STSJ Cataluña 485/2017, 13 de Junio de 2017
Ponente | JOSE MANUEL DE SOLER BIGAS |
ECLI | ES:TSJCAT:2017:5522 |
Número de Recurso | 470/2014 |
Procedimiento | Recurso de Apelación |
Número de Resolución | 485/2017 |
Fecha de Resolución | 13 de Junio de 2017 |
Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
SECCIÓN QUINTA
Rollo de apelación nº 470/2014
SENTENCIA Nº 485/2017
Ilmos. Sres.:
Presidente
DON ALBERTO ANDRÉS PEREIRA
Magistrados
DON JOSÉ MANUEL DE SOLER BIGAS
DOÑA ANA RUBIRA MORENO
DON EDUARDO RALLO PARICIO
En la ciudad de Barcelona, a 13 de junio de 2017.
LA SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN QUINTA) ha pronunciado la siguiente SENTENCIA en el Rollo de Apelación nº 470/2014, interpuesto por el AYUNTAMIENTO DE CERCS, representado por la Procuradora de los Tribunales Dña. Ana Mª Gómez Lanzas Calvo y defendido por Letrado, siendo parte apelada la DELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN CATALUÑA, representada y defendida por la Abogado del Estado.
Ha sido Ponente el Magistrado Ilmo. Sr. D. JOSÉ MANUEL DE SOLER BIGAS, quien expresa el parecer de la Sala.
En el recurso contencioso-administrativo nº 9/2013, seguido ante el Juzgado de lo ContenciosoAdministrativo nº 3 de Barcelona, a instancias de la Administración aquí apelada, frente al Ayuntamiento demandado y apelante, se dictó Sentencia en fecha 2 de julio de 2014, estimatoria del recurso interpuesto.
Contra la referida Sentencia se formuló recurso de apelación por la parte demandada, que fue admitido a trámite, con traslado a la parte actora, que evacuó escrito de oposición a dicho recurso.
Elevadas las actuaciones a la Sala, se acordó formar el oportuno rollo de apelación, se designó Magistrado Ponente y, no habiéndose abierto el procedimiento a prueba en esta alzada ni celebrado vista, se señaló fecha para la votación y fallo del recurso, el 7 de junio de 2017.
En la sustanciación de este recurso se han observado las prescripciones legales.
1) Constituye el objeto del proceso, la impugnación por el Abogado del Estado, actuando en representación de la Delegación del Gobierno en Cataluña, de los acuerdos adoptados por el Pleno del Ayuntamiento demandado y apelante, en sesión de fecha 3 de octubre de 2012, del tenor literal siguiente en su parte bastante:
"La present proposta és per declarar el municipi de Cers com a territori català lliure i, a l'espera que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la legislació i els reglaments dabast espanyol serán vigents de forma provisional.
...En base a aquestes raons...Demanem:
"Primer. Que el Parlament de Catalunya sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini màxim de Dos Mesos i, si s'escau, convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la necessitat d'emprendre accions immediates, com entre d'altres...
Que el Parlament de Catalunya acordi, amb caràcter immediat les mesures que cregui convenient que ordeni la transició...
L'Ajuntament...s'adhereix a l'Assemblea Nacional de Catalunya...
Finalment, des del municipi de Cercs, apel.lem a l'esperit cívic de tot Europa, inclòs l'Estat Espanyol, per tal que s'imposi una resolució democràtica...
Notificar-ho...".
2) Por el Juzgado a quo, mediante la Sentencia apelada, dictada en fecha 2 de julio de 2014, se acordó en el fallo estimar el recurso interpuesto, " declarando la nulidad por no ser ajustado a derecho, del acuerdo municipal del Ayuntamiento (demandado) de fecha 3/10/2012, con imposición de costas a la parte demandada".
La representación procesal del Ayuntamiento demandado formuló recurso de apelación, solicitando la revocación de la Sentencia apelada, y que "se'n dicti una de nova per la que es desestimi íntegrament la demanda formulada pels recurrents".
El Abogado del Estado interesa en esta alzada la desestimación del recurso de apelación.
Esta Sala y Sección se ha pronunciado, en supuestos asimilables al presente, entre otras, mediante Sentencia dictada en fecha 17 de marzo de 2017, rollo de apelación 283/2014 .
Conforme a un criterio de unidad de doctrina, procede remitirse a lo allí razonado, que fue lo siguiente:
" SEGON .- No es planteja en aquest recurs el fet que el contingut substantiu de la moció impugnada i el sentit de les manifestacions que s'hi contenen són objectivament i indubtablement contràries a l'ordenament jurídic, específicament per col lisió amb els articles 1.2 i 2 de la Constitució. Aquesta és una obvietat que no discuteix l'Administració demandada. Allò que planteja la representació municipal no és l'adequació substantiva de l'acord a l'ordenament, sinó el dret de l'Ajuntament a efectuar les manifestacions en qüestió i a formular peticions, sense que aquestes manifestacions puguin ser objecte de control jurisdiccional.
Cal partir de la base que la mera subscripció d'un enunciat inconstitucional no és un fet que per sí sol permeti una fiscalització judicial. En aquest sentit s'ha expressat el Tribunal Constitucional en la sentència núm. 42/14 . El control jurisdiccional serà possible en la mida que l'acord desbordi l'àmbit estrictament polític per desplegar efectes jurídics.
Així doncs, el debat d'aquest procés queda centrat en la possibilitat de control jurisdiccional de l'acord impugnat atès el seu perfil peculiar.
Certament la resolució que ens ocupa te una base genuïnament política. Ara bé, això no exclou necessàriament la possibilitat d'impugnació judicial. L'actual Llei jurisdiccional ha superat la idea de l'acte polític com acte immune i tan sols exclou parcialment els actes del Govern de l'Estat i dels Governs autonòmics.
El cas és que l'article 1 de la Llei jurisdiccional determina que el recurs es pot interposar contra l'actuació de l'Administració pública sotmesa al dret administratiu. El problema està precisament en determinar quan un acte es regeix pel dret administratiu, si mes no en allò que afecta al seu contingut substantiu que és el que ací es planteja.
En aquest context, la qüestió sobre la llibertat d'expressió no és determinant. En efecte, si el resultat d'aquesta llibertat és un acte amb conseqüències jurídiques, serà possible el control jurisdiccional i, un cop obert el procés, caldrà estar la legalitat substantiva d'allò manifestat. Si, pel contrari, es tracta d'una manifestació que es mou exclusivament en un plànol polític o ideològic, sense efectes jurídics, el control jurisdiccional no serà possible, sense necessitat de mes consideracions.
Per tant, la llibertat d'expressió no és una dada rellevant en aquest cas.
Tampoc no és determinant la qüestió sobre la competència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba-
ATS, 30 de Mayo de 2018
...el recurso de casación preparado por el Abogado del Estado en la representación que por ley tiene encomendada contra la sentencia núm. 485/2017, de 13 de junio, de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sección Quinta ), dictada en los autos ......