STSJ Cataluña 11/2017, 2 de Marzo de 2017
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 02 Marzo 2017 |
| Número de resolución | 11/2017 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 15/2016
SENTÈNCIA núm. 11
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Barcelona, 2 de març de 2017
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat pel Sr. Luciano , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Joana Menen Aventin i dirigit per l'advocada Sra. Laura Servent Batlle, contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona el 23 de novembre de 2015 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Blanes el 15 de maig de 2015 en el procediment de modificació de mesures núm. 899/14. La Sra. Inocencia , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Natalia Guadalajara Williams i dirigida per l'advocat Sr. Ramir J. Bascompte Dalmau.
La procuradora Sra. Francina Pascual Sala, en representació del Sr. Luciano , va formular demanda de judici de modificació de mesures núm. 899/14 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Blanes. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 15 de maig de 2015 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que desestimo la demanda de modificación de medidas interpuesta por Don Luciano contra Dª Inocencia y, en consecuencia, no modifico la pensión de alimentos acordada en sentencia dictada el 6 de Mayo de 2000 por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de DIRECCION001 en procedimiento menor cuantía 96/99, con expresa condena en costas al actor".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 2a de l' Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar Sentència amb data 23 de novembre de 2015 , amb la següent part dispositiva:
"PRIMER. Desestimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Luciano contra la Sentència de data 15/05/15 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Blanes i la confirmem íntegrament.
SEGON. Imposem les costes de la segona instància a la part apel lant".
Tercer. Contra la Sentència anterior, el Sr. Luciano va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 3 de novembre de 2016, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 26 de gener de 2017, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
PRIMER.-
Considera la Sala que per tal de facilitar la comprensió el tema litigiós resulta d'interès deixar constància dels següents antecedents de caràcter fàctic:
Els aquí litigants el senyor Luciano i la senyora Inocencia varen tenir una relació de parella de la qual en va néixer una filla Eva que ara té vint-i-un anys.
En virtut de sentència de 6 de maig de 2000 el Jutjat de Primera Instància número 3 d' DIRECCION001 va regular les mesures aplicables arran de l'extinció de la relació i, pel que ara interessa, es va decretar la guarda de la filla Eva en favor de la senyora Inocencia i el pagament d'una pensió alimentària d'import mensual 35.000 pessetes (ara 210 euros) a satisfer pel senyor Luciano , així com la distribució per meitats de les despeses extraordinàries.
La demanda que donà lloc a aquest litigi va ésser presentada pel senyor Luciano amb data 1 d'octubre de 2014 al Jutjat degà de Blanes en petició d'extinció de la pensió d'aliments que havia de satisfer en favor de Eva , emparant la susdita extinció en els articles 237-13-1 e) del Codi civil de Catalunya en relació amb l'article 415-17-2 e) del mateix Codi, al respecte adduí que la Eva no mantenia cap mena de contacte amb el seu pare ni amb la família paterna des de feia més de dos anys. La demanda feia palès que la filla del demandant s'havia negat reiteradament davant la insistència del demandant a visitar-lo a ell i la seva família i li havia bloquejat tot tipus de contacte a les rets socials.
També feia especial insistència a què quan Eva es va assabentar de la mort de la seva àvia paterna dos dies després del decés, i per aquesta circumstància, va trucar el seu pare al qual va insultar i escridassar, també ho va fer a la parella del mateix, la senyora Natalia , i finalment va enviar un Whats App al senyor Luciano en el qual el titllava de desgraciat, de mal pare i li deia que no es mereixia viure.
De forma subsidiària i pel cas que no s'estimés la concurrència de la causa d'extinció de la pensió alimentària basada en la manca absoluta de relació de Eva amb el seu pare, imputable exclusivament a la mateixa, es sol licitava la reducció de la pensió invocant que s'havien reduït les despeses de la filla degut a la seva majoria d'edat, i també pel fet d'haver incrementat les despeses de l'obligat a satisfer els aliments.
La sentència dictada en primera instància va desestimar íntegrament la demanda; el senyor Luciano va interposar recurs d'apel lació contra la mateixa, a conseqüència del qual va recaure sentència en la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona amb data 23 de novembre de 2015 que va confirmar la sentència de primera instància.
SEGON.-
Contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial que va desestimar la demanda principal, en rebutjar tant la pretensió esgrimida amb caràcter principal com la plantejada de forma subsidiària, el senyor Luciano hi interposa recurs extraordinari per infracció processal, i també recurs de cassació en entendre que la " ratio decidendi" de la primera pretensió decidida per l'Audiència presenta interès cassacional.
En el primer motiu extraordinari per infracció processal, el recurrent denuncia la infracció dels articles 216 i 218 de la Llei d'enjudiciament civil i també de l' article 24 de la Constitució Espanyola .
Amb aquesta asserció tracta el recurrent de titllar la sentència que es recorre d'incongruent.
La invocació d'incongruència de la sentència que s'impugna no suposa una al legació novedosa feta en aquest grau cassacional, sinó que es una reiteració del que ja es va discutir en segona instància i que fou correctament i motivadament rebutjat per l'AP.
Cal ressaltar que en aquest recurs el senyor Luciano insisteix en que en la contesta a la demanda, la senyora Inocencia , de forma implícita va reconèixer que la manca manifesta i continuada de relació familiar entre ell i la seva filla Eva era provocada per la forma d'actuar de la Eva ; així en aquest recurs insisteix que en que la dita contesta es feu palès: " porque no podemos olvidar que Eva se trataba y de trata de una adolescente, con los altibajos que esta etapa representa ".
També torna a incidir en què, al seu entendre, de la contesta a la demanda se'n deriva que la demandada no relata que el Sr. Luciano hagi posat cap impediment a la relació paterna-filiar objecte de la contesa.
Amb aquests antecedents, en seu del recurs per infracció processal el recurrent qualifica la sentència de l'Audiència d'incongruent en dir que de la mateixa parteix d'una de concurrència de culpes que ningú no havia al legat.
La denuncia no podria ésser més desafortunada, en cap moment s'ha aplicat la susdita concurrència de culpes que suposa un llenguatge més propi de la responsabilitat extra-contractual, però és que a més l'Audiència ja va contestar sobradament l'errònia teoria del aquí recurrent en el sentit que en la contesta a la demanda s'assumia la responsabilitat de la Eva encaminada a obviar qualsevol relació amb el seu pare.
Vegem el que diu la sentència de l'Audiència Provincial: " ... el recurs fa una interpretació totalment subjectiva del contingut de la contestació a la demanda, que nega clarament la insistència de relació familiar i que imputa la situació actual al pare.
Per citar només dos fragments, la contestació argumenta en la seva plana número 3: "Según el Sr. Luciano su hija Eva no mantiene ningún tipo de contacto con su padre ni con su familia paterna desde hace años. Ello no es así, tal y como se argumentará y probará a continuación".
Al seu torn, a la pàgina 7 podem llegir: "todavía entre el Sr. Luciano y Eva sigue habiendo contacto y relación paterno familiar...".
En definitiva, tant d'aquests concrets fragments de la contestació com del seu contingut general, no apreciem per enlloc un reconeixement dels principals fets litigiosos que, d'acord amb el que preveu l' article 281.3 de la LEC , restarien exclosos de prova.
Per tant, no és cert que la sentència impugnada hagi omès l'existència de fets rellevants reconeguts per la demandada".
TERCER.-
Aquesta Sala comparteix absolutament les afirmacions de l'Audiència ja que d'una lectura de la contesta no se'n revela sinó una oposició de la demandada a les afirmacions del aquí recurrent quan culpabilitza a la Eva de no voler mantenir relacions familiars amb ell i la seva família; conseqüentment, s'exclou la incongruència de la sentència denunciada, resultant d'interès per tal de palesar més l'error del recurrent recordar la doctrina sobre la congruència recollida per aquesta Sala en la recent sentencia de 23 de febrer de 2017 , a saber: " En el primer motiu del recurs extraordinari per infracció processal, a l'empara de l' art. 469.1.2 de la LEC , es denuncia la infracció de l' art. 218.1 de la LEC , el qual, després d'exigir que les sentències siguin clares i precises, imposa que siguin...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 817/2018, 19 de Julio de 2018
...la SAP Lleida de 24.9.2014 ; la SAP de Tarragona de 28.1.2014 ; y la SAP de Barcelona de 30.4.2014 ; concordante con a STSJ de Catalunya nº 11/2017, de 2 de marzo de 2017). Se ha de tener presente que la previsión legal en el derecho civil de Catalunya, introducida en el código de sucesione......