STSJ Cataluña 7391/2005, 3 de Octubre de 2005
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:9842 |
| Número de Recurso | 3781/2005 |
| Número de Resolución | 7391/2005 |
| Fecha de Resolución | 3 de Octubre de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 3 d'octubre de 2005
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7391/2005
En el recurs de suplicació interposat per DELEGACION DEL GOBIERNO EN CATALUNYA AREA DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 1 de febrer de 2005 dictada en el procediment núm. 527/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part
ANTECEDENTS DE FET
En data 25 de maig de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de febrer de 2005 , que contenia la decisió següent:
Que, estimando de forma parcial la demanda interpuesta por Don Juan Pablo contra la Delegación del Gobierno en Catalunya, Área de trabajo y Asuntos sociales, condeno a ésta a abonar al actor la suma de 5.749,86 euros.
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.- El demandante interpuso demanda de despido, que tuvo entrada en este Juzgado el 18 de octubre de 2002.SEGUNDO.- Admitida a trámite dicha demanda, que dio lugar al procedimiento seguido con el número 1503/02, se dictó sentencia declarando improcedente el despido del actor el día 28 de enero de 2003, notificada al demandado el 17 de mayo de 2003.
TERCERO.- El fallo se dicha sentencia -que obra en los autos por medio de copia, y que se da aquí por íntegramente reproducidaseñalaba un salario por día, a efectos de la condena al abono de los dejados de percibir para el caso de la readmisión, de 47,13 euros.
CUARTO.- Por auto de fecha 2 de junio de 2003 , dictado por este mismo Juzgado, se acordó declarar extinguida la relación laboral que unía al actor con la empresa EMGEDESE S.L., con efectos de ese mismo día, condenando a dicha empresa a abonar al actor la suma de 4.595,18 euros en concepto de indemnización y 12.536,58 euros en concepto de salarios de tramitación.
QUINTO.- Por auto de 9 de septiembre de 2003 , dictado por este mismo Juzgado, se acordó la ejecución de la resolución mencionada en el ordinal anterior.
SEXTO.- Por auto de 18 de noviembre de 2003 , dictado por este mismo Juzgado, se declaró a EMGEDESE S.L. en situación de insolvencia legal provisional.
SÉPTIMO.- El actor realizó el 9 de enero de 2004 reclamación previa en vía administrativa, que fue desestimada por resolución de 25 de febrero de 2004, obrante en el procedimiento y que se da por íntegramente reproducida.
Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui ho va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que condemna a l'Estat a pagar els salaris de tramitació presenta recurs la part demandada al empara del motiu c) del art. 191 de la LPL , al.legant la infracció de l' article 2.4 del Reial Decret Llei 5/2002 que va modificar l' article 56 i 57 del ET i cita sentències que interperten aquest precepte, al.legant que es tracte de una aplicació pràctica de la responsabilitat patrimonial de l'administració pública. Cita també la infracció dels art 106 CE , 139 i Llei 30/92 i 292 a 297 de la LOPJ , entre altres preceptes que es valoraran a continuació.
Com a punt de partida, dels inalterats fets provats és dedueix que l'acomiadament del treballador demandant va tenir efectes el dia 06-09-02; la demanda es va interposar el dia 18-10-02; es va dictar sentència declarant la improcedència de l'acomiadament el dia 28-01-03 , notificada el dia 17-05-03. En conseqüència, no es discuteix l'excés de dies respecte als 60 previstos en la norma del art. 57 del vigent ET , que podrien generar la responsabilitat de l'Estat en la quantia que indica la sentència dictada.
Se centra el recurs, en primer lloc en la normativa aplicable. Tal com indica el Lletrat del Estat recurrent, és aplicable al cas jutjat el RDL 5/2002 , ja que la Disposició transitòria primera del citat precepte indica que les extincions de contracte produïdes amb anterioritat a la data d'entrada en vigor de la present Llei es regiran, en els aspectes substantiu i processal, per les disposicions vigents en la data en que haguèssin tingut lloc les citades extincions.
En conseqüència, els acomiadaments i extincions de contracte amb efectes durant el període de 26-05-2002 (entrada en vigor del RDL 5/2002, fins al 14-12-2002), data en què entra en vigor la Llei 45/2002 , que va modificar l' article 57 del ET , s'han de regir, com és el cas que ens ocupa per la normativa laboral vigent en la redacció del RDL 5/2002.
El primer problema que es planteja és si s'ha d'entendre que la data d'extinció es la d'efectes de l'acomiadament o la de la interlocutòria que es dicta en execució i acorda l'extinció efectiva del contracte. En aquest punt s'ha de donar la raó al recurrent, doncs la norma de dret transitori havia de fer forçosament referència al moment de l'acomiadament, que és l'extinció que s'impugna per la demanda, i havia de ser aquest el moment determinant del dret aplicable en el procés. Una altra interpretació, deixant a les conseqüències de l'execució de sentència la valoració del dret aplicable, a partir de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 24 de Julio de 2007
...dictada el día 3 de Octubre de 2005 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el recurso de suplicación 3781/05. Confirmó ésta la decisión del Juzgado de lo Social número uno de Tarrasa, que había condenado a la mencionada Delegación estatal al pago de determ......