STSJ Cataluña 1/2005, 13 de Enero de 2005
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:344 |
| Número de Recurso | 31/2004 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 1/2005 |
| Fecha de Resolución | 13 de Enero de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de Cassació núm. 31/2004
SENTÈNCIA NÚM. 1
President:
Il·lm. Sr. Guillem Vidal Andreu
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Barcelona, 13 de gener de 2005
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat pel Sr. Serafin i per la Sra. Ángela , representats davant aquest Tribunal per la
procuradora Sra. Joana Menen Aventin i dirigits per l'advocat Sr. César López-Pasca Banda, contra
la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona l'11 de juliol de 2000
en entendre del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 9 de Sabadell el 29 d'octubre de 1998 en el procediment de judici de menor quantia núm. 111/98 . La DIRECCION000 , aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra.
Belén Domínguez Romagosa i dirigida per l'advocat Sr. Iñigo García de Enterria i Adan.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. María Isabel Raspall González, en representació del Sr. Serafin i de la Sra. Ángela , va formular demanda de judici de menor quantia núm. 111/98 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 9 de Sabadell. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 29 d'octubre de 1998 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando la demanda interpuesta por Serafin y Ángela contra DIRECCION000 :. Debo declarar y declaro que:
Que el patio central de luces sito en el inmueble de la DIRECCION000 de Sabadell es elemento común y que los actores, como copropietarios, tienen derecho a utilizarlo sin menoscabar el derecho de los demás comuneros.
Que la colocación de la tubería en la forma propuesta y proyectada por los demandantes en el hecho cuarto de la demanda no afecta ni a la estructura o configuración del edificio ni a su resistencia o aspecto estético ni menoscaba los derechos de cualquier otro comunero o de la propia comunidad.
Que los demandantes tienen derecho, corriendo con todos los gastos, a la colocación de la conducción de extracción de humos en la forma señalada en el informe del arquitecto Sr. Carlos Alberto que se acompaña con la demanda y que se da por reproducido.
. Que debo condenar y condeno a la demandada a estar y pasar por tales declaraciones, soportando la instalación de la tubería de salida de humos.
Todo ello, con imposición de las costas a la demandada".
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència amb data 11 de juliol de 2000 , amb la següent part dispositiva:
"Que ESTIMAMOS el recurso de apelación instado por la DIRECCION000 , contra la sentencia dictada en fecha 29 de octubre 1998 por el Juzgado de Primera Instancia nº 9 de Sabadell , debemos REVOCAR como REVOCAMOS integramente, y DESESTIMANDO totalmente la demanda instada por D. Serafin y Dª Ángela contra dicha sentencia procede ABSOLVER como ABSOLVEMOS de todos los puntos en su contra, todo ello con imposición de las costas causadas en Primera Instancia a los actores, sin pronunciamiento expreso a ninguna de las partes de las causadas en esta alzada".
Contra la Sentència anterior, el Sr. Serafin y la Sra. Ángela van interposar recurs de cassació, que es va substanciar inicialment a la Sala Civil del Tribunal Suprem que per interlocutòria de data 16 de març de 2004 va declarar la competència d'aquesta Sala Civil. Rebudes les actuacions, per provisió de 9 de setembre de 2004, es va donar trasllat al Ministeri Fiscal el qual va emetre el seu corresponent informe. Per provisió de 21 de setembre de 2004 aquest Tribunal el va admetre a tràmit, i se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'impugnació. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 18 de novembre de 2004, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Per tal d'assolir una correcte comprensió del tema debatut estima la Sala que resulta d'interès fixar els següents antecedents d'índole fàctica:
La demanda que originà aquesta contesa fou presentada pel senyor Serafin i la senyora Ángela en qualitat de propietaris del local ubicat els baixos del immoble del carrer DIRECCION000 de l'esmentada localitat .
En la susdita demanda es deixava constància del fet que els agents varen adquirir el local comercial amb la intenció d'instal·lar en el mateix un negoci tipus "Frankfurt". També es feia palès el fet que l'Ajuntament de Sabadell per tal de concedir les llicències oportunes va exigir als demandants que canalitzessin els fums per mitjà d'un tub o conducció que superés l'altura de l'edifici on s'ubicava el local.
La sol·licitud dirigida a la Comunitat de propietaris per a la instal·lació de la conducció de fums fou denegada per virtut de la junta celebrada el 6 de juny de 1996.
