STSJ Cataluña 1038/2014, 29 de Diciembre de 2014
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 29 Diciembre 2014 |
| Número de resolución | 1038/2014 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
SECCION QUINTA
Recurso ordinario (Ley 1998) 7/2012
S E N T E N C I A Nº 1038/2014
ILMOS.SRES.:
Presidente:
DON ALBERTO ANDRÉS PEREIRA
Magistrados:
DON JOSÉ MANUEL DE SOLER BIGAS
DOÑA ANA RUBIRA MORENO
DON EDUARDO PARICIO RALLO
DON JUAN FERNANDO HORCAJADA MOYA
En la ciudad de Barcelona, a 29 de diciembre de 2014
LA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN QUINTA), ha pronunciado la siguiente SENTENCIA en el recurso contencioso administrativo nº 7/2012, interpuesto por el AJUNTAMENT D'ALT ANEU, representado por el Procurador Dª. ANA SALINAS PARRA y asistido por el Letrado D. CARLES X. PLA I BUXÓ, contra DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL, representado y dirigido por el LLETRAT DE LA GENERALITAT.
Ha sido Ponente el Ilmo. Sr. Magistrado D. JUAN FERNANDO HORCAJADA MOYA, quien expresa el parecer de la SALA.
La parte recurrente interpuso recurso contencioso administrativo contra la Resolución de 14 de marzo de 2011 del Director de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Natural y Biodiversidad, por la que se aprueba el proyecto de ordenación de la Forest La Mata de València i la Roureda.
Acordada la incoación de los presentes autos, se les dio el cauce procesal previsto por la Ley de esta Jurisdicción, habiendo despachado las partes, llegado su momento y por su orden, los trámites conferidos de demanda y contestación, en cuyos escritos respectivos, en virtud de los hechos y fundamentos de derecho que constan en ellos, suplicaron respectivamente la anulación de los actos objeto del recurso y la desestimación de éste, en los términos que aparecen en los mismos.
Acordado el recibimiento del precedente pleito a prueba y tras los oportunos trámites que prescribe la Ley Jurisdiccional en sus respectivos artículos, en concordancia con los de la L.E.C., se señaló a efectos de votación y fallo la audiencia del día, a la hora señalada.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido las prescripciones legales.
Mediante el presente recurso contencioso administrativo el Ayuntamiento de Alt Aneu impugna inicialmente la desestimación presunta por silencio del recurso de alzada presentado contra la resolución del Director General del Medio Natural y Biodiversidad, de fecha 14 de marzo de 2011, por el que se aprueba el proyecto de ordenación forestal (POF) del monte denominado "La Mata de València" ubicado en su término municipal. Con posterioridad, el recurso contencioso se ha ampliado a la resolución del Consejero de Agricultura, Ganaderia, Pesca, Alimentación y Medio Natural, de fecha 31 de mayo de 2012, que desestima expresamente el mencionado recurso de alzada.
Con carácter previo debe examinarse la inadmisibilidad del recurso planteado por la representación letrada de la Generalitat ex. art. 69.e) de la Ley Jurisdiccional, por extemporaneidad en su interposición (15 de diciembre de 2011).
Recuerda dicha parte que, según el art. 44 de la Ley Jurisdiccional, no caben recursos ordinarios en los litigios entre Administraciones públicas y concluye que "en el present supòsit, l'Ajuntament d'Alt Aneu, como administració pública, havia d'interposar un recurs ordinari en vía administrativa, o fer ús de la potestat que li atorga l'article 44 de la Llei en quant al requeriment previ".
Pues bien, sorprende este alegato de inadmisibilidad cuando la propia resolución del Director General de 14 de marzo de 2011 indicaba queno agotaba la vía administrativa y que cabia interponer recurso de alzada, y cuando el órgano competente para resolverlo, el titular del Departamento, ha desestimado expresamente dicha alzada mediante su resolución de 31 de mayo de 2012, sin cuestionarse en absoluto la improcedencia de haberse interpuesto este remedio; resolución a la que se ha ampliado el presente recurso contencioso sin oposición de la representación letrada de la Administración.
De prosperar la pretensión procesal de inadmisiblidad, ello equivaldría a premiar la propia torpeza de la Administración. Procede, por tanto, su rechazo.
Es ilustrativo consignar algunos antecedentes, tal como vienen relatados en el POF:
" Les forests incloses dins d'aquest PO són dues:
La Mata de València: un avetosa situada a l'obaga del riu Bonaigua que alguns autors consideren gairebé única en el conjunt de les vetoses de Catalunya, ja que es tracta d'un bosc extens, dens, relativament madur i amb molt bona regeneració.
La Roureda: forest situada a l'altre vessant del riu Bonaigua, poblada majoritàriament per roure i camps de conreu, amb importants afloraments rocosos i pendents elevades.
La Mata de València i la Roureda, com molts altres terrenys DIRECCION000, van estar sota la disposició dels Comtes DIRECCION000, fins la guerra entre Hug Roger III i Ferran el Catòlic (1478), on van passar a mans del Comte DIRECCION001, tot hi que aquest va cedir el domini ple, absolut i lliure (franc alou) de les muntanyes a les comunitats locals.
