STSJ Cataluña 4316/2014, 13 de Junio de 2014
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:7878 |
| Número de Recurso | 6493/2013 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 4316/2014 |
| Fecha de Resolución | 13 de Junio de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 6493/2013
ILMO. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
ILMO. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
ILMO. SR. IGNACIO Mª PALOS PEÑARROYA
ILMO. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
ILMO. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
ILMO. SR. FELIPE SOLER FERRER
ILMA. SRA. SARA MARIA POSE VIDAL
ILMO. SR. ADOLFO MATÍAS COLINO REY
ILMA. SRA. Mª DEL MAR GAN BUSTO
ILMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA
ILMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG
ILMO. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
ILMO. SR. MIGUEL ANGEL SÁNCHEZ BURRIEL
ILMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
ILMO. SR. LUIS REVILLA PÉREZ
ILMO. SR. LUÍS JOSÉ ESCUDERO ALONSO
ILMO SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
ILMO. SR. FELIX V. AZÓN VILAS
ILMO. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
ILMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
ILMA. SRA. Mª MACARENA MARTÍNEZ MIRANDA
ILMA. SRA. JUANA VERA MARTÍNEZ
ILMO. SR. CARLOS HUGO PRECIADO DOMENECH
ILMO. SR. ENRIQUE JIMENEZ ASENJO GOMEZ Barcelona, 13 de juny de 2014
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4316/2014
En el recurs de suplicació interposat per Andrés, Constantino, Gerardo i Manuel a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 11 d'octubre de 2013 dictada en el procediment núm. 765/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Zeta Espacial, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 d'octubre de 2013, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la demanda formulada por el Comité de Empresa del centro de trabajo de Rubí de ZETA ESPACIAL SA absolviendo a ZETA ESPACIAL SA de todos los pedimentos deducidos en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- La parte actora es el Comité de Empresa del centro de trabajo de Rubí de la mercantil ZETA ESPACIAL SA, que por acuerdo de 12 de agosto de 2013 aprobó instar procedimiento de Conflicto Colectivo contra la mencionada empresa por la comunicación de 25 de julio de 2013 en la que manifestaba que a partir de ese momento las relaciones laborales se regirían por el Estatuto de los Trabajadores (documento 1 de la demanda).
La demandada en el presente conflicto colectivo es la mercantil ZETA ESPACIAL SA, dedicada a la actividad de FABRICACIÓN DE CHOCOLATES Y CARAMELOS (hecho conforme).
La mercantil ZETA ESPACIAL SA remitió en fecha 25 de julio de 2013 al Comité de Empresa escrito del siguiente tenor literal:
"Con la finalidad de que puedan realizar su labor de vigilancia del cumplimiento de la normativa aplicable a la empresa, por medio del presente escrito les informamos que, al haber expirado con fecha 08 de julio el periodo de ultraactividad de convenio colectivo de trabajo del sector de chocolates, bombones, caramelos y chicles de las provincias de Barcelona, Lleida y Tarragona, habiendo concluido el plazo máximo adicional de un año desde su denuncia realizada el día 19 de septiembre de 2011, sin que los interlocutores sociales hubieren llegado a un acuerdo para su renovación, las relaciones laborales de la plantilla de la empresa se regirán por el Estatuto de los Trabajadores a partir del día 9 de julio de 2013. La presente información se les facilita de conformidad con lo dispuesto en el artículo 64.7 del Estatuto de los Trabajadores ." (Documento 2 demanda)
El convenio colectivo colectivo de trabajo del sector de chocolates, bombones, caramelos y chicles de las provincias de Barcelona, Lleida y Tarragona para los años 2008-2011 fue publicado en el DOGC de 31/10/2008.
Su denuncia se produjo el 19/09/2011 (Documento 2 demandada)
El artículo 3 del convenio colectivo establece: "Vigencia y duración. El presente Convenio Colectivo tendrá vigencia desde el día 1 de enero de 2008 hasta el 31 de diciembre del 2011. Cualquiera de las partes podrá denunciar el convenio tanto para su rescisión como para su revisión, con una antelación mínima de tres meses"
Consta intento de conciliación administrativa previa (actuaciones)"
Contra aquesta sentència les parts actores, Andrés, Constantino, Gerardo i Manuel, van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Zeta Espacial S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle. FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en matèria de conflicte col.lectiu, en la qual es sol.licitava es declarés nu.la o, subsidiàriament, improcedent, la decisió adoptada per l'empresa en la seva comunicació de data 25 de juliol de 2013, en la que manifestava al Comitè d'empresa que a partir d'aquella data les relacions laborals a l'empresa es regirien per l'Estatut dels Treballadors, s'ha interposat Recurs de Suplicació per la part actora.
La qüestió que s'ha de resoldre en el present recurs és totalment jurídica i consisteix a decidir si el Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts va perdre la seva vigència a partir del dia 8 de juliol de 2013, és a dir, un any després de la publicació de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, en aplicació del que disposa la Disposició Transitòria 4 ª de la dita Llei, o be s'ha d'entendre que el citat Conveni col.lectiu segueix sent d'aplicació pel principi d'ultraactivitat dels convenis.
La sentència d'instància fonamenta la desestimació de la demanda, argumentant que el dit Conveni col.lectiu, que tenia vigència per els anys 2008 a 2011, va ser denunciat en data 19.9.2011 i no s'havia signat un nou conveni el dia 8 de juliol de 2013, per la qual cosa, en aplicació de la Disposició transitòria abans citada, va perdre vigència el dia 8.7.2013, sense que es pogués entendre que les seves condicions s'havien integrat com relacions contractuals entre les parts, que tampoc es podia acceptar que es pogués entendre que havien entrat a formar part de la relació contractual com a condició més beneficiosa, per la qual cosa no hi havia hagut cap tipus de modificació substancial de les condicions de treball, sinó que l'empresa s'havia limitat a aplicar l'art. 86.3 de l'Estatut dels Treballadors.
El recurs consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i al.lega que la sentència ha infringit l' art. 86.3 in fine de l'ET en relació amb la Disposició transitòria quarta de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, argumentant el següent: a) La vigència i durada del Conveni correspon determinar-la amb plena autonomia a les parts signants del conveni, sense que la reforma de 2012 hagi qüestionat aquest punt. b) La llei segueix apostant per evitar el buit de regulació, encara que no tant com s'havia fet tradicionalment, per l'estabilitat normativa del conveni, el que es pot comprovar perquè existeix la pròrroga tàcita en el cas de que no hi hagi denuncia, la possible vigència del conveni denunciat, la ultra activitat indefinida sempre que s'estigui negociant i la possibilitat de contrarestar, mitjançant pacte, la ultraactivitat màxima legal d'un any. c) El silenci legal sobre la regulació aplicable, en cas de no existir conveni superior, genera inseguretat i és molt probable que el legislador, que vol dinamitzar la negociació col.lectiva, amb aquesta incertesa el que vol és forçar la negociació, però sense arribar a pronunciar-se sobre la situació que quedaria, en última instància, en mans de la interpretació judicial. d) La Disposició Transitòria 4ª de la Llei 3/2012 sobre l'eficàcia temporal dels convenis ja denunciats a la data de la seva entrada en vigor, no es pot interpretar de forma aïllada del precepte, el règim transitori del qual tracta de regular, per la qual cosa no es pot admetre la conclusió de que tots els convenis anteriors i no renovats quedin derogats a partir de l'1.7.2013, perquè aquesta seria una interpretació impracticable socialment i jurídica, atès que l'ET està ple d'articles que remeten la seva regulació als convenis col.lectius que quedarien sense cap regulació, com por exemple la regulació de la classificació professional i els grups professionals, els poders de vigilància i disciplinaris, faltes i sancions i fins hi tot el disbarat que suposaria l'aplicació del salari mínim interprofessional en un sector. Com a conclusió, entenen els recurrents que ens trobem davant d'una llacuna legal, que s'haurà d'integrar i fa referència a les diverses solucions que ha donat la doctrina científica sobre la manera d'omplir el buit legal: Tesi de la continuïtat residual com a conveni col.lectiu estatutari, amb un rang "degradat", que el fa vulnerable a la concurrència de convenis i a l'eventual desaparició de la unitat de negociació; tesi de la continuïtat del conveni com conveni col.lectiu extraestatutari d'eficàcia limitada i naturalesa contractual; Tesi de l'aplicació del conveni com condicions contractuals o, per últim, la tesi de la degradació a costum o ús professional.
Per tal de resoldre la qüestió a debat, s'ha de fer constar, com a punt de partida, que la situació a analitzar es correspon amb la descrita a la Disposició transitòria quarta de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, en relació amb el paràgraf quart de l' art. 86.3 de l'Estatut dels Treballadors, en la redacció que li va donar aquesta mateixa Llei.
Concretament, l' article 86 de l'ET disposa el següent: "1. Corresponde a las partes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 7 de Mayo de 2015
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 13 de junio de 2014, en el recurso de suplicación número 6493/2013 , interpuesto por D. Jose Antonio , D. Pedro Jesús , D. Bernardo y D. Estanislao (COMITÉ DE EMPRESA DE ZETA ESPACIAL S.A.), frente a la sentenci......
-
Ultra-actividad y contractualización de la protección de las condiciones de trabajo: una perspectiva comparada
...sin los requisitos esenciales para su validez que puedan ser su objeto o su causa, argumentación negativa semejante a la de la STSJ de Cataluña de 13 de junio 2014. Como argumentación positiva de la tesis “conservacionista”, la sentencia se apoya en una construcción del contrato de trabajo,......
-
La ultraactividad de los convenios colectivos tras la reforma de 2012: A propósito de la STSJ de Navarra de 28 de enero de 2015
...y de 20 de febrero de 2014 (Rec. 66/2013), STSJ de Illes Balears de 20 de diciembre de 2013 (Rec. 580/2013) y STSJ de Cataluña de 13 de junio de 2014 (Rec. 6493/2013). 12 Vid., en este sentido, por ejemplo STSJ de Andalucía (Granada), de 10 de abril de 2014. Sent. 821/2014 (AS 2014\1281). 1......