STSJ Cataluña 2127/2015, 23 de Marzo de 2015
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:2197 |
| Número de Recurso | 504/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2127/2015 |
| Fecha de Resolución | 23 de Marzo de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 504/2015
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 23 de març de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2127/2015
En el recurs de suplicació interposat per María Purificación a la sentència del Jutjat Social 3 Granollers de data 4 de novembre de 2014 dictada en el procediment núm. 479/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Servicio Público de Empleo Estatal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 15-5-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre atur, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de novembre de 2014, que contenia la decisió següent:
Debo desestimar y desestimo íntegramente la demanda presentada por Doña. María Purificación con DNI NUM000 frente a SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO ESTATAL, absolviendo a dicha entidad gestora de los pedimentos deducidos en su contra, confirmando la resolución por la que se reclama a la actora la cantidad de 6.505,57 # en concepto de cobro indebido.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Doña. María Purificación fue despedida en fecha 28 de noviembre de 2008 e interpuso demanda en reclamación frente al mismo que dio lugar al procedimiento nº 809/2008 seguido en el Juzgado Social nº 1 de esta ciudad que dictó sentencia en fecha 15 de junio de 2009 por el que declaraba la nulidad de dicho despido condenando de forma solidaria a las mercantiles Manipulación y Logística Montmeló S.L. y Crooked Island S.L. a la readmisión de la trabajadora y al abono de los salarios dejados de percibir. Por Auto de fecha 26 de febrero de 2010 dictado por ese mismo juzgado se declaraba extinguida la relación laboral entre dichas partes con efectos de ese mismo día y fijando una indemnización por importe de 13.557,07 euros y unos salarios de tramitación a razón de 30,38 euros día y por importe total de 13.882,90. (hecho no controvertido y folios 27 a 38 de autos)
La trabajadora accionante solicitó la prestación por desempleo en fecha 3 de diciembre de 2008, siéndole reconocida por Resolución del SPEE por un período de 660 días con efectos del 29 de noviembre de 2008 y con una base reguladora diaria de 30,21 euros. De dicha prestación la actora consumió un total de 525 días que le fueron abonados por el SPEE. (hecho conforme y folios 77, 82,83,91 a 94 )
Tras dictarse el Auto de extinción, la actora presenta de nuevo solicitud en fecha 21 de mayo de 2010, siéndole reconocida por el SPEE una nueva prestación por un período de 720 días y fecha de inicio de 1 de marzo de 2010 y con una base reguladora de 32,21 # habiendo sido abonada y consumida la totalidad de la misma. (hecho conforme y folios 49,54,78, 83 a 86 y 93 a 100 de autos)
Mediante resolución de fecha 3 de febrero de 2012 el Fondo de Garantía Salarial, previa declaración de insolvencia de la empresa, abonó a Doña. María Purificación el importe de 3.035,96 euros, equivalente a 99 días de salario.(hecho conforme y folios 46 a 47)
En fecha 27 de febrero de 2012 le fue notificada a la actora, resolución de fecha 20 de febrero de 2012 dictada por el SPEE sobre percepción indebida de las prestaciones por desempleo por importe de
7.702,81 euros correspondiente al período comprendido entre el 29 de noviembre de 2008 a 30 de marzo de 2010 y por el motivo: baja por salario de tramitación. (hecho conforme y folios 6 y 63 y 64 de autos).
Frente a dicha resolución, la actora interpuso reclamación previa en fecha 30 de marzo de 2012, que fue desestimada por resolución de fecha 30 de abril del 2012 y que no consta le fuera notificada a la actora. (folios 7 a 9 y 74 de autos).
Por resolución de 26 de abril del 2013 se ha procedido a reconocer a la actora prestación por desempleo de 660 días por el período comprendido de 8 de marzo de 2009 al 7 de enero de 2011 y con una base reguladora de 30,21 #, al entender que esta era más beneficiosa a los intereses de la actora, quedando reducido el importe reclamado en concepto de cobro indebido a la cantidad de 6.505,57 #. (hecho conforme y folio 101 de autos)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de la demandant contra la sentència que desestima la demanda i confirma la Resolució del Servei Públic d'Ocupació Estatal ( SPOE) de 26 d'abril de 2013 per la qual se li reconeixia el dret a una nova prestació d'atur derivada de l'extinció improcedent de la relació laboral i es declarava la percepció indeguda del import de prestació percebut en el període des de 8 de març de 2009 fins el 7 de gener de 2011 per un import de 6.505,57 euros, és per denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193, c) de la Llei 36/2011, Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre, ( BOE 11 d'octubre).
