STSJ Cataluña 395/2015, 25 de Mayo de 2015
| Ponente | JORDI PALOMER BOU |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:5099 |
| Número de Recurso | 1/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN CONTRA SENTENC |
| Número de Resolución | 395/2015 |
| Fecha de Resolución | 25 de Mayo de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Sala Contenciosa Administrativa
Secció Segona
Recurs d'apel·lació contra sentències núm. 1/2015
Parts: REIAL AUTOMÒBIL CLUB DE CATALUNYA
TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL - DIRECCION PROVINCIAL DE BARCELONA
SENTÈNCIA Núm. 395
Magistrats/ades:
Il·lm. Sr. Jordi Palomer Bou
Il·lm. Sr. Javier Bonet Frigola
Il·lm. Sra. Montserrat Figuera Lluch
Barcelona, vint-i-cinc de maig de dos mil quinze
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Segona), constituïda per a la resolució d'aquest recurs, ha dictat la següent sentència en el rotlle d'apel·lació núm. 1/2015, interposat per REIAL AUTOMÒBIL CLUB DE CATALUNYA, representat per la procuradora Sra. LAIA GALLEGO URIARTE i assistit de lletrat, contra TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL - DIRECCION PROVINCIAL DE BARCELONA, representada i defensada pel LLETRAT DE LA ADMINISTRACIO DE SEGURETAT SOCIAL.
N'ha estat ponent l'il·lm. magistrat Sr. Jordi Palomer Bou, qui expressa l'opinió de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Contenciós Administratiu 17 a Barcelona va dictar, en el Recurs ordinari núm. 111/2013, la Sentència núm. 269/2014, de data 7 de juliol de 2014, la decisió literal de la qual és la següent: " DESESTIMO el recurso presentado por Real Automóvil Club de Catalunya, contra la resolución de 15/01/13 que desestima el recurso de alzada interpuesto contra la resolución de 24/10/12 que desestima la solicitud de modificación con efectos retroactivos del código de ocupación de la recurrente y CONFIRMO la resolución impugnada en todas sus partes.
Con imposición de costas al recurrente, por un importe de #1500. ".
Contra la resolució esmentada es va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou admès pel Jutjat d'Instància, qui va remetre les actuacions a aquest tribunal. Les parts foren citades. L'apel·lant és REIAL AUTOMÒBIL CLUB DE CATALUNYA i l'apel·lada és TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL
- DIRECCION PROVINCIAL DE BARCELONA.
Desenvolupada l'apel·lació, s'assenyalà dia i hora per a la votació i la decisió: 13 de maig de 2015. Quart.- En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i acomplert les prescripcions legals.
FONAMENTS DE DRET
En data 7 de juliol de 2014 es va dictar sentencia pel Jutjat Contenciós Administratiu nº 17 de Barcelona, la qual en la seva part dispositiva acordava:
DESESTIMO el recurso presentado por Real Automóvil Club de Catalunya, contra la resolución de 15/01/13 que desestima el recurso de alzada interpuesto contra la resolución de 24/10/12 que desestima la solicitud de modificación con efectos retroactivos del código de ocupación de la recurrente y CONFIRMO la resolución impugnada en todas sus partes.
Con imposición de costas al recurrente, por un importe de #1500.
Contra aquella resolució s'interposa recurs d'apel·lació per la representació de REIAL AUTOMÒBIL CLUB DE CATALUNYA que al·lega la incongruència en que al seu entendre incorre la sentència dictada que entén no resol si el que va sol· licitar la recurrent era una rectificació d'error o una variació de des amb el diferent règim jurídic entre una i altre, i per tant entén en el mateix sentit que incorre la referida sentència en un error en la valoració de la prova ja que no valora que la sol·licitud formulada per la recurrent era una rectificació de l'enquadrament de la treballadora per haver-li estat assignat per error un enquadrament diferent, entenent que s'han infringit els articles 55 i 58 del RD 84/1996 i l' article 14 de la Constitució, sol·licitant l'estimació del recurs i subsidiàriament sol·licita la revocació de la sentència dictada almenys en allò referit a la condemna en costes pels dubtes de fet i de dret que presentava la qüestió.
La jurisprudència del tribunal Constitucional és reiterada en assenyalar que la incongruència omissiva, que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva té lloc:
"cuando el órgano judicial deja sin contestar alguna de las cuestiones sometidas a su consideración por las partes, siempre que no quepa interpretar razonablemente el silencio judicial como una desestimación tácita cuya motivación pueda inducirse del conjunto de los razonamientos contenidos en la resolución" .
( STC 24/2010, de 27 de abril ).
A aquests efectes, el Tribunal Constitucional ha vingut distingint entre les al·legacions adduïdes per les parts per fonamentar les seves pretensions i les pretensions en si mateixes considerades, subratllant que no és necessària una contestació explícita i detallada de totes i cadascuna de les al·legacions formulades, podent ser suficient als fins de l' art. 24.1 CE, en atenció a les circumstàncies particulars del cas, una resposta global o genèrica, tot i que s'ometi una contestació singular a cadascuna de les al·legacions concretes no substancials.
Per contra, quan es tracta de les pretensions, l'exigència de congruència és més rigorosa, destacant que quan la qüestió posada de manifest no és una simple al·legació secundària, instrumental en el raonament jurídic, sinó un al·legat substancial que conté els fets o arguments jurídics bàsics i fonamentals que nodreixen la pretensió, aquesta qüestió integra la raó per la qual es demana, havent de ser tractada en forma expressa o, si s'escau, considerada en forma si més no implícita per la Sentència, perquè d'una altra manera es desatén la defensa esgrimida per la part en un aspecte amb possible incidència sobre la sentència, donant lloc a una denegació de justícia (per totes, STC 144/2007, de 18 de juny ).
En el present cas és clar que la sentència dictada que remet a una anterior sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu nº 3 de Barcelona entén que no ens trobem davant una rectificació d'error si no davant d'una variació de dades i per tant de cap manera és incongruent la sentència dictada ja que de forma evident defineix davant quin supòsit entén que ens trobem.
Pel...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 649/2015, 28 de Septiembre de 2015
...de conformidad con la DA 4ª de la Ley 42/2006 . En tales circunstancias, como ya resolvimos en nuestras Sentencias de 25 de mayo de 2015 (recurso 1/2015 ) y 11 de junio de 2015 (recurso 388/2014 ), no se puede hablar en el presente caso de una rectificación de errores, pues ningún error ha ......
-
STSJ Cataluña 734/2015, 22 de Octubre de 2015
...de conformidad con la DA 4ª de la Ley 42/2006 . En tales circunstancias, como ya resolvimos en nuestras Sentencias de 25 de mayo de 2015 (recurso 1/2015 ) y 11 de junio de 2015 (recurso 388/2014 ), no se puede hablar en el presente caso de una rectificación de errores, pues ningún error ha ......