Durant el comtat de la casa DIRECCION001 es van mantenir el domini ple, absolut i lliure a favor dels veïns als canvis liberls del s. XIX que van originar la inscripció de la finca a nom del Duc DIRECCION002, tot hi que prèviament s'havien inscrit les 3/4 parts a favor de l'Ajuntament de València d'Àneu (posteriorment va ser anul.lada judicialment).
El 15 de novembre de 1886 el Duc DIRECCION002 signà un document amb l'Ajuntament de València d'Àneu (actualment, Alt Aneu) i els principals contribuents del poble, pel quel es concedia el dret al producte liquid de les 3/4 parts de la fusta i el 100 % de les pastures i altres tot fixant-se un cànon de 160 reals anuals.
Desprès del Duc DIRECCION002, la Mata de València va passar per diverses mans fins que casi 50 anys desprès l'any 1935, va ser adquirida pel senyor Lucio, a "Papelera Iberica S.A.". Durant aquells anys, l'activitat forestal a la Mata va ser intensa havent-hi (segons una comunicació oral de veïns del poble) més de 20 picadors (talladors) vivint durant 6 mesos a diferents cabanes distribuïdes per la forest, i la fusta que se'n extreia era transformada principalment a la Pobla de Segur.
Durant aquella època els veins de València van cobrar les 3/4 parts de la fusta que se'n aprofitava.
Al llarg de l'any 1973 a la forest de La Mata de València, es van fer i fonar conformitat mitjançant la signatura de la propietat de la forest, Gaspar, i dels propietaris de les forest limítrofs, prèviament citats, les actes de l'aixecament dels límits.
Més endavant, l'any 1976, el senyor Gaspar (hereu d' Lucio ) va vendre per 20 milions de pessetes la finca de la Mata de València, juntament amb la Roureda i altres finques del terme municipal, a l'ICONA sense cap mena d'oferiment de dret de fadiga al Comú de veïns.
A partir d'aquest moment l'ICONA va suspendre els aprofitaments de fusta a la forest en virtut de l'article 18.2 de la Llei de Montes, on parla de l'expropiació temporal de facto de la servitud col.lectiva sense indemnització.
L'any 1977 l'ajuntament d'Alt Àneu va demanar a l'administració forestal una venda de fustes que la Jefatura Provincial de l'ICONA no va autoritzar.
L'any 1978, i vista l'obstrucció de l'ICONA, l'ajuntament va negociar. Desprès de moltes reunions es va arribar al següent acord: l'ICONA comprava els senyalaments corresponents als anys 1976, 1977, 1978 i 1979 per 12.719.454 pta., a pagar en dos terminis iguals els anys 1980 i 1981. Aquest acord mai es va portar a terme.
Posteriorment el 30 de juliol de 1980, la Mata, la Roureda i les altres finques van ser traspassades a la Generalitat de Catalunya.
L'any 1981 l'ajuntament d'Alt Àneu va sol.licitar l'aprofitament de 6.000 metres cúbics dels quals finalment només es van senyalar 3.711 metres cúbics. Desprès de vàries entrevistes entre l'ajuntament i l'administració es va publicar la subhasta al DOGC i al BOP, resultant l'adjudicatari l'Ajuntament d'Alt Àneu. No obstant això el DARP va suspendre l'aprofitament, en data 4 de setembre de 1982 i va remtre a l'Ajuntament les 3/4 parts del import de l'adjudicació (7.793.100 pta.) juntament amb una proposta d'acta d'anul.lació de l'adjudicació.
Entre l'any 1982 i l'any 1987 van existir diferents reunions entre l'ajuntament i el DARP, òrgan gestor de la forest en aquell moment, per tal d'intentar desbloquejar la situació sense arribar a cap acord satisfactori entre les dues parts.
L'any 1987 es va aprovar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Mata de València. Aquest projecte mai es va arribar a executar i unicament va servir com a base per calcular les indemnitzacions que, entre els anys 1988 i 1995, el DARP va pagar a l'Ajuntment de l'Alt Àneu, mitjançant uns convenis de no aprofitament de la forest.
A partir de 1996, el DARP i posteriorment el Departament de Medi Ambient, van deixar de pagar aquestes indemnitzacions i van continuar prohibint els aprofitament forestals a la Mata de València, fins que en data 24 de febrer de 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre un recurs contra el Departament de Medi Ambient interposat per l'Ajuntament d'Alt Àneu, on obligava a l'administració indemnitzar a l'ajuntament amb 60.130,20 #, en concepte de la tala d'aprofitament de la forest durant els anys 2001 i 2002.
La forest de la Mata de València està inclosa dins de la zona Perifèrica de Protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com a Zona d'Especial interès Ecològic i Paisatgístic, menys una petita franja al límit nord de la forest que està inclosa dins la Reserva Natural Parcial...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba