STSJ Cataluña 36/2016, 19 de Mayo de 2016
| Ponente | ENRIC ANGLADA FORS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:3773 |
| Número de Recurso | 2/2014 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 36/2016 |
| Fecha de Resolución | 19 de Mayo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. cassació núm. 2/2014
SENTÈNCIA NÚM. 36
President:
Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Magistrats:
Il lm. Sr. Miguel Ángel Gimeno Jubero
Il lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 19 de maig de 2016
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per la senyora Patricia , representada davant aquest Tribunal per la procuradora senyora Patricia Sande Sucarrats i dirigida per l'advocat senyor Manuel Velázquez López contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 24 de juliol de 2013 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat Vido núm. 5 de Barcelona el 4 d'octubre de 2012 en el procediment de divorci núm. 75/11. El senyor Cecilio , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora senyora Sílvia Alejandre Díaz i dirigit per l'advocat senyor J. Ignasi Martínez de Cardeñoso Teixidó. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
La procuradora senyora Patricia Sande Sucarrats, en representació de Doña Patricia , va formular demanda de divorci núm. 75/11 davant el Jutjat Vido núm. 5 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 4 d'octubre de 2012 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por DÑA PATRICIA SANDE SUCARRATS en representación de Patricia contra Patricia , y estimación parcial de la demanda interpuesta por DÑA SILVIA ALEJANDRE DÍAZ, actuando en representación de Cecilio contra Patricia , debo declarar y declaro la disolución por divorcio del matrimonio celebrado entre los esposos litigantes el día 15 de septiembre de 1987 en Bangladesh, con los efectos legales inherentes a tal declaración, y con la adopción de las medidas siguientes:
Fijar en concepto de pensión compensatoria a favor de Patricia y a cargo de Cecilio , la cantidad de doscientos (200.-) euros. Dicha pensión deberá hacerse efectiva por Cecilio en los cinco primeros días de cada mes, en la cuenta bancaria que señale Patricia , y dichas cantidades serán objeto de actualización anual conforme a las variaciones del IPC que señale el INE u organismo que, en el futuro, haga sus funciones.
Se fija un plazo de vencimiento de dicha pensión de cinco años.
Sin expresa condena en costas".
Segon. Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar un recurs d'apel lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 24 de juliol de 2013 , amb la següent part dispositiva:
"Que estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por Doña Patricia -parte actora- y desestimando totalmente el interpuesto por Don Cecilio , contra la sentencia de fecha 4 de octubre de 2012 del Juzgado de Violencia sobre la Mujer nº CINCO de BARCELONA , sobre divorcio, y REVOCAMOS EN PARTE la resolución recurrida y
Con efectos desde el mes siguiente a esta sentencia, FIJAMOS en tres cientos (300) euros al mes la pensión compensatoria a cargo del apelado en favor de la apelante, con igual sistema de pago y actualización que en la sentencia apelada.
El devengo de la pensión acabará a los cinco años desde la sentencia apelada.
Debe remitirse oficio al Registro Civil Central, con testimonio de la sentencia de primera instancia y de ésta, y de la documentación acreditativa del matrimonio y de la identidad de ambos litigantes, para que se practiquen las inscripciones del matrimonio, como soporte a la del divorcio, y de éste.
Confirmamos la sentencia de primera instancia en todo lo demás, condenamos al demandado apelante al pago de las costas causadas por su apelación y no hacemos especial declaración sobre las costas del otro recurso".
Tercer. Contra la Sentència anterior, la representació processal de la senyora Patricia va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per provisió de 22 de gener de 2015 es va donar trasllat a les parts sobre la possible inadmissió del recurs extraordinari per infracció processal interposat, efectuant les al legacions que van considerar escaients. Per interlocutòria de 4 de maig de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs de casació a tràmit i va inadmetre el recurs extraordinari per infracció processal , i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar data per a la votació i decisió, la qual es va celebrar el dia fixat a aquest efecte.
N'ha estat ponent l'Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors.
PRIMER.1. Contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 24 de juliol de 2013, la part actora va interposar-hi un recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació.
-
Abans de tot, cal destacar que el recurs extraordinari per infracció processal interposat per la recurrent va ser ja inadmès per aquesta Sala mitjançant la interlocutòria de 4 de maig de 2015, a causa de la manca manifesta de fonament (veg. folis 57 al 60), per la qual cosa no escau aquí i ara tornar a plantejar qüestions d'índole merament processal, fet que comporta i determina, per tant, que el factum de la Sentència de l'Audiència Provincial hagi de quedar inalterable a l'hora de resoldre aquest recurs de cassació i en concret pel que fa a l'únic motiu formulat, relatiu a l'existència o no de circumstàncies excepcionals per a la fixació de la prestació compensatòria amb caràcter indefinit o temporal.
SEGON. 1. El recurs es planteja a l'empara de la Llei 4/2012, en primer lloc a falta de jurisprudència de la Sala en relació amb els articles 233-15 i 233-17 , 4 del Llibre II del Codi civil de Catalunya , en vigor des del dia 1 de gener de 2011 i, en concret, sobre quan s'ha d'entendre que existeixen circumstàncies excepcionals que permetin establir la pretensió compensatòria en forma indefinida.
-
Abans d'entrar pròpiament en el motiu del recurs convé recordar el fonament de la pensió compensatòria i la seva evolució en el nostre dret.
Hem dit en les STSJC de 27 de novembre de 2014 , 15 de juny de 2015 i 29 d'octubre de 2015 que l'anomenada pensió compensatòria es regula per primera vegada a l' article 97 del Codi civil , el qual es va inspirar al seu torn en el dret francès.
Respon a les necessitats de la societat d'aleshores: el matrimoni s'havia regulat legalment com un vincle indissoluble durant molts anys i era freqüent que la dona no hagués arribat a incorporar-se al mercat laboral o l'hagués abandonat en casar- se.
El Codi civil no fixava límit de cap temps en la pensió, que es concebia com a prolongació de la solidaritat matrimonial fins i tot un cop dissolt el vincle i per restablir el desequilibri que es produïa després del divorci en el nivell de vida d'un dels cònjuges respecte del que l'altre podia mantenir. En aquest context les pensions compensatòries es concedien usualment de manera il limitada.
El transcurs del temps i el canvi sociològic experimentat en l'estructura social, tant quant a la disposició del vincle matrimonial com pel que fa a la incorporació de la dona al treball va fer que la jurisprudència del Tribunal Suprem estimés que els jutges podien limitar temporalment aquesta pensió quan existissin circumstàncies que fessin preveure que el desequilibri podia ser superat. Finalment el legislador estatal canvia l' art. 97 del CC en el mateix sentit.
Així ho recorda l' STS, Sala 1a, núm. 442/2013, de 21 de juny de 2013 , quan diu:
"La posibilidad de establecer la pensión compensatoria con carácter temporal con arreglo a las circunstancias, es en la actualidad una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATSJ Cataluña , 24 de Julio de 2017
...a la disolución del matrimonio. No se concibe como una garantía de sostenimiento vital ni como un derecho automático (vid STSJ Catalunya 36/2016, de 19 de mayo y las que en ella se Ha de tenerse presente que la revisión del factum solo puede ser objeto de examen por el cauce del recurso ext......