimen General de la Seguridad Social, con profesión de Vigilancia/conserje y reparto en su última relación laboral con la empresa VILASECA FARRE GERMAN del 6.07.00 a 15.05.09.
Está inscrito como demandante de empleo desde 18.05.09 y percibió la prestación por desempleo del 2.05.09 al 27.05.11.
(Informe vida laboral, f 22.Informe del SOC, 128)
Instó expediente de incapacidad permanente el 24.02.16 derivada de enfermedad común. Fue dictada resolución por el INSS denegando la situación de incapacidad permanente en fecha 2.03.16 en base a que las lesiones no eran constitutivas de incapacidad permanente en grado alguno, de acuerdo al informe del ICAMS de fecha 14.07.16, y dictamen propuesta de la CEI el 2.03.2016, en el que se dictaminó que presentaba las lesiones siguientes:
>
Sin presunción de IP.
El actor viene siendo tratado por la Sección del Servicio de Psiquiatría del Hospital Santa María de Lleida desde octubre de 2015, diagnosticado de Trastorno de ansiedad generalizada con agorafobia, y trastorno límite de la personalidad. Recibe tratamiento farmacológico, realiza psicoterapia individual y controles ambulatorios periódicos. Presenta degeneración discal L5S1, reducción de espacio discal leve y retrolistesis de L5, osteofitos, protrusión discal posterior, algo mayor paramedial izquierda, contigua y medial a la raíz S1 izquierda.
Por resolución del Departament de Benestar Social i Família, Serveis Territorials de Lleida de fecha 24.07.15 le fue reconocida una discapacidad del 29%, con los diagnósticos: Trastorno de la afectividad, Etiología: psicógena, Trastorno del disco intervertebral, etiología degenerativa. Factores sociales complementarios 7. Grado de discapacidad total 36%.
(f 33-36)
La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente absoluta o total en caso de estimarse la demanda sería de 786, 33 euros y fecha de efectos desde el 2.03.16. En caso de incapacidad permanente parcial la base reguladora ascendería a 532, 51 euros.
La parte actora formuló reclamación previa el 10.03.16, y fue dictada resolución desestimatoria por el INSS el 12.04.16, previo informe del ICAM de 31.03.16, que fijó el siguiente cuadro residual: >, que sirvió de base para el informe de la CEI de fecha 6.04.16 que ratificó la denegación de la situación de incapacidad permanente.
(f 18-19)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta, o subsidiàriament total o parcial derivada de malaltia comuna per a la professió de vigilància conserge i repartidor en empresa de missatgeria, és per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
Postula la modificació del tercer fet provat de la sentència referit a les patologies i seqüeles que presenta, i proposa una addició al final del text fàctic, que digui: " Pel Cap de la Secció de Psiquiatria del Hospital Santa Maria de Lleida es va emetre informe de 24 de febrer de 2016 diagnosticant un trastorn agora-fòbic amb crisis de pànic, i trastorn límit de la personalitat. Degut a la seva psicopatologia no pot conduir i degut a això no pot treballar. En data de 31 de desembre de 2016 el ICS va emetre informe per assistenta social constant que la seva situació de salut li dificulta poder accedir a un lloc de treball."
Basa l'addició fàctica en els documents mèdics del psiquiatra de l'Hospital de Lleida adjuntats a la demanda.
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei processal citada, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 30 de Mayo de 2018
...la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 26 de septiembre de 2017, en el recurso de suplicación número 4121/2017 , interpuesto por D. Basilio , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social n.º 2 de los de Lérida/Lleida de fecha 27 de febrero d......