STSJ Cataluña 3106/2006, 24 de Abril de 2006
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:4291 |
| Número de Recurso | 3363/2005 |
| Número de Resolución | 3106/2006 |
| Fecha de Resolución | 24 de Abril de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LM. SR. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA
Barcelona, 24 d'abril de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3106/2006
En el recurs de suplicació interposat per Juan Antonio a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 4 d'octubre de 2004 dictada en el procediment núm. 905/2003 en el
qual s'ha recorregut contra la part Torho S.A., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Mutua Asepeyo, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 28.11.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 d'octubre de 2004 , que contenia la decisió següent:
"Que, desestimando la Demanda interpuesta por Juan Antonio , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, contra la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, contra la Mutua ASEPEYO y la Empresa TORHO, S.A., sobre Incapacidad Permanente Total o Parcial, derivada de Accidente de Trabajo, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las Resoluciones recurridas."Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
Juan Antonio , con fecha de nacimiento de 28 de Diciembre de 1.968, está afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.
Sufrió un Accidente de Trabajo el día 27 de Abril de 1.998, en la Empresa TORHO, S. A.
La Empresa tiene concertado el riesgo derivado de Accidente de Trabajo con la Mutua ASEPEYO, y se encuentra al corriente en el pago de cuotas.
Su profesión habitual es la de CHÓFER DE CAMIÓN (Resolución 1ª), y la de OPERARIO
DE FÁBRICA DE HORMIGÓN (Resolución 2ª).
Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 29 de Abril de 1.999, se declaró al trabajador afecto de lesiones permanentes no incapacitantes, indemnizables por Baremo 110.
Por Sentencia del Juzgado de lo Social Número 13 de Barcelona, de 19 de Julio de 2.000 , como consecuencia de las mismas lesiones, se le declaró afecto de incapacidad en grado de total.
Dicha Sentencia fue revocada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya el día 26 de Julio de 2001.
Con posterioridad al alta médica de 24 de Enero de 1.999, el trabajador reanudó su vida laboral, realizando distintas actividades profesionales. La última actividad desarrollada fue la de chófer de camión,
Desde el día 2 de Agosto de 2.002, tuvo diversos períodos, hasta el día 3 de Noviembre de 2.003, en que causó baja laboral en la Empresa "Fomento de Construcciones y Contratas, S. A.".
Según el dictamen emitido por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, a día 26 de Marzo de 2.003, presenta las lesiones siguientes:
HERNIA DISCAL L5-S1 INTERVENIDA. EVOLUCIÓN TÓRPIDA. PERSISTE LUMBOCIATALGIA IZQUIERDA QUE SE CONFIRMA CLÍNICAMENTE CON RESONANCIA MAGNÉTICA Y ELECTROMIOGRAMA.
Por Resolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de 26 de Agosto de 2.003, se resolvió:
Que no procede declarar a Juan Antonio en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.
Notificar la presente Resolución a las partes interesadas.
Frente a la Resolución mencionada, el actor interpuso Reclamación Previa a 19 de Septiembre de 2003.
Se desestimó a 3 de Noviembre de 2.003.
La Base Reguladora mensual de la prestación de incapacidad permanente parcial es de 840,92 Euros.
La Base Reguladora anual, por contingencias profesionales, es de 10.251,85 Euros.
El actor presenta las lesiones siguientes:
Las reconocidas en la Resolución inicial recurrida.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, sent impugnat per la demandada Mutua Asepeyo. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.FONAMENTS DE DRET
La sentència d'instància ha desestimat la pretensió de l'actor de que se'l declari en situació d'incapacitat permanent total derivada d'accident de treball. Per a una cabdal comprensió de la present litis, escau referir que l'actor va patir un accident de treball en data 27 d'abril de 1998, realitzant feines d'operari de fàbrica de formigó. Instat expedient d'incapacitat se'l declarà afecte de lesions permanents no invalidants. Aquesta resolució administrativa fou recorreguda jurisdiccionalment, essent estimada a la instància. Tanmateix, però, per sentència de la Sala 6601/2001 de 27 de juliol es revocà el dit pronunciament, en considerar que les lesions descrites en el mateix no constituïen el grau referit, fent-se expressa menció a que no existia afectació radicular.
Amb posterioritat, l'actor ha realitzat feines per altres empreses, estant ocupat en el darrer període com a xofer de camió.
Tanmateix, però, en data 06/08.2003 la Mútua codemandada formulà davant l'INSS escrit d'iniciació d'actuacions, en el què es proposava a l'entitat gestora la declaració d'un agreujament de les lesions que donaren lloc al previ pronunciament judicial, per tal que es declarés l'existència d'una situació d'incapacitat permanent total. En paral·lel, atesa la situació d'incapacitat temporal, la Unitat Mèdica de Valoració havia emès el preceptiu informe en data 26.03.2003 en la què es constatava l'existència de lumbociatàlgia confirmada mitjançant electromiograma i proposant la declaració d'incapacitat permanent. (foli 130). La resolució inicial de l'INSS, tanmateix, denegà el dit dret, tot declarant que la professió de l'actor era la xofer. Interposada reclamació prèvia, una nova resolució la desestimà per bé que es s'afirmava que la professió a tenir present era la prèvia d'operari de fàbrica de formigó (foli 147 i següents)
La sentència d'instància arriba a la conclusió desestimatòria anunciada, sense fixar la professió a tenir present, limitant-se a constatar que les lesions descrites en l'ordinal fàctic tretzè, respecte el setè, no són incapacitants. Escau referir, així mateix, que es practicà prova pericial forense, en la que s'afirma que les lesions que pateix l'actor l'impedeixen en forma permanent realitzar activitats laborals que suposin una sobrecàrrega de la columna lumbar o que requereixin bipedestació o marxa prolongades (foli 208)
Contra el dit pronunciament s'alça ara en suplicació la part actora, a través dels motius que tot seguit analitzarem.
Postula la demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l' art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol·licitant-se als dits efectes una sèrie de modificacions en relació als fets provats segon, quart i desè, per tal de que es determini la modificació en la seva professió en aquest íter, en termes similars als...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 31 de Enero de 2013
...la unificación de doctrina el actor, insistiendo en su pretensión y aportando de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 24 de abril de 2006 (rec. 3363/2005 ), respecto de la que no resulta posible apreciar contradicción porque se refiere a un operario de fáb......