Denuncia la infracció de l'article núm. 209.5 i núm.227.1 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament combat la decisió del ens demandat que te per bona la sentència de que se li reconeix pel demandat una prestació de 660 dies dels quals n'ha consumit 525 dies. Recorda que va ser impugnada la decisió extintiva de l'empresa ocupadora que va ser declarada nul la i, degut a la impossibilitat de la readmissió es va tenir per extingida la relació laboral fixant la indemnització i salaris de tramitació corresponents tal com consta en el primer fet provat de la sentència. Assenyala que, dictat l'Aute d'extinció, el SPOE. li va reconèixer una nova prestació de 720 dies que va consumir en la seva totalitat. Pel Fons de Garantia Salarial se li varen abonar 99 dies coincidents amb la prestació d'atur, que ascendeixen a 2.220,19 euros, que és la prestació que considera que ha percebut de forma indeguda.
Reconeix que ha percebut la prestació contributiva d'atur durant 1.245 dies pel mateix fet causant, com és l'acomiadament, però difereix de la sentència de que sigui la treballadora qui hagi de reintegrar el excés al SPOE, segons interpreta l'article núm. 209.5, b) i c) de la Llei General de la Seguretat Social, que transcriu. Argumenta que el naixement de la prestació d'atur és l'acomiadament, si be l'apartat c) estableix el naixement a partir del Aute d'extinció de la relació laboral per impossibilitat de readmissió. O sigui la prestació contributiva d'atur pròpiament dita neix en aquest moment de l'extinció de la relació laboral, perquè des de la data de l'acomiadament fins a l'extinció corresponen salaris de tramitació a càrrec de l'ocupadora. Argumenta també que en aquest cas l'empresa va ser declarada insolvent, de forma que no va poder retornar la prestació de desocupació coincident amb els salaris de tramitació.
Conclou que la treballadora no pot respondre de l'obligació de l'empresa en el període des de la data de l'acomiadament el 28 de novembre de 2008 fins al 26 de febrer de 2010, data del Aute d'extinció. O sigui que el debat es planteja sobre l'excés de la prestació màxima contributiva d'atur i en quin subjecte n'ha de ser responsable del reintegrament de l'excés.
Considera que el no abonament dels salaris de tramitació per part de l'ocupadora per ser insolvent, no la pot perjudicar doblement, perdent part dels salaris de tramitació, i devent retornar part del període de prestació d'atur. Invoca doctrina jurisprudencial a la que fa referència la sentència de la instància en el sentit de què la prestació no es pot considerar indeguda quan no s'han percebut els salaris de tramitació a càrrec de l'ocupadora per insolvència, sent el import dels salaris percebuts pel FGS inferiors als reals. Manté que si l'empresa hagués abonat els salaris de tramitació la prestació contributiva d'atur s'hagués limitat als 720 dies .
Finalment planteja que el reintegrament que li correspon en tot cas és la prestació d'atur corresponent als 99 dies percebuts del Fons de Garantia Salarial, que ascendeixen a 2.220,19 euros, ja que aquesta percepció del FGS. és incompatible amb la prestació d'atur
Ens remetem a la relació fàctica no atacada i als fets...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 21 de Enero de 2016
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 23 de marzo de 2015, en el recurso de suplicación número 504/15 , interpuesto por Dª Florinda , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 3 de los de Granollers de fecha 4 de noviembre de 2014......
-
ATS, 11 de Mayo de 2017
...y prestaciones por desempleo es total y absoluta". - Invoca la parte recurrente de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 23 de marzo de 2015 (Rec. 504/2015 ), que confirma la de instancia desestimatoria de la demanda rectora del proceso, interpuesta contra......