STSJ Cataluña 225/2009, 27 de Febrero de 2009
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:3986 |
| Número de Recurso | 917/2004 |
| Número de Resolución | 225/2009 |
| Fecha de Resolución | 27 de Febrero de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 917/2004
Part recurrent: Tarsila i Adolfina
Procurador: Antonio Maria de Anzizu Furest
Advocat: Carles Pi-Sunyer Arguimbau
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
Part contra la qual es recorre: Ajuntament de L'Hospitalet de Lobregat
Procuradora: Carmen Fuentes Millán
Advocada: Antonia Biescas López
SENTÈNCIA NÚM. 225
Magistrats:
Núria Clèries Nerín
Maria Pilar Rovira del Canto
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 27 de febrer de 2009
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l'acord del Jurat de 9 de juliol de 2002 i el de 17 de desembre de 2002, que el confirma, que fixava el preu just de les finques situades a la Rambla DIRECCION000 número NUM000 de l'Hospitalet, afectades de clau 5 (sistema viari bàsic).
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
Rebudes les actuacions del Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 18 de febrer de 2009.
FONAMENTS DE DRET
La representació de les germanes Adolfina Tarsila impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat de 9 de juliol de 2002 i el de 17 de desembre de 2002, que el confirma, que fixava el preu just de les finques situades a la Rambla DIRECCION000 número NUM000 de l'Hospitalet, afectades de clau 5 (sistema viari bàsic). Demana l'anul·lació de l'acord del jurat perquè té un error al fixar l'aprofitament aplicable a efectes d'expropiació; a l'establir el valor de repercussió aplicable a la finca; que no són aplicables les ponències per estar desfasades i, que no és deduïble cap quantitat en concepte d'urbanització. Per tot això, demana que es fixi el preu just de les finques d'acord amb el seu full d'apreuament, més els interessos legals de demora calculats des del dia 11 d'octubre de 2001.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant que la resolució està adequadament motivada i exposa la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació. A més, exposa que les finques expropiades no poden ser considerades solar perquè no s'han efectuat les cessions de terrenys per a vials i recorda que les NNUU fixen un aprofitament màxim per als sistemes generals situats fora de sectors de planejament. Per tot això, demana la desestimació de la demanda i la seva condemna en costes.
La representació de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat s'hi oposa dient que el Jurat ha aplicat l'índex d'edificabilitat net d'acord amb el PGM i que les finques s'han de valorar d'acord amb la referència a la zona 22@, gaudint dels avantatges i desavantatges de la mateixa, com són l'assumpció de les càrregues que hauria hagut de suportar de formar part de la mateixa. A més, al·lega la presumpció d'encert de les resolucions del Jurat. Per tot això, demana la desestimació del recurs i que l'actora sigui condemnada en costes.
Cal, en primer lloc, assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998 ), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant- se, com és el cas, de sòl urbà amb la qualificació de clau 5 (sistema viari bàsic), li és d'aplicació l' article 29 de la Llei 6/1998 .
L'exposició de motius de la Llei 6/1998 ja disposa que pel cas que no existeixin o no resultin aplicables els valors de les ponències cadastrals per haver perdut la vigència o haver-se modificat el planejament, el valor bàsic de repercussió s'ha de calcular pel mètode residual, utilitzat de forma comuna en l'àmbit immobiliari, en les seves diferents modalitats, tant pel sector públic com pel privat.
En aquest cas ens trobem que la ponència de valors, d'aplicació des de l'1 de gener de 2000, no ha perdut la seva vigència ja que la data d'inici de l'expropiació és la d'11 d'octubre de 2001 i, que per la valoració del sòl qualificat de sistema, identificat amb la clau 5, s'ha d'atendre al valor de repercussió bàsic que marca la ponència de valors.
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de decembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996.
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC , constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa (STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l'article 632...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 9 de Mayo de 2012
...Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sección Segunda, en el recurso contencioso administrativo número 917/2004 , sobre justiprecio de bienes expropiados, siendo parte recurrida el Ayuntamiento de l'Hospitalet de ANTECEDENTES DE HECHO PRIMERO La Sentencia......