STSJ Cataluña 1846/2016, 21 de Marzo de 2016
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:2342 |
| Número de Recurso | 302/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 1846/2016 |
| Fecha de Resolución | 21 de Marzo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 302/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 21 de març de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1846/2016
En el recurs de suplicació interposat per Trinidad a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 21 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 409/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial i Esperanza, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de setembre de 2015, que contenia la decisió següent:
"Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por Doña Esperanza debo declarar y declaro NULO RADICAL el despido articulado sobre la misma, con efectos de 30/04/2015, condenando a la empresa IRENE SANTAMARÍA ARIAS, a estar y pasar por la anterior declaración y a readmitir a la actora en el mismo puesto y condiciones de trabajo que regían antes de producirse el despido. En concepto de daños y perjuicios, condeno a Trinidad a abonar a la actora un total de 9.252,17 €."
Y que debo absolver y absuelvo libremente al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL y sin perjuicio de su ulterior y subsidiaria responsabilidad en los términos del artículo 33 del Estatuto de los Trabajadores ."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- La actora tiene los siguientes datos personales y profesionales: Doña Esperanza, titular de DNI NUM000, ha prestado servicios para la demandada, Trinidad (NIF NUM001 ) con la categoría de CAMARERA en los siguientes periodos (documento 1 actora):
27/11/2014 con horario de 18 a 23 horas
01/12/2014 con horario de 13 a 23 horas
10/12/2014 con horario de 18:30 a 23 horas
28/01/2015
06/03/2015
El 23/03/2015 ambas partes subscribieron un contrato de trabajo de carácter temporal de circunstancias de la producción con duración inicial desde dicha fecha hasta el 22/09/2015, señalando una jornada a tiempo parcial de 20 horas semanales de lunes a domingo (documento 1 demandada). En dicho contrato se estableció un periodo de prueba de dos meses.
La nómina del mes de abril de 2015 establece una retribución de 771,11 € (documento 5 demandada)
La demandada explota un bar en la población de Sant Cugat del Vallés denominado "AKELARRE"
La demandada comunicó a la actora el 15/04/2015 y efectos de 30/04/2015, la extinción del contrato por no superación del periodo de prueba (documento 2 demandada y 33 actora)
La actora al momento de la extinción contractual estaba en estado de gestación de aproximadamente 13,5 semanas (documento 25 de la actora), teniendo conocimiento la empresa desde el 27/03/2015 (documento 7 a 11 actora) de dicho estado de gestación.
La actora está en situación de Incapacidad Temporal desde el 27/04/2015 (interrogatorio judicial actora) manteniéndose en la actualidad dicha situación
La actora interpuso conciliación previa dándose por concluido y cumplimentado el trámite, por papeleta presentada el 28/05/2015 (actuaciones)."
Contra aquesta sentència la part demandada, Trinidad, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Esperanza
. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La demandada interposa Recurs de Suplicació contra la sentència d'instància que estimà la demanda presentada per la part actora en la que sol.licitava es declarés nul o, subsidiàriament, improcedent el seu acomiadament. L'esmentat recurs es vehicula per mitjà de dos motius, el primer dedicat a demanar la modificació dels fets declarats provats i el segon en el que es denuncia la infracció de normes substantives i de la jurisprudència.
La sentència impugnada declara nul l'acomiadament de la demandant argumentant que l'actora va presentar indicis de que havia estat discriminada perquè en el moment de l'acomiadament es trobava embarassada i la demandada ho coneixia, per la qual cosa va invertir la càrrega de la prova i afirma que la recurrent no va acreditar causes objectives que fonamentessin l'acomiadament de la demandant, declarant que el contracte de treball temporal es va realitzar en frau de llei i que per tant s'havia de considerar indefinit i va condemnar l'empresa a la readmissió de la treballadora, sense obligació de pagament dels salaris de tramitació, atès que es va acreditat que aquesta es va trobar en situació d'Incapacitat Temporal fins el dia del judici i, per últim, va condemnar l'empresa a abonar-li la quantitat de 9.252,17€ en concepte de danys morals.
En primer lloc s'ha d'examinar la petició feta per la demandant en el seu escrit d'impugnació del recurs, en el que, com a qüestió prèvia, sol.licita la inadmissió del recurs argumentant que l'empresa únicament havia dipositat i consignat la quantitat a la qual se la condemna en la sentència, però havia incomplert amb l'obligació de donar d'alta a la Seguretat Social a la treballadora amb efectes del dia següent de l'acomiadament ni tampoc va comunicar a l'actora la data de readmissió i que es tracte d'un defecte no subsanable. I que, en tot cas, l'empresa va enviar un burofax a la treballadora perquè es reincorporés al treball el dia 27.11.2015, atès que la treballadora havia canviat de domicili i la demandada va enviar la notificació al seu anterior domicili i que per aquests motius ja va interposar recurs de reposició davant el Jutjat nº 1 de Terrassa. Així mateix afirma que l'actora no té l'obligació de retornar al seu lloc de treball, atès que es va trobar en situació d'incapacitat temporal fins el 28.10.2015 i que posteriorment va iniciar una nova baixa per maternitat que finalitzarà el 18.2.2016. És evident que aquesta pretensió ha de ser totalment desestimada, perquè l'empresa va complir el requisit que l'imposen els arts. 229 i 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, ingressant el dipòsit de 300€ per a recorre i va consignar la quantitat objecte de condemna en el moment d'anunciar el Recurs de Suplicació, tal com consta en les actuacions i reconeix la mateixa actora. És cert que la demandada havia de donar total compliment a la sentència, en aquest cas, en tractar-se d'un acomiadament nul, havia de readmetre a la demandant i donar-la d'alta a la Seguretat Social, però en tot cas, si això no s'ha fet d'acord amb el que estableix la llei processal laboral, es tracta d'una qüestió que s'haurà de resoldre pel jutjat d'instància en execució provisional de la dita sentència, atès que aquesta encara no és ferma, en haver-se impugnat en suplicació per la demandada, d'acord amb el que estableixen els articles 297 a 302 de la LRJS, sense que contra la seva decisió sigui possible interposar recurs de suplicació, d'acord amb el que estableix l'art. 304.3 de la mateixa llei.
En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'art. 193 de la llei adjectiva laboral, la recurrent sol.licita la modificació dels fets provats primer i tercer.
En relació amb la modificació dels fets declarats provats, aquesta Sala ha posat de relleu, amb reiteració, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.
Concretament, la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, estableix els motius d'impugnació en l'article 193. L 'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total, b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió, c) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions. d) cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades, que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 17 de Mayo de 2017
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 21 de marzo de 2016, en el recurso de suplicación número 302/16 , interpuesto por empresa IRENE SANTAMARÍA ARIAS, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 2 de los de Tarrassa de fecha 21 de ......