STSJ Cataluña 5857/2015, 8 de Octubre de 2015
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:9873 |
| Número de Recurso | 4335/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5857/2015 |
| Fecha de Resolución | 8 de Octubre de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 4335/2015
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 8 d'octubre de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5857/2015
En el recurs de suplicació interposat per Teodulfo a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 5 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 334/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Prosegur España, S.L. i Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de març de 2015, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la demanda de impugnación de despido promovida por D. Teodulfo contra Prosegur España S.L. y declaro procedente el despido impugnado por la parte actora.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO. La parte demandante ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa demandada con una antigüedad de 4 de julio de 2003, categoría profesional de vigilante de seguridad y salario diario bruto con prorrateo de pagas extraordinarias de 44,38 euros. La relación laboral está sometida al régimen del Convenio Colectivo estatal de empresas de seguridad (no controvertido).
La parte demandante se encontraba en la madrugada del 11 al 12 de marzo de 2014 realizando servicio de vigilante de seguridad para Aliseda, entre las 23.00 y las 7.00. La parte demandante prestaba el servicio de vigilancia en el vehículo logotipado de la empresa demandada y con uniforme. Sobre las 5.20 horas, el Sr. Juan Pablo, que desempeñaba funciones de inspector de servicios de seguridad de la empresa demandada, acudió al lugar donde prestaba sus servicios el demandante. El Sr. Juan Pablo comprobó que el demandante se encontraba dormido en el asiento del piloto, con el respaldo reclinado, tapado con una manta y con un jersey no reglamentario por debajo de la chaqueta del uniforme. Al comprobar esta situación, el inspector tomó varias fotografías, despertó al demandante y tuvo una conversación con él.
Según el cuadrante, la parte demandante libraba los dos días siguientes. La parte demandante causó baja el 12 de marzo de 2014 por un estado febril y causó alta el 18 de marzo de 2014.
En caso de que la parte demandante se encuentre indispuesta para el servicio, tiene la posibilidad de avisar tal circunstancia para ser sustituido por un relevo de urgencia.
La parte demandante remitió un correo electrónico a la empresa el 18 de marzo de 2014 y recibió la respuesta el mismo día. La parte demandante recibió un buro- fax el 31 de marzo de 2014.
(Testifical del Sr. Juan Pablo y documental y fotografías obrantes en folios 55 a 58, 86 a 88, 93 y 94).
La empresa demandada notificó a la parte demandante carta de despido de 17 de marzo de 2014, con fecha de efectos del mismo día, por la que imputaba a la parte demandante una infracción muy grave del art. 55.12 del Convenio Colectivo aplicable y acordaba el despido disciplinario del trabajador conforme al art. 54.2.d) del ET (folio 37).
La parte demandante no ostenta ni ha ostentado la representación individual o colectiva de los trabajadores (no controvertido). El acto de conciliación previo concluyó con el resultado de intentado sin efecto. La parte demandada compareció al acto de conciliación previa (folio 7)."
Contra aquesta sentència la part actora, Teodulfo, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Prosegur España S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora i declarà procedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que s'estructura en un únic motiu dedicat a denunciar la infracció de la normativa legal. L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandada.
Cal dir que el magistrat d'instància va desestimar la demanda de l'actor, en entendre totalment acreditats el fets imputats per l'empresa en la carta d'acomiadament, concretament no realitzar el servei de vigilància que tenia encomanat, perquè es va adormir durant el dit servei que es realitzava de nit. Argumenta el magistrat que coneix la doctrina de la Sala que, en supòsits similars al present, ha entès que l'actuació de l'actor no mereix la sanció d'acomiadament, citant a l'efecte les sentències de dates 7.12.2010, 16.5.2011 i 30.4.2013, però afirma que no comparteix aquesta decisió, per l'especial responsabilitat que comporta la realització de la citada professió.
En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la part actora denuncia la infracció de l' art. 54.2 d ) i art. 55.12 del Conveni Col .lectiu Estatal d'Empreses de Seguretat i argumenta que el principi de proporcionalitat és un dels principals recollit en el nostre Dret i aplicat pels Tribunals i que la conducta realitzada per l'actor s'ha d'analitzar des del punt de vista dels principis d'individualització i proporcionalitat, d'acord amb la teoria gradualista i afirma que l'actuació de l'actor no va ser deliberada ni malintencionada, atès que es tractava d'una nit molt gèlida i l'actor, en no tenir a disposició cap caseta per vigilar el solar en construcció, es va haver de refugiar en el cotxe de l'empresa i, a més, es va acreditar que es trobava malalt, amb estat febril greu i en tenir festa al dia següent per dos dies va voler acabar la seva jornada laboral, que finalitzava a les 7:00 hores sense tenir que perjudicar excessivament a l'empresa.
Assenyala, així mateix, que la seva actuació no va suposar cap perjudici a l'empresa i que, a més, amb una antiguitat de més d'11 anys...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 4 de Octubre de 2016
...la inadmisión del recurso. RAZONAMIENTOS JURIDICOS PRIMERO 1.- Es objeto del actual recurso la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 8 de octubre de 2015 (Rec 4335/15 ) que, con revocación de la de instancia, declara la improcedencia del despido El trabajador ha venido ......