STSJ Cataluña 7520/2016, 19 de Diciembre de 2016

PonenteMATILDE ARAGO GASSIOT
ECLIES:TSJCAT:2016:9806
Número de Recurso5790/2016
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIÓN
Número de Resolución7520/2016
Fecha de Resolución19 de Diciembre de 2016
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 5790/2016

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUT I MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 19 de desembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7520/2016

En el recurs de suplicació interposat per Ovidio a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 22 de juny de 2016 dictada en el procediment núm. 448/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial (Tarragona), ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 20 de maig de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de juny de 2016, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda formulada por D. Ovidio frente a FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, por reclamación de cantidad, debo absolver y absuelvo al demandado de las peticiones en su contra formuladas, confirmando la resolución impugnada. "

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

  1. - El actor D. Ovidio, con NIE nº NUM000, prestó servicios para la empresa Integra Obra Civil y Edificaciones Urbanas, S.L. con una antigüedad de 15.12.2011 y salario mensual de 1.477,91.- € con prorrata de pagas extras.

  2. - El actor el día 15.5.2012 fue objeto de un despido que fue declarado improcedente por sentencia del Juzgado de lo Social de Reus de 7.2.2013 .

  3. - Instada la ejecución de dicha sentencia, en fecha 24.4.2013 se dictó auto por el que se declaraba la extinción de la relación laboral, condenándose a la empresa a abonarle la cantidad de 2.401,59.- € en concepto de indemnización. En fecha 24.9.2013, se dictó auto por el que se estimaba el recurso de reposición interpuesto por el actor condenándose a la empresa a abonarle la cantidad de 16.670,24.- € por salarios de tramitación.

  4. - Iniciada la ejecución del auto, finalmente se dictó Decreto en fecha 27.5.2014 por el que se declaraba la insolvencia de la empresa.

  5. - Solicitada en fecha 7.10.2014 las prestaciones al Fondo de Garantía Salarial, se dictó resolución el día 26.3.2015 por la que se reconoce el derecho de la parte actora a percibir la cantidad de 5.815,20.-€ en concepto se salarios y 2.059,55.- € por indemnización, tomando como salario regulador la cantidad de 48,46.- € diarios.

Tercer

Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda dirigida contra el Fons de Garantia Salarial, presenta recurs de suplicació la part demandant, amb un únic motiu de censura jurídica, per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social .

Se centra l'objecte del litigi a la aplicació del silenci administratiu positiu, a la resolució presumpta del FOGASA, que amb posterioritat va establir del dret del demanant a percebre 5.815,20 euros en concepte de salaris i 2.059,55 euros, en concepte de indemnització, prenent com a salari regulador la quantia diària de 48,46 euros.

Es declara provat que el demandant havia estat acomiadat en data 15-05-2012, en data 07-02-2013, es va declarar la improcedència de l'acomiadament pel Jutjat Social de Reus. En data 24-09-2013, es va dictar Interlocutòria d'extinció de la relació laboral, reposada per resolució de 24-09-2013, per la que s'establia en dret del demandant a percebre 2.401, 59 euros en concepte de indemnització i 16.670,24 euros, per salaris de tramitació. Iniciada la execució de la citada resolució, en data 27-05-2014, es va dictar decret pel que es declarava insolvent a l'empresa condemnada.

El demandant va sol.licitar en data 7-10-2014, les prestacions al FOGASA, que va dictar resolució el dia 26-03-2015, per la que es reconeix el dret del demanant a percebre la quantia de 5.815,20 euros, en concepte de salaris i 2.059,55 euros, per indemnització. Resulten les quanties estimades pel Fons, per aplicació dels topalls legals de l' art. 33 ET (30 dies per any de servei).

La sentència parteix de l'aplicació del silenci administratiu positiu, doncs no hi ha dubte que la resolució del FOGASA es va dictar després del termini de tres mesos, i per tant la pretensió de l'actor basada en l' art.

33.8 de l'ET, va ser tàcitament estimada. No obstant, indica que el silenci administratiu, segons la sentència de la Sala tercera del TS, de 2-2-2012, podrà tenir lloc sempre que la pretensió sol.licitada sigui real i possible des del punt de vista material i jurídic. Enten que aquesta conclusió ha de limitar el silenci, que la part actora postula sense aplicar els topalls legals, a l'estricta aplicació de l' art. 33.8 de l'ET .

