STSJ Cataluña 25/2016, 14 de Abril de 2016
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 14 Abril 2016 |
| Número de resolución | 25/2016 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 45/2015
SENTÈNCIA núm. 25
President:
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Magistrats:
Il·lm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 14 d'abril de 2016
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Concepción , representada davant aquest Tribunal per la procuradora Rebeca Rabal Llacer i dirigida per l'advocat Josep Ricart Enseñal, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 de desembre de 2014 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Cornellà de Llobregat el 14 de gener de 2013 en el procediment de modificació de mesures definitives de divorci núm. 397/11. Ruperto , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador José Mª Ramírez Bercero i dirigit per l'advocada Matilde Alcalà Roca.
El procurador José María Ramírez Bercero, en representació de Ruperto , va formular demanda de judici de modificació de mesures definitives de divorci núm. 397/11 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 4 de Cornellà de Llobregat. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 14 de gener de 2013 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DESESTIMO la demanda de modificación de medidas interpuesta por el Procurador don JOSE MARÍA RAMÍREZ BERCERO, en nombre y representación de don Ruperto contra doña Concepción y, en consecuencia.
No procede especial pronunciamiento en materia de costas".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 de desembre de 2014 , amb la següent part dispositiva:
"Estimamos en parte el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Don Ruperto contra la sentencia dictada en fecha 14 de enero de 2013, por el Juzgado de Primera Instancia número cuatro de Cornella de Llobregat , en los autos de modificación de medidas seguidos en aquel Juzgado con el número 397/2011, siendo parte apelada Doña Concepción y acordamos revocar la referida resolución en el sentido de dejar si efecto la pensión de alimentos establecida en la sentencia de modificación de medidas de fecha 13 de febrero de 2006 para la hija, acordamos mantener la atribución del uso de la vivienda familiar en favor de la demandada hasta que tenga lugar la venta de la vivienda y como máximo por un plazo de tres años. Se acuerda, asimismo, haber lugar a declarar el cese de la indivisión respecto de los bienes de los que ambas partes son copropietarios. Se confirma la sentencia en los restantes extremos. No se condena en costas del recurso a ninguna de las partes".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Concepción va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per provisió de 4 de maig de 2015 es va donar trasllat sobre les possibles causes d'inadmissió dels recursos interposats. Per interlocutòria de 15 de juny de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs extraordinari per infracció processal i els motius primer i tercer del recurs de cassació a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 22 de febrer de 2016, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
PRIMER .- La representació processal de la Sra. Concepción va interposar recurs d'infracció processal i de cassació contra la sentència, de data 22 de desembre de 2014, dictada per la Secció 18 de l'Audiència Provincial de Barcelona .
Esdevé procedent analitzar, en primer lloc, el recurs extraordinari d'infracció processal. En aquest sentit, la recurrent el fonamenta en dos motius. El primer, a redós de l' article 469.1.2 LEC , addueix la vulneració de les normes processals reguladores del dictat de sentències. Sustenta la recurrent que, en consonància amb allò que preveuen els articles 216 i 217.2 LEC , en l'afer concret de modificació de mesures corresponia a la part instant de la modificació la càrrega de provar la variació de les circumstàncies concurrents. En aquest sentit, manifesta que, en relació a l'actitud dels fills majors d'edat, inverteix la càrrega probatòria quant a la continuació de la formació i s'obliga a provar una continuïtat en la formació o en la cerca d'una feina. I, pel que respecte a la suposada reducció de rendes i patrimoni per part de l'instant de la modificació de mesures, la sentència considera que sí va acreditar la referida reducció quan res va provar.
El present motiu no pot prosperar per les raons que seguidament s'exposen.
La part recurrent fonamenta la infracció processal en el principi de justícia rogada, contingut a l' article 216 LEC ("Los tribunales civiles decidirán los asuntos en virtud de las aportaciones de hechos, pruebas y pretensiones de las partes, excepto cuando la ley disponga otra cosa en casos especiales"), i a l'apartat segon de l' article 217 LEC , en el que es disposa: "Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención".
La sentència d'apel·lació recull literalment, en el seu fonament de dret tercer, que "a través de la prueba aportada a este procedimiento por ambas partes, ha resultado acreditado que en la actualidad la hija del matrimonio, que tiene 24 años de edad y continúa residiendo con la madre, no consta que se encuentre estudiando ni tampoco realizando alguna formación profesional, ni consta que trabaje. Del informe de vida laboral aportado a las actuaciones se desprende que ha trabajado un total de 23 días desde el mes de febrero de 2007 hasta el mes de octubre de 2010, siendo el informe de fecha 13 de septiembre de 2012".
