STSJ Cataluña 7/2003, 26 de Marzo de 2003

PonenteANTONIO BRUGUERA MANTE
ECLIES:TSJCAT:2003:3989
Número de Recurso88/2002
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución7/2003
Fecha de Resolución26 de Marzo de 2003
EmisorSala de lo Civil y Penal

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. Extraordinaris de Cassació i per

Infracció processal núm. 88/2002

SENTÈNCIA NÚM. 7

President:

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Barcelona, 26 de març de 2003

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels magistrats

que s'esmenten al marge, ha vist els recursos extraordinaris per infracció processal i de

cassació interposats per la representació del Sr. José , representat davant

aquest Tribunal pel procurador Sr. Javier Mundet Salaverria i dirigit per l'advocat Sr. Javier Dos

Santos V Factor, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de

Barcelona el 15 de juliol de 2002 en entendre del recurs d'apel·lació interposat per la part actora

contra la Sentència del Jutjat de primera instància núm. 16 de Barcelona de 9 de novembre de

2001 en les actuacions de judici de separació instat per la Sra. María Consuelo contra

Sr. José sobre separació matrimonial. La Sra. María Consuelo , aquí part

recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Carlos Badía Martínez i

dirigida per l'advocat Sr. Jorge Gilabert García.ANTECEDENTS DE FET

Primer

En el judici esmentat anteriorment, el Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona va dictar una Sentència el dia 9 de novembre de 2001 en què va decidir: "FALLO: Que debiendo estimar como estimo parcialmente la demanda interpuesta por María Consuelo representado por el Procurador Sr. Badia Martínez contra José representado por el Procurador Sr. Mundet Salaverria y desestimando la demanda acumulada presentada por el Sr. José bajo la misma representación contra la Sra. María Consuelo igualmente representada, debo declarar y declaro la separación de dicho matrimonio, con todos los efectos legales inherentes a tal declaración y acordando la adopción de las siguientes medidas:

  1. ) La separación definitiva de los cónyuges litigantes. 2ª) La asignación del uso del domicilio conyugal, así como del mobiliario y ajuar doméstico existente en el mismo, a la esposa. No habiendo lugar a declarar disuelto por divorcio el matrimonio constituido por los litigantes".

Segon

Disconforme amb la decisió precedent, la part actora va interposar recurs d'apel·lació davant la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual, en data 15 de juliol de 2002, va dictar una Sentència amb la decisió següent: "FALLAMOS Que, estimando parcialmente el recurso de apelación interpuesto por DOÑA María Consuelo , parte actora, contra la Sentencia de fecha 9 de noviembre de 2001 del Juzgado de 1ª Instancia nº DIECISÉIS de BARCELONA, sobre SEPARACIÓN MATRIMONIAL, (autos nº 505/2001), en el que ha sido parte demandada y apelada DON José , debemos REVOCAR PARCIALMENTE la expresada resolución, en cuanto a los únicos extremos relativos a la indemnización por enriquecimiento injustificado del artículo 41 del Código de Familia de Cataluña, que se reconoce a la esposa, en la cifra de TRESCIENTOS SESENTA MIL SEISCIENTOS SIETE EUROS, CON VEINTISÉIS CÉNTIMOS (360.607,26 Euros), condenando al demandado a satisfacer dicha cantidad en un solo pago, en el plazo máximo de tres meses desde la fecha de la presente resolución, que devengará el interés legal del dinero más dos puntos desde la fecha de esta sentencia; y en cuanto a la pensión compensatoria, se constituye la misma a favor de la esposa, y a cargo del demandado, en cuantía de SEISCIENTOS Y UN EUROS, (601 euros) mensuales, con efectos desde la fecha de la sentencia de primera instancia, cuya cantidad debe ser actualizada por el deudor, sin necesidad de requerimiento previo, cada primero de año con el IPC del ejercicio anterior completo; los pagos de ambas prestaciones deben realizarse mediante transferencia a la cuenta que la esposa designe, el de la pensión compensatoria por mensualidades anticipadas e ingreso en los cinco primeros días de cada mes; y debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS la resolución impugnada en cuanto al resto de sus pronunciamientos, y ello sin hacer especial pronunciamiento sobre las costas de la alzada."

Tercer

No conforme Don. José amb la Sentència anterior, va preparar i seguidament interposar contra ella aquests recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació, els quals van ser admesos per aquesta Sala mitjançant una interlocutòria de data 25 de novembre passat.

Quart

Per provisió de 6 de març darrer, va assenyalar-se el dia 17 del mes en curs per a la celebració de la vista dels recursos; i en tal data va tenir lloc, amb el resultat que consta a l'acta corresponent.

És ponent el magistrat Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Mitjançant una interlocutòria de 25 de novembre de 2002, aquesta Sala va admetre a tràmit aquests recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació, i la part contra la qual es formula el recurs al.lega en primer terme que hauria d'haver estat declarat inadmissible -i en aquest moment del procediment s'hauria de desestimar el de cassació- atesa la seva inconcreció general, la seva manca de fonament i la confusió de la seva exposició; motius d'inadmissibilitat que no escau acollir per les raons que s'al·leguen, ja que la poca o la molta fonamentació dels recursos haurà de ser examinada en tractar els seus fons, la seva pretesa inconcreció no és certa, ja que concreta amb precisió el que vol, i el seu major o menor interès cassacional no és transcendent en haver estat admès el recurs prenent compte que el «quantum» ultrapassa amb molt els 25 milions de pessetes (actuals 150.253,03 euros). Es desestima per tant l'al·legació d'inadmissibilitat adduïda per la part contra la qual es recorre.

SEGON

La representació del senyor José interposa un recurs extraordinari per infracció processal i un altre de cassació contra la sentència de 15 de juliol de 2002 de la secció 12ª de la Audiència Provincial de Barcelona en el seu rotlle núm. 137/2002, i d'acord amb allò que estableix la regla sisena del apartat 1 de la disposició final 16ª de la Llei de Enjudiciament Civil, escaurà en primer terme enjudiciar el d'infraccióprocessal, i si el mateix es desestima aleshores caldrà resoldre el de cassació.

SOBRE EL RECURS PER INFRACCIÓ PROCESAL

TERCER

El recurrent el fonamenta en una al·legació única. Manifesta que la sentència de la Audiència és incongruent, que infringeix els articles 217 i 218.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil i que conculca les normes processals reguladores de la sentència (art. 469.1.2n de la Llei d'Enjudiciament Civil) tota vegada que estima la pretensió compensatòria de l'article 84 del Codi de Família de Catalunya malgrat que -segons diu- aquesta pretensió no l'havia formulat l'actora a la primera instància. Sense tenir en compte els poc encertats raonaments que exposa sobre aquest punt el fonament CINQUÈ de la sentència objecte de recurs, cal examinar si la denuncia d'incongruència que fa el recurrent (que la pensió compensatòria de l'article 84 del Codi de Família no havia estat sol·licitada a la demanda) és o no certa. I no ho és: així es comprova de la lectura de la demanda als folis 17 i 25 de les actuacions de la primera instància en què malgrat emprar-se erròniament el concepte de pensió «per aliments», diu textualment: «En base a las circunstancias expresadas en el artículo 97 del Código Civil y en el artículo 84 del Código de Familia Catalán se solicita que la pensión ...» (foli 17) i que: «Teniendo en cuenta las circunstancias expresadas en el artículo 97 del Código Civil y en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • SAP Barcelona 238/2012, 27 de Marzo de 2012
    • España
    • March 27, 2012
    ...hijos, mientras el otro ha podido generar más ahorros e invertirlos en el incremento de su propio patrimonio, como señalan las SSTSJ de Catalunya de 26.3.2003, 10.12.2009 y 20.12.2010, entre En consecuencia con lo anterior, y colacionando los créditos de los que debe responder el marido par......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR