STSJ Cataluña 2232/2014, 24 de Marzo de 2014
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:2122 |
| Número de Recurso | 6294/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2232/2014 |
| Fecha de Resolución | 24 de Marzo de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 24 de març de 2014
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2232/2014
En el recurs de suplicació interposat per Epifanio a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 3 de setembre de 2013 dictada en el procediment núm. 110/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Hospital Clinic i Provincial de Barcelona, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de setembre de 2013, que contenia la decisió següent:
Que, estimando las Excepciones de Falta de Acción e Inadecuación del Procedimiento de Despido, respecto de la Demanda interpuesta por Epifanio, contra el HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA, debo absolver y absuelvo a la parte demandada.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- Epifanio, con Documento de Identidad Número NUM000, prestó servicios por cuenta y orden de HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA, en el centro de trabajo sito en la Calle Rosselló, con Categoría Profesional de Técnico FP2.
El actor prestó un primer servicio el 2 de Agosto de 2004, de sustitución, aislado.
A partir del 22 de Octubre de 2004, el actor trabajó mediante 172 contrataciones y períodos de alta.
El centro de trabajo estaba en la Calle Rosselló, esquina con Casanova, de Barcelona.
Durante el último Contrato de Trabajo, el actor prestó servicios de 8 a 15,30 horas, de lunes a viernes. El actor trabajó un tiempo de forma fija en la realización de electrocardiogramas.
La Empresa comunicó al actor la finalización de su Contrato de Trabajo con efectos de 2 de Enero de 2013, día en que el actor todavía trabajó.
El 2 de Mayo de 2005, el actor trabajó, por obra o servicio determinado, "en régimen de temporalidad con objeto de dar cobertura asistencial a las necesidades del servicio de Cardiología.".
El actor no era representante sindical o unitario de los trabajadores.
Se da por reproducido el Informe de Vida Laboral de la Tesorería General de la Seguridad Social del actor (Documento 4 de la parte demandada).
Se dan por reproducidos (Documento 5 de la parte demandada):
Contratos de trabajo suscritos con el actor desde el 19 de Marzo de 2010 hasta el 3 de Enero de 2011 (finalizado el 2 de Enero de 2013) y desde el 3 de Marzo de 2013 hasta el 20 de Marzo de 2013 (finalizado el 24 de Mayo de 2013).
El Salario del actor, con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias, asciende a 64,18 Euros diarios.
Se abonaba mediante transferencia bancaria y se deriva de las últimas nóminas del actor.
El 30 de Enero de 2013, el actor interpuso Papeleta de Conciliación, sobre Papeleta de Conciliación, contra la Empresa.
Dicho Acto se celebró a las 10.36 horas del 25 de Junio de 2013, con el resultado de:
Intentado sin efecto, por incomparecencia de la parte interesada no solicitante."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La part actora interposa recurs de suplicació contra la sentència que desestimà la seva demanda de que es declarés improcedent el seu acomiadament, el qual consta de dos motius, en el primer es demana es declari la nul.litat de la sentència i en el segon el que es denuncia és la infracció de la normativa legal.
El magistrat distància va desestimar la demanda, estimant les excepcions de manca d'acció i d'inadequació del procediment al.legats pel demandant, raonant que l'actora impugna la finalització del contracte temporal que va subscriure amb la demandada i que va finalitzar el dia 2 de gener de 2013, però que posteriorment a aquesta data va continuar treballant per la demandada, concretament en un nou contracte temporal de data 3 de març fins el 24 de maig de 2013,per la qual cosa no va existir un acomiadament i, en conseqüència, no tenia acció per interposar la present demanda, perquè la relació laboral continuava viva i si s'escau, podria presentar una demanda sol.licitat se li reconegués que la seva relació laboral era de caràcter indefinit.
En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la part actora sol.licita es declari la nul.litat de la sentència d'instància per no entrar a examinar el fons de la qüestió, en haver estimar el magistrat l'excepció de manca d'acció i inadequació del procediment, amb la qual cosa ha infringit els articles 103 i següents de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, així com la jurisprudència relativa a la concatenació de contractes i al.lega que aquesta decisió suposa un obstacle processal per a no entrar en el fons de la qüestió i la vulneració al dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l' art. 24 de la Constitució .
Al.lega el recurrent que és pacífic que davant la finalització d'un contracte temporal, si es vol discutir el frau en la cadena de contractes temporals, l'acció que s'ha d'interposar és la d'acomiadament, citant a l'efecte la STSJ de Castella-La Manxa de data 7.10.2010, per la qual cosa el recurs hauria de ser estimat i anul.lada la sentència per infracció de normes de procediment, i que la Sala dicti una nova resolució, en aplicació del principi d'economia processal o be, subsidiàriament, es retornin les actuacions al Jutjat d'instància perquè es dicti nova sentència resolent la qüestió de fons plantejada. Cal dir que la qüestió ha debat ha estat ja resolta per aquesta Sala, en sentir favorable al recorrent, en la sentència de data 19 de febrer de 2013 (R. 6950/12 ), que va resoldre un assumpte molt similar al present, atès que el demandant era també l'Hospital Clínic i la sentència impugnada provenia del mateix Jutjat i la mateixa doctrina s'haurà de mantenir en el present litigi, per aplicació del principi de seguretat jurídica i perquè la Sala entén que no hi ha arguments que facin modificar l'esmentada decisió. En la dita sentència, es raonava el següent:
"En primer lloc, cal aclarir que la sentència impugnada confon una qüestió processal, com és la de la legitimació ad causam amb una qüestió substantiva com és l'efecte econòmic de la declaració de improcedència de l'acomiadament, de forma que, per tal d'evitar "que la actora [pueda] obtener [...], a la vez, los efectos de una sentencia de despido improcedente [...] y por otra parte nuevas contrataciones con esa misma empresa", en lloc de desestimar l'acció exercida o estimar-la parcialment, el que fa és negar l'accés a l'empara judicial i apreciar l'excepció de falta d'acció.
Cal...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 9 de Marzo de 2015
...la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 24 de marzo de 2014, en el recurso de suplicación nº 6294/2013 , interpuesto frente a la sentencia dictada el 3 de septiembre de 2013 por el Juzgado de lo Social nº 28 de Barcelona , en los autos nº 110/2......
-
STSJ Cataluña 3905/2015, 15 de Junio de 2015
...Tribunal Supremo de 09 de marzo de 2015 (Recurso: 1913/2014 ) apreciaba que no existía contradicción entre la sentencia recurrida ( STSJ Cataluña 2232/2014 ), que resolvía un supuesto similar al que nos ocupa, en que un trabajador del Hospital Clínic impugnaba la validez de un contrato temp......