STSJ Cataluña 598/2012, 15 de Octubre de 2012
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:13964 |
| Número de Recurso | 418/2010 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 598/2012 |
| Fecha de Resolución | 15 de Octubre de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 418/2010
SENTÈNCIA Núm. 598/2012
Il·lms. Srs.:
President:
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats:
Sr. Juan Fernando Horcajada Moya
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona, 15 d'octubre de 2012.
La Sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 418/2010, interposat per Jorge en calitat de President de l' Associació OFICINA DE VIDAINDEPENDIENTE, representada per la Procuradora Sra. Susana Puig Echevarria i dirigida per la Lletrada Sra. Marta Carreras Medina, contra el DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMILIA, representat i dirigit pel Lletrat de la Generalitat. Ha estat ponent el Magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 19 de novembre de 2010 la representació de la part actora va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs contra l'Ordre ASC/471/2010, de 28 de setembre, del Departament d'Acció Social i Ciutadania, per la qual es regulen les prestacions i els i les professionals de l'assistència personal a Catalunya.
En data 9 de març de 2011 l'associació recurrent va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari la nul·litat de ple dret dels articles 2, 5, 7, 8.2, 10, 13, 14, 16, 17, 19, 21, i la disposició addicional primera de l'Ordre ASC/471/2010. Hom fonamenta el recurs en els següents motius:
A/ Les limitacions establertes en determinats preceptes com ara l'article 2 que exclou les persones sense capacitat d'autodeterminació; l'article 5, que exclou la prestació de servei respecte les persones amb gran dependència; l'article 7 que limita les prestacions d'assistència personal a les persones d'edat compresa entre els 16 i els 64 anys, d'una banda, a les persones discapacitades per causa física, sensorial o sordceguesa, d'altra, i exclou a les persones amb discapacitat de grau III, vulneren les normes aplicables com ara la Llei 39/06, la Llei 51/03 i la Llei 12/07, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya així com la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, així com el dret a la igualtat entre els discapacitats entre sí i respecte els d'altres Comunitats Autònomes, que no inclouen les esmentades limitacions. B/ L'assignació de la prestació de servei sense llibertat d'opció de l' article 5 vulnera els articles 9.g / i 26.5 de la Llei 12/07 .
C/ La insuficiència de determinades prestacions, com ara la prestació de servei -article 5- i la prestació econòmica d'assistència personal dels articles 13 i 14, en aquest cas en relació al cost de l'ingrés en un centre assistencial. Així mateix, resulta insuficient la dotació màxima d'hores de l'article 16 respecte a l'assistència personal i l'acompanyament. Finalment, no és admissible la previsió de l'article 19 pel que fa a la subjecció a pressupost de la prestació de servei d'assistència personal a les persones amb dependència severa de grau II o de dependència moderada de grau I.
D/ El copagament per a la prestació del servei d'assistència personal regulat a l' article 17 en funció de la capacitat econòmica del beneficiari es contrari a l ' article 24.6 de la Llei 12/07, que només preveu el copagament per a les prestacions que substitueixin despeses habituals de la llar alimentació i similars. Tampoc no resulten admissibles les reduccions de les prestacions econòmiques previstes a la disposició addicional 1ª en la mida que operen com un sistema de copagament.
E/ El fet que la imposició d'aportar un pla d'activitats establerta a l' article 7 és contrari al dret a la intimitat i a la privacitat de l ' article 18 CE i article 2 de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.
F/ La imposició d'un supòsit de silenci negatiu de l'article 8.2 resulta contrària a la normativa bàsica estatal més enllà de les competències autonòmiques;
G/ La previsió d'un informe d'avaluació efectuat per l'entitat acreditada a l' article 10.2 vulnera l'atribució de les potestats d'inspecció i control sobre els serveis socials a la Generalitat - articles 27, 29 i 87 de la Llei 12/07 i article 166.5 de l'Estatut d'Autonomia-.
H/ La limitació de les tasques que pot assumir l'assistent personal establerta a l'article 21.2 no és acceptable en la mida que es refereixen a circumstàncies necessàries en el desplegament de la vida normal de l'afectat.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments que al·legats, va demanar la desestimació d'aquest recurs.