El recurs cita la sentència del TS de 16-03-2015, RCUD 802/2014, així com nombroses sentències del Tribunals Superiors de Justícia, d'aquesta Sala, 30-09- 2015 recurs 263-2015; 20-11-2015, recurs 2202-15, entre d'altres, així com la infracció de l' art. 43.1 de la Llei 30/1992, en relació a l' art. 28.7 del RD 505/85, i art. 33.1 ET, al.legant que el demanant te dret a percebre la prestació sense límits legals, ja que el FONS demandat no havia estimant la pretensió imposant topalls quantitatius.

SEGON

Com al lega l'escrit de impugnació, la qüestió debatuda va ser resolta en el la sentència del TS, 16 de març de 2015 ( ROJ: STS 1450/2015 - ECLI:ES: TS:2015:1450) Recurs de casació per unificació de doctrina número: 802/2014, que indica:

" .. . Como señala con acierto el Ministerio Fiscal, la exposición de motivos de la ley 30/92 anuncia que el silencio administrativo, positivo o negativo, no debe ser un instituto jurídico formal, sino la garantía que impida que los derechos de particulares se vacíen de contenido cuando Administración no atiende eficazmente y con la celeridad debida las funciones para las que se ha organizado. Esta garantía, exponente de una Administración en la que de primar la eficacia sobre el formalismo, solo cederá cuando exista un interés general prevalente o, cuando realmente, el derecho cuyo reconocimiento se postula no exista. Así, la sentencia de la Sala Tercera de 2-2-2012 precisa que el silencio administrativo pueda tener lugar ante cualquier clase de solicitud, siempre que su contenido sea real y posible desde el punto de vista material y jurídico. "(...)Por otra parte como señala la sentencia de la Sala Tercera de 17-7-2012, citada en la de la misma Sala Tercera de 25-9-12 (R. 4332/11) -a su vez traída a colación por la parte recurrente en nuestro recurso y por el Ministerio Fiscal-: "una vez operado el silencio positivo, no es dable efectuar un examen sobre la legalidad intrínseca del acto presunto, pues, si bien es cierto, que según el art. 62.1 f) de la Ley 30/92 son nulos de pleno derecho los actos presuntos "contrarios" al Ordenamiento Jurídico por los que se adquieren facultades o derechos cuando se carezca de los requisitos esenciales para su adquisición, no es menos cierto que para revisar y dejar sin efecto un acto presunto (nulo) o anulable la Administración debe seguir los procedimientos de revisión establecidos por el art. 102, o instar la declaración de lesividad."

També aquesta Sala ha resolt, en casos anàlegs, aplicant una doctrina reiterada que es recull en la sentència 11360/2014, recurs: 4157/2014, de data 04/11/2014, que s'exposa:

"La qüestió controvertida en el present litigi és quina conseqüència ha de comportar que l'entitat demandada no hagi resolt la reclamació dels treballadors en el termini de tres mesos, tal com estableix la llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques, tenint en compte que el silenci té caràcter positiu, tal com expressament reconeixen les dues parts i si l'actuació de l'empresa...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
2 sentencias
  • STSJ Islas Baleares 98/2017, 23 de Marzo de 2017
    • España
    • March 23, 2017
    ...realizada a lo establecido en el Art 33 ET . Debe citarse en apoyo del criterio que sostenemos el reflejado en las STSJ Cataluña de 19 de diciembre de 2016 (rec.5790/2016 ) en un supuesto de hecho muy similar al que nos ocupa, así como la STSJ Madrid de 21 de diciembre de 2016 (rec. 961/201......
  • STS 100/2018, 6 de Febrero de 2018
    • España
    • February 6, 2018
    ...de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 19 de diciembre de 2016, en el recurso de suplicación nº 5790/2016 , interpuesto frente a la sentencia dictada el 22 de junio de 2016 por el Juzgado de lo Social nº 1 de Tarragona , en los autos nº 448/2015, seguidos ......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR