STSJ Cataluña 26/2003, 26 de Junio de 2003
| Ponente | PONÇ FELIU I LLANSA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:7928 |
| Número de Recurso | 38/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 26/2003 |
| Fecha de Resolución | 26 de Junio de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. Cassació núm. 38/2003
SENTÈNCIA NÚM. 26
President:
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
Barcelona, 26 de juny de 2003
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que
s'expressen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 38/2003 contra la sentència dictada
en grau d'apel·lació per la Secció 19a de l' Audiència Provincial de Barcelona, en el rotllo 546/02
com a conseqüència de les actuacions de judici de redempció de censos núm. 63/01 seguides
davant el Jutjat de 1a Instància núm. 9 de Barcelona. ALGENDAR INMOBLES, S.L. ha
interposat aquest recurs representat pel procurador Sr. Jaume Romeu Soriano i defensat pel
lletrat Sr. Juan Segura Pons. És part contra la qual es recorre la Sra. Sara , Cristina , Alejandro , Gabino , Jose Francisco , Abelardo , Cecilia , Regina , Diana , Remedios , Daniela , Soledad , Erica , Marí Juana , Gabriela , María Inmaculada , Lucía , Araceli , Alexander i Sonia , han estat representats per la
procuradora Sra. Ester García Cortes i defensats per la lletrada Sra. Mª Dolors Savall.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Jaime Romeu Soriano que va actuar en nom i representació de la societat ALGENDAR IMMOBLES, S.L., va formular demanda de redempció de censos núm. 63/01 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 9 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el jutjat indicat va dictar sentència amb data 15 d'abril de 2002, la part dispositiva de la qual diu el següent:"Que DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO INTEGRAMENTE LA DEMANDA formulada por el Procurador Don Jaime Romeu Soriano, en nombre y representación de "ALGENDAR IMMOBLES S.L.", y en consecuencia, por las razones expresadas en la precedente Fundamentación Jurídica, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO A DOÑA Soledad Y DOÑA Cristina , A DON Alejandro , DON Abelardo , DON Gabino , DON Jose Francisco , DOÑA Cecilia , DOÑA Regina , DOÑA Diana , DOÑA Remedios , DOÑA Daniela Y DOÑA Sara , A DOÑA Erica Y A DOÑA Marí Juana , DOÑA Gabriela , DOÑA María Inmaculada , DOÑA Lucía , DOÑA Araceli , DON Alexander Y DOÑA Sonia de todos los pedimentos deducidos en su contra en el Suplico de esa Demanda, con expresa imposición a la demandante de las costas procesales devengadas en la primera instancia de este procedimiento".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre i que es va susbstanciar a la Secció 19a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència amb data 18 de desembre de 2002, amb la següent part dispositiva:
"DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto por la representación legal de "ALGENDAR INMOBLES S.L." contra la sentencia dictada el 15 de abril de 2002 por el Juzgado de Primera Instancia número 9 de Barcelona, y por tanto debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS dicha resolución, con expresa imposición de costas a la parte apelante".
Contra aquesta Sentència, el procurador dels tribunals Sr. Jaume Romeu Soriano, en nom i representació de l'entitat Algendar Inmobles S.L. va interposar aquest recurs de cassació. Per mitjà d'Interlocutòria de 24 d'abril de 2003 es va admetre el recurs de cassació i de conformitat amb l'art. 485 LEC es donà trasllat a la part recorreguda per vint dies perquè formalitzés escrit d'oposició. Un cop efectuat es va assenyalar per a la celebració de vista el dia 19 de juny de 2003 a les 11 hores del matí, la qual va tenir lloc.
Ha estat designat ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Ponç Feliu i Llansa.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència de l' Audiència Provincial de Barcelona (Secció 19), de 18 de Desembre del 2002 interposa la demandant "Algendar Immobles, S.L." el present recurs de cassació amb fonament en els apartats 2º y 3º de l'art,. 477.2 de la L.E.C., adduint-se la infracció de l'art. 33.1 i 10 de la Llei 6/ 1990, de Censos, així com, subsidiàriament, la falta d'aplicació de l'art. 296 i 297 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i l'aplicació indeguda de l'art. 44 de la Llei sobre Inscripció, divisió i redempció de censos de 31 de Desembre de 1945, pel que respecta als fets interruptius de la prescripció.
-
).- Cal referir-se, d'entrada, a l'escrit d' impugnació del recurs en el particular en què denuncia la seva inadmissibilitat, amb fonament en l'existència del següents defectes formals:
a).- Manifestació per la part agent que el recurs es formalitza en base a més d'un motiu, essent així que la nova LL.E.C. en contempla un de sol, o sigui el motiu previst en l'art. 477.1, (" infracción de normas aplicables para resolver las cuestiones objeto del proceso"); norma que, a més a més, es diu que no ha estat expressament invocada.
b).- Ampliació en l'escrit de formalització del recurs de les normes citades com a infringides en l'escrit de preparació, atès que en aquest darrer s'esmenta només com a vulnerat l'art. 33.1 de la Llei de Censos de 1990, mentre que en el de formalització es cita també l'art. 10 i, de forma genèrica, tota la Llei de Censos, cosa vedada en cassació.
c).- Falta d'aportació del text de la sentència de l' A.P. de Barcelona (Secció 14) de 4-7-1994 que cita la part recurrent.
d).- Remissió genèrica a l'art. 296 i 297 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i següents, que s'entén que equival a "la infracción genèrica de todo un Cuerpo Legal".
e).- Ampliació en l'escrit de formalització del recurs de la primitiva base impugnatòria consignada en l'escrit de preparació, en citar-se com a infringida una nova norma, com ho és el paràgraf final de l'art. 2 de la Llei de 18 de Desembre de 1950, citant-se també una altra sentència de l'A.P. de Barcelona (Secció 17) de data 9 d'Abril del 2001, que tampoc fou invocada en l'escrit de preparació del recurs.
-
).- Aquestes censures jurídiques no poden prosperar pel següent:a).- Es veritat que el T.S. té dit ( per exemple, sentència de 28-7-2000, que es cita per totes) que un recurs de caràcter extraordinari com el present, està sotmès a una tècnica cassacional rigorosa, que proscriu..." la cita en un mismo motivo de normas de contenido diferente, sin exponer adecuadamente la relación que guarden entre sí, como la mezcla de cuestiones jurídicas heterogèneas (SSTS de 25 y 27 de enero y 23 de febrero del corriente año, por citar sólo tres de las más recientes). También el Tribunal Constitucional ha afirmado el especial rigor del recurso de casación en varias sentencias (así, SSTC 7/89, 29/93, 37/95 y 125/97). Y el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, en su sentencia de 19 de diciembre de 1997 (asunto Brualla Gómez de la Torre contra España), declaró la legitimidad de exigir un especial formalismo en el recurso de casación (parágrafo 38)."
També aquesta Sala ( per exemple, Recurs de Cassació n 49/ 2000) digué que " com que no és funció d'aquest Tribunal ensenyar les diferències entre la formalització d'un recurs ordinari i un d'extraordinari ni molt menys encara, construir "ex oficio" - i per tant en benefici d'una part- un recurs ajustat a les pautes que imposa una mínima tècnica cassacional, el motiu s'esdevé inadmissible, el que vol dir que en aquest tràmit, i sense cap més explicació, s'ha de desestimar".
b).- Ara bé; té dit igualment aquest Tribunal que inadmissibilitats de tal condició ( o sigui per defecte en el compliment de determinades formalitats) s'han de reservar per a casos d'autèntica entitat, en els que la fallida d'unes mínims formals menin a una efectiva indefensió de la part contrària o a la necessitat de la proscrita construcció per la Sala i en benefici d'una part, de tal recurs extraordinari. Això és així perquè, ja des de la Llei 19/93, de 30 d'Abril s'ha anat registrant una minva del rigor formalista abans tan característic d'aquest extraordinari recurs, de tal manera que s'ha d'estar, en definitiva, a les directrius del Tribunal Constitucional, segons les quals una defectuosa formalització "no puede llevar a la inadmisión del recurso si no ha impedido la correcta ordenación del debate procesal, dentro de los límites materiales de la casación civil" , essent element determinant "la comprensión por el Juzgador y la parte contraria del fundamento del recurso"(S.s. del T.C. 81/86, de 20 de Juny i 6/89, de 19 de Gener).
c).- Analitzades sota aquesta llum les censures formulades per la impugnant del recurs, fàcilment s'observa que cap d'elles s'esdevé determinant en el sentit abans esmentat. Per una part, resulta irrellevant que el recurrent hagi anomenat " motivos" del recurs a l'enumeració de les distintes i plurals infraccions denunciades, essent així que, efectivament, la nova ordenació processal contempla un únic motiu de cassació en l'art. 477. No obstant això, la sistematització efectuada per la recurrent ha estat correcta i permet - com així s'ha esdevingut efectivament- una perfecta comprensió per aquest Tribunal i impugnació per la part recorreguda de cadascuna de les crítiques formulades, sense que, pel demés, s'hagi produït la sempre censurable mixtificació entre la cosa fàctica i la jurídica. De la mateixa manera, tampoc es pot donar l'abast que es postula a la falta d'expressa cita per la part recurrent en l'escrit de formalització de l'art. 477 LEC, sobretot quan sí n'ha fet esment en el de preparació. En aquest mateix ordre d'idees, tampoc equival a la també proscrita cita genèrica, heterogènia o indeterminada de preceptes, el fet que el recurrent hagi afegit l'expressió "següents" a uns concrets articles que considera infringits i sobre els quals desenvolupa la seva crítica, o sigui, els 296 i 297 de la Compilació; de la mateixa manera que l'esment de preceptes o noves sentències de reforç en l'escrit de formalització respecte al de preparació del recurs, tampoc ha de conformar el greu defecte que es postula, atès, no solament...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 35/2006, 26 de Septiembre de 2006
...ello se impide la correcta ordenación del debate procesal cercenando las posibilidades de alegación de la parte contraria (S TSJ Cataluña núm. 26/2003 de 26 jun.), por lo que tal omisión sólo puede entenderse como un supuesto de desistimiento tácito de dicho En cualquier caso, la inadmisibi......