Com es pot observar de la lectura de la sentència, aquesta ha resolt en funció dels fets i proves que es troben a les actuacions en consonància amb les pretensions de les parts, a la vegada que ha considerat acreditat per la prova practicada que la filla major d'edat ni estudia ni realitza cap formació professional ni treballa. Per tant, no es tracta que existeixin uns fet dubtosos que siguin rellevants per a la decisió ( art. 217.1 LEC ) i s'hagi de resoldre en funció de la càrrega probatòria de les parts litigants, sinó que la Sala considera provat aquests extrems, així com la passivitat de la filla en relació a la continuació de la formació o bé respecte de la recerca d'una feina. Aleshores, des d'aquest àmbit jurídic, no existeix cap infracció de les regles que distribueixen la càrrega probatòria, atès que la sentència ha entès acreditada la situació de la filla, consistent en que no treballa ni estudia i la seva passivitat en la consecució d'una feina o en la continuació dels estudis.
El que podia haver efectuat la part recurrent es si considerava que aquesta valoració de la prova era irracional, il·lògica o inversemblant o contenia errades notòries o patents era combatre-la, a l'empara de l'ordinal quart de l' article 469.1 LEC , per entendre que podia afectar la seva tutela judicial efectiva, però no qüestionar l'aplicació de les regles de la càrrega de la prova, quan per la Sala no existeix un fet dubtós, sinó que entén que aquests extrems han restat provats a les actuacions.
I la mateixa conclusió s'ha d'obtenir respecte de la reducció d'ingressos del Sr. Ruperto , atès que la sentència de la Sala no ho considera un fet dubtós i que hagi de ser resolt en funció de la distribució de la càrrega de la prova, sinó que assevera que "A esta conclusión conduce, asimismo, la situación económica actual del obligado al pago, estimándose que concurre la causa prevista en el artículo 237-13.1 c) del CCCat ., es decir la reducción de las rentas y del patrimonio de las personas obligadas, de modo que haga imposible el cumplimiento de la obligación sin desatender las necesidades propias, como sucede en este caso en que el obligado al pago carece de los medios económicos suficientes para prestar los alimentos".
En conseqüència, al no haver-se qüestionat ni impugnat la valoració de la prova realitzada per la Sala, i sí solament la infracció de la distribució de la càrrega de la prova, el motiu fonamentat ha de decaure en atenció a les argumentacions que s'han exposat.
SEGON .- El segon dels motius del recurs d'infracció processal s'empara en els ordinals 3 i 4 de l'article 469.1 LEC i denuncia la vulneració del dret fonamental a obtenir la tutela judicial efectiva, atès que la infracció de les regles de distribució de la càrrega de la prova, ha significat prescindir de norma essencial del procés i ha generat indefensió a aquesta part.
Tampoc aquest motiu pot ésser acollit per un doble ordre de raons. En primer terme, perquè esdevé una defectuosa tècnica cassacional, fonamentar un sol motiu en la infracció de dos ordinals diversos de l' article 469.1 LEC . En efecte, si es tracta d'infraccions de diferent naturalesa, cadascuna d'elles ha d'integrar un motiu de recurs autònom, com així resulta dels criteris de la Sala civil del Tribunal Suprem de 30-12-2011. Però al marge d'aquest defecte formal, si s'analitza l'objecte del motiu, es pot...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATSJ Cataluña 70/2019, 29 de Abril de 2019
...233-1. 4 del Código Civil de Catalunya (en adelante CCCat), por oposición a la jurisprudencia de este Tribunal como son las SSTSJ Catalunya 25/2016, de 14 de abril y 43/2017, de 9 de octubre , fijando como núcleo jurídico que los alimentos a los hijos no se extinguen por la mayoría de edad,......
-
SAP Barcelona 335/2019, 22 de Mayo de 2019
...acoja, siempre y cuando la necesidad no se derive de una causa que le sea imputable, mientras la causa subsista" Tal como indica la sTSJ Cataluña de 14/4/2016 en los casos en que nos encontramos ante la carencia de recursos y posibilidades económicas del alimentante hay que decidir si se ma......
-
SAP Barcelona 214/2018, 8 de Marzo de 2018
...Barcelona 18ª 971/2015 de 22 dic . y 47/2016 de 22 ene .; SAP Tarragona 1ª 6/2016 de 14 ene .)". La sentencia del TSJC de 14-4-2016 (ROJ: STSJ CAT 3125/2016 - ECLI:ES:TSJCAT:2016:3125) aborda un supuesto de alimentos a favor de un hijo mayor de edad y confirma la extinción de una pensión de......
-
SAP Barcelona 614/2019, 16 de Octubre de 2019
...de la solidaridad conyugal cuando uno de los cónyuges estuviese necesitado de especial protección. ( Ss TSJ Cataluña de 9/10/17, 5/10/15, 14/4/16 o 20/2/17 entre La atribución tuvo lugar por razón de la guarda de la menor ( art 83,2 a) del derogado Código de Familia de Cataluña, art. 233-20......
-
Cuantificación de las prestaciones económicas (alimenticias y compensatorias). Factores de ponderación de la decisión judicial
...padre prácticamente insolvente». Esta sentencia se recoge íntegramente en un supuesto similar por el TSJC en sentencia de 14-4-2016 (ROJ: STSJ CAT 3125/2016 - ECLI:ES:TSJCAT:2016:3125) que con[f_i]rma la extinción de una pensión de alimentos del hijo mayor de edad aplicando el art. 237-13,1......