STSJ Cataluña 4230/2016, 1 de Julio de 2016

Ponente:ASCENSION SOLE PUIG
Número de Recurso:1207/2016
Procedimiento:RECURSO DE SUPLICACIÓN
Número de Resolución:4230/2016
Fecha de Resolución: 1 de Julio de 2016
Emisor:Sala de lo Social
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1207/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 1 de juliol de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4230/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 17 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 946/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Rocío i Tesoreria General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 21-11-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de novembre de 2015, que contenia la decisió següent:

Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por DÑA. Rocío, con D.N.I. nº NUM000, contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro el derecho de la actora a percibir la pensión de viudedad, en atención a un porcentaje del 52% de la base reguladora establecida en 2.326,46 euros, con efectos del 12-6-2014, condenando al INSS a estar y pasar por la presente declaración y su abono.

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO

La actora Dña. Rocío, nacida el NUM001 -1957, en fecha 21-7-2014, solicitó ante el INSS pensión de viudedad con motivo del fallecimiento del que fue su esposo D. Victorio el día 11-6-2014.

(expediente administrativo)

SEGUNDO

Por resolución del INSS de 24-7-2014 se le denegó a la actora la prestación de viudedad por haber transcurrido un periodo de tiempo superior a diez años entre la fecha de divorcio o separación judicial y la fecha del fallecimiento del causante de la pensión de viudedad.

(expediente administrativo)

TERCERO

La demandante contrajo matrimonio con el Sr. Victorio el 14-11-1981, teniendo un hijo en común nacido el 1-12-1984.

Por Sentencia del Juzgado Primera Instancia e Instrucción nº 8 de Tarragona de fecha 24-7-1992 se declaró la separación matrimonial entre la demandante y el Sr. Victorio . En dicha resolución se aprobó el convenio regulador con una pensión alimenticia de 25.000 pesetas mensuales.

(docum. nº 13 y 14 de la parte actora)

CUARTO

Interpuesta reclamación por la actora el 4-9-2014, fue desestimada por el INSS por resolución de fecha 7-10-2014.

QUINTO

En el D.N.I. del causante que fue expedido el 29-9-2005, se fijaba como domicilio C/ DIRECCION000, donde residía la actora tras su separación en el año 1992.

(docum. nº 2, 3 y 15 de la parte actora)

SEXTO

En fecha 8-4-2014 la actora y el Sr. Victorio celebraron ante Notario un acta de reanudación de convivencia marital, que obra en autos y se tiene por reproducida a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(docum. nº 1 de la parte actora)

SÉPTIMO

La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.326,46 euros, siendo la fecha de efectos la del 12-6-2014.

(hecho no controvertido)

Tercer

Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

Primer

L'objecte el recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social que planteja contra la Sentència que estima la pretensió de la demandant i li reconeix el dret a la pensió de viduïtat del casant mort el 11 de juny de 2014, del qui s'havia separat legament a l'any 1997 i amb el qual va tornar a conviure de forma marital al menys des de 29 de setembre de 2005 sense comunicar-ho al jutjat, és per examinar les infraccions de normes substantives o del procediment en empara en l'article núm. 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La demandant impugna el recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon

El Ens Gestor denuncia la infracció de l'apartat 1 de la Disposicició Transitòria 18ena. de la LGSS . que disposa un període temporal per interessar la prestació de viduïtat en supòsits de separació judicial o divorci anteriors al 1 de gener de 2008.

Aquesta infracció va ser la única causa de denegació de la prestació en la Resolució administrativa de 24 de juliol de 2014 confirmada per la Resolució de 7 d'octubre de 2014.

No obstant aquest únic motiu de denegació adduït en la resolució inicial del SPOE, en el recurs afegeix de bell nou el incompliment d'altres requisits exigits per poder considerar la relació del causant i la demandant com a parella de fet. En aquest sentit argumenta que la instància interpreta de forma errònia la STS. de 4 de març de 2014 en cas idèntic de cònjuges amb fills, separats legalment i reconciliats amb convivència marital efectiva sense comunicar la situació al corresponent Jutjat Civil que va decretar la separació, però si comunicada la reconciliació davant notari. Parteix de que es tracta d'una qüestió jurídica, sobre els efectes de no haver comunicat la reconciliació al Jutjat civil com a requisit indispensable per meritar la pensió de viduïtat, a fi de que la reconciliació tingués efectes davant tercers com és el Ens recorrent, amb cita de doctrina jurisprudencial en aquest sentit, rebutjant la reconciliació notarial.