Davant el requeriment municipal els propietaris del local varen instal·lar un tub de sortida de fums en la façana posterior de l'edifici en qüestió, cosa que comportà la presentació d'una demanda d'interdicte per tal de recuperar la possessió, per part de la comunitat de propietaris afectada, que acabà amb una resolució favorable a aquesta comunitat.Vist el resultat de la resolució de l'interdicte, dictada en Primera Instància, els propietaris del local optaren per presentar la demanda que ha originat aquest litigi, en la qual sol·licitaren que s'autoritzés la instal·lació d' un tub per tal de canalitzar la sortida de fums i gasos de la cuina del local, en el pati central de l'edifici que té unes dimensions aproximades de 4 x 5 metres, i que es el lloc on els distints propietaris de pisos fan discórrer els tubs d' extracció de fums i gasos, així com diverses canonades.
Els demandants acompanyaven amb la demanda informe d'un arquitecte que feia palès, que es tractaria de col·locar un tub galvanitzat aïllat tèrmica i acústicament que sortiria de la planta baixa de l'immoble i sobresortiria de la coberta, tub que circularia adossat a la façana interior est de l' edifici (pati central descrit) .
La demanda es fonamentava en els articles 11 i 16 de la Llei de propietat horitzontal que segons es deia, s'havien d'interpretar a "contrario sensu" i també en els articles 394, 3 i 7 del Codi civil .
La sentència dictada en Primera Instància feu un estudi profund i pormenoritzat del tema debatut i posà de relleu el següent:
1) que s'han dictat algunes resolucions tant per part del Tribunal Suprem con emanades d'Audiències Provincials, que estableixen que un tub de canalització dels fums que ha de passar per un element comú d'un edifici i sobrevolar el teulat d'aquest, suposa una obra que afecta els elements comuns de l'immoble i que ha d'ésser qualificada com una servitud que recau sobre la comunitat (ad exemplum S TS de 15.112.86 ); 2) que el TS (S de 10.4.95 ) ha declarat que un pacte generador d'una servitud d' una naturalesa semblant a la que seria objecte del litigi, havia de dimanar d'acord de la comunitat de propietaris, adoptat de forma unànime al afectar a configuració externa de l'immoble; 3) que malgrat aquestes consideracions, per mor del que disposa l' article 396 del Codi civil , en el sentit que la propietat horitzontal suposa un dret de copropietat sobre els elements comuns, s'ha de tenir present l' article 394 del Codi civil quan diu que cada partícip pot servir-se de les coses comunes quan en disposi d'acord al seu destí i no perjudiqui l'interès de la comunitat.
Després de les anteriors consideracions i d'altres de menor interès, la sentència dictada en Primera Instància, concloïa en el sentit que l'acord de la comunitat suposava un abús de dret, contrari a l' article 33 de la Constitució que reconeix el dret a la propietat privada, ja que (segons es posava de relleu) es deduïa de la prova pericial practicada que el projecte presentat no perjudicaria a la comunitat pel fet que, si la instal·lació del tub galvanitzat es feia correctament, no es causarien fums i olors, i consegüentment es decidí autoritzar la instal·lació del tub en litigi.
La sentència dictada per l'Audiència, per la seva banda, raonà que si bé la xemeneia estava instal· lada d'acord a les exigències administratives suposava una servitud sobre la comunitat que no reportava, a canvi, cap benefici a la mateixa, i que la xemeneia podia provocar fums, olors i tapar vistes. També s'argumentava que en suposar la instal·lació de la conducció una modificació del títol constitutiu s'havia de adoptar en acord unànime de la comunitat. Consegüentment, la sentència de l'Audiència revocà la dictada en Primera Instància, i no autoritzà la instal·lació de la xemeneia.
Contra la sentència dictada per l'Audiència s'alcen els demandants els quals combaten l'esmentada resolució adduint: a) En el primer motiu de recurs, infracció dels articles 120.3 de la Constitució , dels articles...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 134/2006, 15 de Marzo de 2006
...extensiva a la actividad desarrollada si esta resulta ser al fuente de la inmisión considerada. La sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 13 de enero de 2005, por su parte, señalaba como "la llei catalana reguladora de l'acció negatoria les immissions, les servituds i le......
-
SAP Barcelona 413/2007, 8 de Octubre de 2007
...extensiva a la actividad desarrollada si esta resulta ser al fuente de la inmisión considerada. La sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 13 de enero de 2005, por su parte,señalaba como " la llei catalana reguladora de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i l......
-
SAP Barcelona 534/2005, 31 de Octubre de 2005
...por la demandada de la Audiencia Provincial de Salamanca de 19 de octubre de 1999 y por la reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 13 de enero de 2005 , se decanta por la exigencia de la autorización comunitaria y por la correlativa consideración de ilegalidad d......