Mitjançant resolució de data 21 d'abril de 2011 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit, i atès que no es va rebre aquest plet a prova, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Acte seguit, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
S'impugna en aquest recurs l'Ordre ASC/471/2010 que regula les prestacions i els professionals de l'assistència personal a Catalunya.
Aquesta Ordre s'integra en el bloc normatiu que a Catalunya ordena la Llei 12/2007 de serveis socials. Alhora, es tracta d'una norma d'execució de la Llei de l'Estat 39/2006 de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència que estableix i regula les prestacions objecte de l'Ordre impugnada. Cal remarcar que inicialment les prestacions corresponents a l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència es corresponen materialment amb el sector dels serveis socials doncs estem davant prestacions de caràcter assistencial, de forma que la Generalitat de Catalunya te inicialment la competència exclusiva d'acord amb allò previst a l' article 166 de la Llei orgànica 6/06 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya . Alhora l'Estat ha dictat la Llei 39/2006, Llei que d'acord amb allò previst a la disposició final 8ª es correspon amb la competència exclusiva que li reconeix l ' article 149.1.1 CE per determinar les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets.
Per tant, estem davant la confluència de dos blocs normatius que concorren en la mateixa matèria i per tant s'integren en un sol sistema jurídic, circumstància reconeguda explícitament a la disposició addicional 1ª.4/ de la Llei 12/07 . En conseqüència cal estar inicialment a l'ordenació que en resulti de la conjunció de les dos normatives.
Val a dir en aquest sentit que la mateixa existència de poders autonòmics implica la necessitat d'admetre la diferència que pugui derivar de l'exercici de les respectives competències, encara que el resultat d'aquest exercici pugui comportar situacions desiguals pels ciutadans segons la seva residència. Aquesta situació és acceptable sempre que les desigualtats responguin al marc constitucional i no siguin desproporcionades. El Tribunal Constitucional ha posat de relleu aquesta circumstància a propòsit del principi d'igualtat interterritorial establert a l'article 139 de la Constitució -sentència núm. 96/2002 -. En aquest sentit, ha assenyalat el Tribunal que la igualtat de tots els espanyols no pot ser entesa com una rigorosa i monolítica uniformitat de l'ordenament, ni es pot manifestar com un obstacle infranquejable a l'existència de potestats normatives de les Comunitats Autònomes, afegint que en definitiva l' article 149 CE no exigeix sempre un tractament jurídic uniforme dels drets i els deures dels ciutadans, exigència que faria impossible l'existència d'un Estat descentralitzat -sentència núm. 227/1993 -.
Des d'un punt de vista constitucional les prestacions d'assistència personal que son objecte d'aquest recurs es corresponen amb allò previst a l' article 49 CE . Es tracta, per tant, del desplegament d'un principi rector de la política social i econòmica que imposa als poders públics " el deure de dur a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l'atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en el gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans ".
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya ho formula en els mateixos termes en configurar la integració social, econòmica i laboral de les persones amb discapacitats com un objectiu de promoció -articles 40.5 i 42-.
La Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de 13 de desembre de 2006, norma ratificada pel Regne d'Espanya mitjançant instrument de 9 d'abril de 2006, fixa així mateix uns objectius adreçats a l'autonomia individual, la igualtat d'oportunitats i la independència de les persones amb discapacitat. Cal remarcar que estem davant d'un objectiu estretament vinculat a la consecució de l'Estat social, objectiu que no es limita a una igualació jurídica de les persones en situació de discapacitat sinó que requereix l'articulació d'una activitat de prestació de serveis per part dels poders públics orientada a una igualació material de les persones discapacitades. Una activitat aquesta que tanmateix queda estretament vinculada a la disponibilitat de recursos financers, de forma que els poders públics hauran de configurar un sistema de prestacions el mes adient possible per aconseguir els fins constitucionalment establerts dins les possibilitats reals. Així ho planteja el Tribunal Constitucional en la sentència núm. 189/87 .
En aquest context, la configuració d'un dret subjectiu directament exigible...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 2 de Diciembre de 2014
...representación procesal de la ASOCIACIÓN OFICINA DE VIDA INDEPENDIENTE contra sentencia de fecha 15 de octubre de 2012 dictada en el recurso 418/2010 por la Sección Quinta de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Siendo parte recurrida LA G......