Combat l'argument de la instància que es basa en la STS. de 4 de març de 2014 amb cita de la STS. de 20 de juiol de 2015 ( rec. 3078/2014 ), que diferencia els efectes de reconciliació en situació de divorci dels de la separació conjugal amb reconciliació posterior no comunicada al Jutjat Civil que va resoldre la separació, atenent a què els cònjuges separats no poden constituir-se com a parella de fet perquè no tenen extingit el vincle matrimonial, sinó que passa a tenir novament efectivitat la presumpció implícita de l'obligació dels cònjuges de viure junts, de forma que estima la pretensió.

Contràriament al fonament de la sentència de la instància, el INSS. considera que en aquest cas en que es va produir reconciliació judicial sense comunicació al jutjat civil que va decidir la separació, la demandant i el causant hauran de ser considerats parella de fet si reuneixen els requisits legals com a tals, i fa abstracció de que no concorre el requisit obstatiu de la constitució de parella legal de fet consistent en el previ vincle matrimonial amb tercera persona. A partir d'aquest raonament, examina els requisits exigits a la parella de fet que en cap moment va oposar ni argumentar en via administrativa.

Sostè que com a parella de fet, si be s'acredita la convivència de la parella, aquesta no es va enregistrar en el corresponent registre públic específic abans dels dos anys anteriors al fet causant, o sigui a 11 de juny de 2014 data de la mort del marit de la deandant, tal com exigeix l'apartat 3 de l'article núm. 174de la LGSS.. Es remet en aquest sentit a la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de setembre de 2014 dictada en Sala General, desprès de la Sentència núm. 40/2014 del Tribunal Constitucional de 11 de març de 2014, sobre el caràcter constitutiu de l'enregistrament públic de la parella de fet, i argumenta que en aquest cas la comunicació de la reanudació de la convivència marital davant notari el 8 d'abril de 2014 no cobreix el període exigit d'acreditació de dos anys de convivència enregistrada o per acta notarial abans del fet causant, d'acord amb l'últim paràgraf de l'apartat 3 de l' article 174 dela LGSS .. Fa referència a les rendes que la demandant pot estar percebent pel treball com a autònoma segons consta aquest enquadrament en el informe de la TGSS. que ha aportat al procediment per a ús intern.

La Sala entén que en aquest cas no procedeix discutir si és o no d'aplicació al cas la Disposició Transitòria 18ena. de la LGSS ., únic motiu de denegació de la prestació que consta en la Resolució administrariva inicial, perquè efectivament no li és d'aplicació a la demandant per meritar la pensió de viduïtat, ja que ha transcorregut sobradament el període de deu anys entre la data de la separació legal i la data de la mort del causant.

Tercer

Allò que és discuteix a la vista dels fets provats, és si a la vídua demandant li és d'aplicació l'apartat 1 de l'article núm. 174 de la LGSS. en el sentit que estableix la sentència de la instància, la qual parteix de la reanudació de la convivència provada al menys des del 29 de setembre de 2005 tal com consta en el cinquè fet provat no atacat, confirmada en acta notarial de 8 d'abril de 2014 aportada al procediment.

O pel contrari, allò que correspon, és donar als fets provats el tractament exigit en l'apartat 3 de l'article núm. 174 de la mateixa LGSS., referit als requisits de la parella legal de fet, com planteja el Ens recorrent que considera no reuneix la demandant.

Aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya s'ha pronunciat amb anterioritat sobre aquest supòsit de matrimonis amb fills que se separen judicialment i reanuden la convivència sense comunicar la reconciliació al corresponent Jutjat civil que va decretar la separació conjugal. En la nostra Sentència de 22 de desembrre de 2010 ( rec. 6849- 2009 ) en cas de reclamació de la pensió de Viduïtat de matrimoni separat legalment amb fill, en que els conjuges van tornar a conviure sense comunicar-ho al Jutjat Civil que va decretar la separació, ja examinem...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA