STSJ Cataluña 7830/2013, 29 de Noviembre de 2013

PonenteLIDIA CASTELL VALLDOSERA
ECLIES:TSJCAT:2013:13116
Número de Recurso3166/2013
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución7830/2013
Fecha de Resolución29 de Noviembre de 2013
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de novembre de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7830/2013

En el recurs de suplicació interposat per D.E. Coffee and Tea Southern Europe, S.L.U. a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 7 de març de 2013 dictada en el procediment núm. 173/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Cirilo i Eulogio, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de març de 2013, que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda promovida por Cirilo y Eulogio debo condenar y condeno a D.E COFFEE AND TEA SOUTHERN EUROPE SLU a abonar a Cirilo la cantidad indemnizatoria de 132.712,87 euros y a Eulogio la cantidad indemnizatoria de 53.336,84 euros.

SEGON

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

"PRIMERO.- Que los actores prestaron servicios para la empresa SARA LEE IBERIA SL, actualmente

D.E COFFEE AND TEA SOUTHERN EUROPE SLU con la antigüedad, categoría profesional y salario con desglose y demás circunstancias profesionales indicadas en el ordinal primero de la demanda admitido por la parte demandada y al que íntegramente me remito.

SEGUNDO

Que en fecha 3-3-2011 y en el marco de un despido colectivo o expediente de regulación de empleo se alcanzó un acuerdo entre la representación de la empresa y los trabajadores obrantes en los folios 43 a 52. Por resolución administrativa de 17-3-2011 se autorizaba a la empresa SARA LEE IBERIA SA a rescindir los contratos de trabajo de 90 trabajadores de su plantilla relacionados en documento adjunto, entre los que se encontraban los actores, folios 53 a 62, con derecho a percibir las indemnizaciones pertinentes, folios 63 a 65.

TERCERO

Que en fecha 17-5-2011 y mediante sendas cartas en lengua inglesa se reconocía a los actores las condiciones para el pago de un bonus "Retention bonus Project Senna" consistente en tres meses de salario fijo que las partes reconocen fue abonado a los actores en la nómina de noviembre de 2011, folios 77, 78, traducción folio 81.

CUARTO

Que en junio de 2009 se regularon las condiciones generales del plan de incentivo extraordinario de SARA LEE BAKERY SPAIN "LONG TERM BONUS".- folios 69 a 76- En Noviembre de 2009 se estableció el Reglamento del Plan " Performance Bonus Improvement", folios 83 a 89- QUINTO.- Que de prosperar la pretensión actora no se discuten las cantidades de condena suplicadas para cada uno de los actores."

TERCER

Contra aquesta sentència la part demandada, D.E. Coffee and Tea Southern Europe S.L.U., va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, les quals el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda formulada per la part actora, en reclamació de quantitat, s'interposa per l'empresa demandada Recurs de Suplicació, que s'estructura en dos motius.

La qüestió que s'ha de resoldre en el present litigi és si a efectes d'establir el mòdul del salari sobre el qual s'ha de calcular la indemnització per acomiadament col.lectiu, s'han de computar o no els imports percebuts pels actors en concepte de "Retention Bonus Project Senna".

La sentència d'instància va resoldre la qüestió estimant la pretensió dels actors, argumentant que l'empresa no havia acreditat quina classe de conceptes salarials, especialment els variables, es podien catalogar com ordinaris o extraordinaris i que en l'Annex 2, de l'Acta final d'acord del període de consultes del ERO, que és on s'inclou el llistat dels conceptes que integren el salari, a efectes del càlcul de la indemnització, en el punt 2.2. es diu que es tindrà en compte la totalitat dels conceptes salarials inclosos en la nòmina del treballador, tant fixos com variables "y que no tengan carácter extraordinario, percibidos durante los doce meses anteriores a la fecha efectiva de extinció del contrato de trabajo". i que en el punt 2.3. es va estipular que "a efectos aclaratorios se excluyen del salario bruto anual a efectos del cálculo de las indemnizaciones los siguientes conceptos, entre altres: g) " Bonus, cantidades variables o pagos extraordinarios y complementarios definidos expresamente como cantidades excluidas del cálculo de la indemnización por extinción del contrato de trabajo" y h) "Bonus, cantidades variables o pagos extraordinarios y complementarios que pudieran estar relacionados con la implementación de los Proyectos Finnegan y BPO " i que el concepte discutit no reunia cap dels dos requisits abans esmentats. I que, en tot cas, si les clàusules del citat acord eren obscures no podien beneficiar a qui les havia redactat.

SEGON

En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, es demana la modificació del fet fàctic de la sentència, concretament que es modifiqui el fet provat tercer, així com la supressió del quart i que s'hi afegeixi un nou fet provat.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal remarcar, com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

En relació amb el fet provat tercer, es demana es substitueixi per la redacció alternativa següent: "Que en fecha 17.5.2011 y mediante sendas cartas en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
6 sentencias
  • STSJ Castilla-La Mancha 842/2022, 29 de Abril de 2022
    • España
    • 29 Abril 2022
    ...inmediata. En ese entorno particular, efectivamente, y en ello incide la parte recurrente, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 29 de noviembre de 2013, recurso 3166/2013, que cita la recurrente resuelve un supuesto próximo al presente en el que se niega que forme p......
  • STSJ Castilla-La Mancha 750/2022, 22 de Abril de 2022
    • España
    • 22 Abril 2022
    ...inmediata. En ese entorno particular, efectivamente, y en ello incide la parte recurrente, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 29 de noviembre de 2013, recurso 3166/2013, que cita la recurrente resuelve un supuesto próximo al presente en el que se niega que forme p......
  • STSJ Castilla-La Mancha 759/2022, 22 de Abril de 2022
    • España
    • 22 Abril 2022
    ...inmediata. En ese entorno particular, efectivamente, y en ello incide la parte recurrente, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 29 de noviembre de 2013, recurso 3166/2013, que cita la recurrente resuelve un supuesto próximo al presente en el que se niega que forme p......
  • STSJ Castilla-La Mancha 758/2022, 22 de Abril de 2022
    • España
    • 22 Abril 2022
    ...inmediata. En ese entorno particular, efectivamente, y en ello incide la parte recurrente, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 29 de noviembre de 2013, recurso 3166/2013, que cita la recurrente resuelve un supuesto próximo al presente en el que se niega que forme p......
  • Solicita tu prueba para ver los resultados completos

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR