STSJ Cataluña 17/1998, 29 de Junio de 1998
Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
Número de Recurso | 22/1998 |
Procedimiento | CIVIL |
Número de Resolución | 17/1998 |
Fecha de Resolución | 29 de Junio de 1998 |
Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació núm. 22/98
S E N T È N C I A Núm. 17
President:
Excm. Sr. Guillem Vidal i Andreu
Magistrats:
Il.lm. Sr. Luis Mª Díaz Valcárcel
Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa
Il.lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol
Barcelona, vint-i-nou de juny de mil nou-cents noranta-vuit.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels Magistrats consignats
damunt, HA VIST el present recurs extraordinari de cassació interposat per la Sra. Raquel , representada pel Procurador Sr. Barba Sopeña i dirigida per la Lletrada Sra. Imma Marta
Brugarolas, contra la Sentència que va dictar en grau d'apel.lació la Secció 12ª. de l'Audiència
Provincial de Barcelona dimanant del judici declaratiu de menor quantia sobre impugnació de filiació
no matrimonial instat per l´esmentada senyora Raquel contra el Sr. Juan Francisco i el
MINISTERI FISCAL davant el Jutjat de 1ª. Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès. No ha
comparegut en aquest Tribunal el Sr. Juan Francisco .
ANTECEDENTS DE FET.
En data 23 d´octubre de 1995, Doña. Raquel va interposar demanda de judici declaratiu de menor quantia contra el Sr. Juan Francisco impugnant la paternitat del mateix respecta la menor Paula . L´aital demanda va correspondre al Jutjat de 1ª. Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès.
El 2 d´abril de 1996, l´expressat Jutjat va dictar Sentència desestimant la demanda, absolent al demandat, sense imposició de costes.
Apel-lada la sentència per la Sra. Raquel , el 15 de juliol de 1997 la Secció 12ª. de l´Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència desestimant el recurs i imposant les costes del mateix a l´apel-lant per prescripció legal.
Prèvia la corresponent preparació davant del Tribunal "a quo", la representació de la Sra. Raquel va formular en aquesta Sala el present recurs de cassació que va ésser admès; i no considerant-se necessària pel Tribunal la celebració de vista pública, el mateix va senyalar per la deliberació i decisió del recurs l´audiència del dia d´avui 29 de juny actual, les quals tingueren lloc.
És Ponent el Magistrat de la Sala, Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
El 23 d´octubre de 1995 Doña. Raquel va presentar demanda de judici declaratiu de menor quantia davant el Jutjat de 1ª. Instància nº. 1 de Vilafranca del Penedès, contra el Sr. Juan Francisco . En ella demanava que:
"a) Se declare que la menor Paula no es hija de Don Juan Francisco .
"b) Se atribuya la patria potestad y la guardia y custodia de la menor a mi representada (la actora).
"c) Se declare la nulidad del reconocimiento efectuado por Don Juan Francisco , con la subsiguiente cancelación de los asientos registrales correspondientes y se inscriba la menor con los apellidos de su madre, pero con el orden invertido, es decir, Paula ".
L´esmentada demanda adduïa que: el demandat havia reconegut al Registre Civil com filla seva a la menor Paula el 27 de juliol de 1992, però que aquest reconeixement l´havia fet per complaure a l´actora, Doña. Raquel , amb la qual el Sr. Juan Francisco mantenia una convivència extramatrimonial que havia començat el mes d´abril de 1992 quan la Sra. Raquel ja estava embarassada de sis mesos d´un altre home (del Sr. Carlos Jesús ). Invocava com a fonament de dret material de l´acció d´impugnació de la filiació quan l´exercici, termini i condicions de l´acció, l´ art. 13 de la Llei Catalana de Filiacions 7/1991, de 27 d´abril ; i adduïa també l´ art. 20 de la mateixa Llei quan als efectes que determina la filiació sobre els aliments, la pàtria potestat, els drets successoris i els cognoms.
La sentència de l´Audiència que ara és objecte de la present cassació, en acceptar els fonaments de la de primera instància, dona per acreditat que el demandat Don. Juan Francisco no és el pare biològic de la menor Paula , sinó que aquesta paternitat li va esdevenir pel reconeixement que ell va fer juntament amb la Sra. Raquel , davant l´encarregat del Registre Civil. Però la sentència afegeix que el reconeixement de paternitat és un acte unilateral, personalíssim, formal i, sobre tot, irrevocable ( art. 4 de la llei catalana 7/1991, de 27 d´abril, de filiacions , i arts. 120, 1 i 741 del Codi civil ) que únicament perd la seva força legal si s´acredita que s´ha incorregut en algun vici de la voluntat (error, violència o intimidació) segons l´ art. 14 de l´esmentada llei catalana i els arts. 138 i 141 del Codi civil ; i comque al present cas hom no pot parlar d´error en el reconeixement de la menor doncs ambdós litigants coneixien en fer el reconeixement que la menor era fruit de les relacions sexuals que hi havia hagut entre l´actora i un tercer, l´acció exercitada -diuen ambdues sentències d´instància- no pot prosperar perquè el
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba-
La reproducción asistida en mujeres solas y en pareja homosexual.
...propios, perecen estos tres motivos...". [38] Aunque en aplicación de la Ley catalana, es interesante la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 29 de junio de 1998 (R.J. 1998/10058; Pte: Bruguera i Manté) que manifiesta que "(...) obviamente, si se declara en primer luga......