STSJ Cataluña 1671/2017, 7 de Marzo de 2017
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:2325 |
| Número de Recurso | 7764/2016 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 1671/2017 |
| Fecha de Resolución | 7 de Marzo de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8036330
RM
Recurs de Suplicació: 7764/2016
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 7 de març de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1671/2017
En el recurs de suplicació interposat per Gustavo a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 4 de juliol de 2016 dictada en el procediment núm. 795/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Servicio Público de Empleo Estatal, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre atur, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de juliol de 2016, que contenia la decisió següent:
Acceptar parcialment la demanda interposada per Gustavo, contra Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE) i, per tant :
1- Revoco la resolució impugnada de 23/06/2015, així com l'anterior de 18/05/2015 que sancionen al treballador demandant amb la baixa cautelar primer i desprès l'extinció del subsidi d'atur per a majors de 52 anys i, per tant, declaro el dret del demandant a continuar seguir rebent-lo en la quantia i els terminis establerts inicialment (Resolució de 23//05/2011).
2- Condemno a l'entitat demandada, Servicio Público de Empleo Estatal, a atenir-se a l'anterior declaració, i a abonar al demandant la prestació corresponent al subsidi per a majors de 52 anys en la quantia i períodes reconeguts.
3.- Declaro la suspensió del subsidi que rebia el demandant durant el període comprés entre el dia 16/12/2013 i el 15/1214, amb la corresponent obligació d'aquest de retornar les quotes del subsidi rebut en aquest període, o la compensació amb la quantitat que l'actor hagi retornat al SPEE.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Primer.- Per resolució de 23/05/2011 del Servicio Público de Empleo Estatal, va reconèixer al demandant, Gustavo amb DNI NUM000, un subsidi d'atur per a majors de 52 anys, per un període de 4.178 dies de durada, corresponent al període de 23/04/2011 a 30/11/2022 i sobre una base reguladora de 17,75.-€ diaris.
Segon.- En el mes de desembre de 2013, el demandant va rescatar, per venciment d'una pòlissa de vida i estalvi, la quantitat de 8.303,97.-€, havent fet constar aquesta quantitat en la seva corresponent declaració d'IRPF de l'any 2013, si bé, no va comunicar expressament aquesta dada a l'organisme gestor de la prestació, al entendre que els rendiments obtinguts en el tram de 12 anys fins el seu venciment no superava el mínim del SMI.
Tercer.- En 18/05/2015 l'entitat gestora va dictar una resolució per la qual, atenent el la constància del cobrament efectiu de l'esmentada pòlissa, suspenia cautelarment el seu de subsidi amb efectes de 1/02/2013, mentre no es dictés la resolució definitiva.
Aquesta resolució, notificada al receptor el 27/05/2013, va ser impugnada pel demandant el 16/06/2015 (Folis 42 a 44, del ram de prova de l'acora).
Quart.- Finalment, per resolució de 23/06/2015, la Direcció Provincial del Servicio Público de Empleo Estatal, va declarar que, atenent que el Sr. Gustavo no havia retornat les quantitats rebudes indegudament i tampoc havia fet allegacions a la resolució que suspenia cautelarment el seu subsidi, resolia declarar la percepció indeguda de prestacions de l'atur en una quantia de 11.502.-€ corresponents al període comprès entre el 01/02/2013 al 30/04/2015, per no comunicar la baixa en el subsidi d'atur en el moment de produir-se la situació que l'origina, determinant extigir la percepció de la prestació o subsidi reconegut, no podent accedir a cap altre prestació o subsidi que li pugues correspondre per l'esgotament del dret extingit. (Folis 25-26 de l'expedient administratiu).
Cinquè.- Disconforme el demandat va interposar reclamació prèvia el 23/07/2015, que fou desestimada per resolució de 19/08/2015. (Folis 28 a 32 de l'expedient administratiu)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que estimà en part la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la resolució del Servei demandat de data 23.6.2015, que va revocar el reconeixement del subsidi d'atur per a major de 52 anys, amb data d'inici de 23.5.2011, per no comunicar l'ingrés, en el mes de desembre de 2013, per venciment d'una pòlissa de vida i estalvi, de la quantitat de 8.303,97€ i va resoldre declarar la percepció indeguda de prestacions en la quantitat de 11.502€, corresponent al període comprès entre l'1.2.2013 i el 30.4.2015, s'interposa per aquella Recurs de Suplicació, en el qual es denuncia la infracció de la normativa legal.
La sentència d'instància basa l'estimació en part de la demanda, després de reconèixer que el Tribunal Suprem ha dictat sentències contradictòries sobre aquest assumpte, com són les de 3 de febrer de 2016 (R. 2576/2014 ) i la nº 127/2016 de 19 de febrer de 2016, en el fet de que l'actor no havia ocultat de forma fraudulenta la quantitat que havia cobrat en el mes de desembre de 2013, perquè havia posat aquest fet en coneixement de l'Administració d'Hisenda quan va fer la declaració de la Renda, per la qual cosa no ens trobem davant d'un cas greu d'ocultació d'unes dades puntuals i en aplicació d'una responsabilitat proporcional de l'actor per la seva acció, entén que aquesta actuació únicament s'ha de sancionar amb la pèrdua d'un any de prestació, en considerar que aquesta és la mesura més equànime i ajustada a dret.
En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, l'actor denuncia la vulneració, per aplicació errònia, de l' art. 25.3, en relació amb els arts.
47.1. b ) i 47.3 del RD.Leg. 5/2000, de 4 d'agost, en relació amb l ' art. 25 de la CE, així com vulneració, per aplicació indeguda, dels arts. 215.3 i 219 de la Llei General de la Seguretat Social i afirma que no procedeix cap suspensió del subsidi perquè el treballador no ha comès cap tipus d'infracció de la LISOS, ja que el SPEE,
per aplicar la sanció imposada al beneficiari, hauria d'haver acreditat que, efectivament, els guanys o plusvàlua percebuda per l'actor superava el topall del 75% del SMI, qüestió que no s'ha acreditat de cap forma, tal com...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 6620/2018, 14 de Diciembre de 2018
...aplicada por esta Sala, entre otras en SSTSJ Catalunya núm. 1931/2016 de 1 abril y núm. 5981/2016 de 20 octubre . En nuestra STSJ Catalunya 07/03/17, Rec 7764/2016, se atiende a un caso concreto en que el actor fue sancionado por no haber comunicado al SPEE la cantidad que había ingresado p......