STSJ Cataluña 8168/2011, 19 de Diciembre de 2011
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:12532 |
| Número de Recurso | 7098/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 8168/2011 |
| Fecha de Resolución | 19 de Diciembre de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
AM
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 19 de desembre de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8168/2011
En el recurs de suplicació interposat per Sabina a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 3-6-2010 dictada en el procediment núm. 717/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO ESTATAL (INEM), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20-7-2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Atur, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3-6-2010, que contenia la decisió següent:
" Que, desestimando de forma íntegra la demanda interpuesta por DOÑA Sabina contra el INEM, absuelvo a éste de las pretensiones de la demanda."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
La demandante ha sido perceptora del subsidio para mayores de 52 años desde el 27 de febrero de 2005.
-
El 31 de enero de 2007 la demandante obtuvo a consecuencia de una venta una ganancia patrimonial por valor de 5.770,34 euros.
-
La demandante percibió del INEM entre el 1 de febrero de 2007 y el 30 de enero de 2009 la suma de 9.651,71 euros. 4. El 27 de febrero de 2009 la demandante realizó la declaración anual de rentas a efectos de mantener la percepción del subsidio para mayores de 52 años de edad. A dicha declaración adjuntó la declaración del IRPF del año 2007, en la que figuraba la ganancia patrimonial reflejada en el hecho probado 2º.
-
El 3 de marzo de 2009 el INEM acordó comunicar a la actora el inicio de un proceso sancionador con propuesta de extinción del subsidio, dando traslado a la misma para alegaciones.
-
La demandante realizó alegaciones en el sentido de oponerse a la extinción.
-
Por medio de resolución de 20 de marzo de 2009 el INEM declaró la percepción indebida de prestaciones por desempleo por una cuantía de 9.651,71 euros correspondientes al periodo de 1 de febrero de 2007 a 30 de enero de 2009, así como la extinción de la prestación o subsidio reconocido, no pudiendo acceder a ninguna prestación o subsidio que pudiera corresponder por el agotamiento del derecho extinguido.
-
La actora formuló reclamación administrativa previa que fue desestimada por resolución expresa del INEM de 8 de junio de 2009.
Contra aquesta sentència la part demandante va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima la demanda en reclamació del subsidi assistencial d'atur per a majors de 52 anys contra la Resolució del Servei Públic d'Ocupació Estatal de 8 de juny de 2009 que desestima la reclamació prèvia i confirma la Resolució inicial de 20 de març de 2009, és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Denuncia la no aplicació de l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola sobre el principi de culpabilitat, en relació amb els articles núm. 219.2 en relació als articles núm. 212 i 227 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny ). Considera que la sentència es fixa no tant en l'haver percebut rendes superiors al llindar legal, sinó en el fet de què no ho hagi comunicat al Servei Públic d'Ocupació Estatal fins al cap de dos anys, i argumenta en contra que a més de desconèixer que la plusvàlua d'una renta esporàdica fos motiu d'extinció o suspensió del subsidi, raó per la qual no ho va comunicar en el seu moment, va ser ella qui va presentar la declaració de renda en el moment del control anual de gener de 2009, última declaració de renda que corresponia en aquell moment encara que fos la del exercici 2007, atès que fins el maig de 2009 no havia de declarar la del exercici següent. Conclou que l'extinció del subsidi, imposada com a sanció, vulnera el principi constitucional de culpabilitat. Transcriu criteri jurisprudencial en aquest sentit.
L' article núm. 215, apartat 1.1. 2, i en concret l'apartat 3.1 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ) determina el requisit de manca de rendes, pel que aquí interessa, a aplicar als beneficiaris del subsidi d'atur per a majors de cinquanta dos anys, sigui en el moment del fet causant establert legalment sigui durant la dinàmica del subsidi. L' article núm. 219.2 de la Llei General de la Seguretat Social va quedar redactat per l' article núm.1 .8 de la Llei 45/2002 de 12 de desembre de Mesures Urgents per a la Reforma del Sistema de Protecció del atur i la Millora de la ocupació en la forma vigent, que diu que seran d'aplicació al subsidi d'atur les normes sobre suspensió i extinció previstes en els articles núm. 212 i 213 de la mateixa Llei, i que el subsidi es suspendrà per temps inferior a dotze mesos quan s'hagin percebut rendes superiors a les establertes en l' article núm. 215, apartats 1,1,2,3, i 4 de la Llei i com a conseqüència es deixi de reunir el requisit necessari de manca de rendes per al reconeixement del dret al subsidi de major de 52 anys en període inferior a dotze mesos. Després de la suspensió, el treballador podrà reprendre la percepció del subsidi sempre que acrediti el requisits de rendes insuficients en els termes establerts en l' article núm. 215 de la Llei i reuneixi els requisits exigits. Si la obtenció de rendes fins a acreditar que aquest factor ha desaparegut dura mes de dotze mesos, s'extingirà el subsidi.
Així ens trobem que la regulació del dret al subsidi te una naturalesa dinàmica, perquè l' article núm. 215.3.1 de la Llei General de la Seguretat Social vincula el seu manteniment, no solament a la concurrència dels requisits de carència de rendes en el moment del fet causant sinó a la persistència d'aquesta situació durant el temps que duri la percepció tal com estableix la Sentència del Tribunal Suprem de 29 d'octubre de 2003 ( recud. 4767/2002 dictada en Sala General ), que interpreta que els requisits de manca de rendes són exigibles en tot el temps de duració del subsidi, de forma que la Entitat Gestora esta obligada a determinar les eventuals modificacions de les circumstàncies citades i si aquestes variacions afecten la suspensió o la extinció del dret reconegut. Amb la reforma del article núm. 219.2 de la Llei General de la Seguretat Social queda clar que el requisit de rendes inferiors al 75% del SMI es computen per temps inferior o igual o superior a dotze mesos. Si es supera el mínim de rendes per temps inferior a dotze mesos, el subsidi quedarà en suspens en els mesos que es superin les rendes pel mínim legal, i es reprendrà en el moment que s'acrediti de nou la carència de rendes. O sigui que el còmput actual no es fa exactament per anys complerts com abans de la reforma del article núm. 219de la LGSS . ( STS. de 8 de febrer de 2006, rec.51/2005 ) i comporta el control i seguiment constant de les situacions de necessitat, així com que es reprengui el subsidi quan es reprodueix la situació de necessitat.
En el cas present, en primer lloc, com diem en la nostra Sentència de 25 de novembre de 2011 ( rec. 3065/2011 ) " cal deixar clar, tal com ho fan les sentències del TSJ de Castilla i Lleó (Valladolid) de data 2 de desembre de 2.009, amb citada de la de 24 de gener de 2007 ) i les de València de dates 20 de gener i 13 de març de 2.009, dictades en supòsits pràcticament idèntics al present, que ens troben davant d'un procediment únic en el que es dicta una resolució administrativa complexa amb dos continguts diferents:
- D'una banda s'imposa una sanció conforme a la Llei d'Infraccions i Sancions en l'Ordre Social, que consisteix en l'extinció del subsidi de desocupació. Aquesta sanció s'imposa per la resolució de data 3 de març de 2.010 i no pot tenir efectes sinó des de la seva data. La causa d'extinció del subsidi,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Asturias 1622/2014, 18 de Julio de 2014
...sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana con la que coincide, entre otras, la sentencia del TSJ de Cataluña de 19 de diciembre de 2011 (rec. 7098/2010 ): "(..) estamos (...) ante un procedimiento único en el que sin embargo se dicta una resolución administrativ......
-
STSJ Asturias 2443/2013, 13 de Diciembre de 2013
...de la Comunidad Valenciana de 20 de enero de 2009 (rec. 1218/2008 ), con la que coincide, entre otras, la sentencia del TSJ de Cataluña de 19 de diciembre de 2011 (rec. 7098/2010 ): "(...) estamos (...) ante un procedimiento único en el que sin embargo se dicta una resolución administrativa......
-
STSJ Cataluña 1908/2013, 13 de Marzo de 2013
...y doctrina de los tribunales. Así lo hemos reiterado en SSTSJ Catalunya núm. 7684/2011 de 25 noviembre AS 2011\3059 y STSJ Catalunya núm. 8168/2011 de 19 diciembre AS 2012\373. En las mismas, con cita de la doctrina del TS tras la entrada en vigor de la Ley 45/02, ata 28 de febrero de 2006 ......
-
STSJ Asturias 296/2016, 16 de Febrero de 2016
...de la Comunidad Valenciana de 20 de enero de 2009 (rec. 1218/2008 ), con la que coincide, entre otras, la sentencia del TSJ de Cataluña de 19 de diciembre de 2011 (rec. 7098/2010 ): "(...) estamos (...) ante un procedimiento único en el que sin embargo se dicta una resolución administrativa......