STSJ Cataluña 2887/2013, 23 de Abril de 2013
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 2887/2013 |
| Fecha | 23 Abril 2013 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43155 - 44 - 4 - 2012 - 0003852
JSP
ILMO. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
ILMO. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
ILMO. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
En Barcelona a 23 de abril de 2013
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 2887/2013
En el recurso de suplicación interpuesto por Valentín frente a la Sentencia del Juzgado Social 1 Tortosa de fecha 18 de octubre de 2012 dictada en el procedimiento Demandas nº 431/2012 y siendo recurridos Fons de Garantia Salarial, Hotel Belvedere Salou, S.L. y Hotel Les Oliveres Resort. Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER.
Con fecha 5 de junio de 2012 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Despido en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 18 de octubre de 2012 que contenía el siguiente Fallo: " Desestimo la demanda presentada pel Don. Valentín contra Hotel Belvedere Salou, SL i absolc a la demandada de les pretensions dirigides contra ella. Absolc al Fondo de Garantía Salarial de les peticions deduïdes contra ell. "
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
Don. Valentín, les dades personals del qual consten en l'encapçalament de la demanda origen d'aquestes actuacions, prestava serveis per la mercantil demandada al centre de treball Hotel Les Oliveres Resort com a fix- discontinu amb la categoria de cuiner i per un salari mensual de 2.044,95 #, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries (no controvertit).
Mitjançant comunicació escrita de 27 d'abril de 2012 la demandada comunicà l'escrit d'acomiadament disciplinari - inclós als folis 4 a 6 de les actuacions i que donem aquí per íntegrament reprouït -, amb efectes del mateix dia de la notificació, per deslleialtat envers altres treballadors, maltracte de paraula i obra a d'altres empleats o superiors jeràrquics, manca de respecte i consideració i provocar o originar baralles de conformitat amb l'art. 56.2, 6 i 8 del conveni col lectiu.
El 17 d'abril de 2012 l'actor estigué cantant a la cuina amb molt alta, comportament que fou censurat pel cap de cuina, Sr. Avelino, què li recriminà la seva actitut (declaració del Sr. Demetrio i Sra. Serafina a l'expedient disciplinari previ a l'acomiadament, folis 77 i 79). A la cuina en aquell moment eren també presents els Don. Demetrio i Serafina (no controvertit). El Sr. Valentín sol licità la presència del director de l'Hotel, Sr. Isidro, que acudí a la cuina (testifical Don. Avelino ). Els Srs. Valentín, Isidro i Avelino es reuniren a la cambra de fred. Don. Isidro recriminà al Sr. Valentín l'actitud que estava mantenit, censurà a la què l'actor contestà amb actitud agressiva i cridant li etzibà "yo hago lo que me da la gana" (testifical Don. Demetrio ).
L'endemà, 18 d'abril, l'actor arribà al lloc de treball uns vint minuts tard respecte de l'hora d'entrada, què era les 18 h (declaració dels Srs Romualdo i Serafina a l'expedient contradictori, folis 74 i 80. Don Avelino demanà explicacions a l'actor, el qual entre d'altres coses li contestà "tu me tienes manía", "tú no eres un hombre", "esto lo arreglamos en la calle" (testifical Don. Avelino ). Davant de l'actitud de l'actor, Don. Avelino li demanà si l'estava amenaçant, al que l'actor respongué "tómatelo como quieras" (declaració dels Don Romualdo i Serafina a l'expedient contradictori, folis 74 i 80). Poc després de la discussió Don. Isidro es reuní amb el Sr. Valentín . Davant les preguntes del director, l'actor el desafià acomiadar-lo (testifical Don. Isidro ). Don. Isidro li concedí permís la resta de la tarda (foli 86).
El cap de cuina, Don. Avelino i l'actor no tenien una bona relació (declaracions a l'expedient contradictori dels Don. Romualdo i Serafina, folis 74 i 80).
A les 19.00 h del 18 d'abril, Don. Avelino denuncià davant de cos de Mossos d'Esquadra les presumptes amenaces vertides pel Sr. Valentín contra la seva persona (folis 62 a 64).
La sentència 75/2012, de 25 d'abril de 2012 dictada pel Jutjat de Primera Instancia i Instrucció núm. 4 de Tortosa en el judici de faltes derivat de la denúncia interposada pel Don Avelino, absolgué a l'actor per no haver quedat acreditat fefaentment els fets que se l'imputaven (folis 65 a 68).
El 20 d'abril encomanà al Sr. Apolonio la instrucció d'expedient disciplinari contradictori arrel dels fets succeïts els dies 17 i 18 (foli 70). El 23 d'abril es traslladà el plec de càrrecs que se l'imputaven (folis 72 i 73). El 26 d'abril l'actor remeté mitjançant burofax escrit d'al legacions (folis 61 i 62)
L'empresa concedí tres dies de permís retribuït des del 20 fins el 22 d'abril; i tres dies de permís a l'empara de l'art. 30 del conveni col lectiu de la indústria de l'hostaleria i turisme de Catalunya des del 23 fins el 26 abril (folis 86 i 87).
Prèviament als fets descrits, l'actor, a iniciativa pròpia, havia mantingut converses amb els directors de l'hotel en vistes la resisó del seu contracte en cinc ocasions. En les dues darreres mantingudes amb Don. Isidro, l'actor refusà les propostes que li oferí l'empresa per considerar-les econòmicament insuficients (testifical Sra. Remedios, representant dels treballadors).
El demandant és representant legal dels treballadors escollit dins de la candidatura electoral presentada per UGT (foli 138 a 160 ).
Presentada la papereta de conciliació obligatòria davant dels Serveis Territorials del Departament d'Empresa i Ocupació a les Terres de l'Ebre, el 25 de maig de 2012 es celebrà l'acte de conciliació què finalitzà sense avinença.
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandante, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
. La sentencia de instancia desestima la demanda de despido planteada por la parte actora.. Frente a este pronunciamiento se alza esta que dedica el primer motivo del recurso con amparo procesal en el apartado a) del art 193 de la LRJS a la pretensión de declaración de nulidad de actuaciones. Alega como causa de esta petición la circunstancia de que el director del Hotel que a su vez es hermano de un miembro del Consejo de Administración de la Sociedad depuso como testigo cuándo debió haber sido sometido a la prueba de interrogatorio de parte . Para que pueda declararse en sede de suplicación la nulidad de la sentencia es imprescindible que se cite la norma procesal infringida, que esta infracción sea grave, que se haya producido la protesta en el momento procesal oportuno, y que se haya producido indefensión. En este caso ni consta que se produjera protesta ni la declaración testifical Don Isidro produce la indefensión del recurrente. Es simplemente un medio más de prueba que es objeto de valoración conjunta a efectos de alcanzar la convicción judicial. Por otra parte su condición de Director del Hotel y hermano de un miembro del consejo de administración le convierte automáticamente en empresario ni consta que tenga poderes inherentes a la titularidad de la empresa.
Con amparo procesal en el apartado B) del art 193 de la LRJS se pide la modificación del relato fáctico concretamente la adición de un nuevo ordinal que sería el décimo tercero en el que se pretende se haga constar que el demandante no ha sido con anterioridad sancionado por la empresa. El recurso de suplicación es un recurso extraordinario en el cual la modificación del relato fáctico solo puede lograrse en base a documentos o pericias que demuestren de modo evidente claro y manifiesto la equivocación del juzgador no con alegaciones o razonamientos que lo único que pretenden es la sustitución de la convicción del juzgador por la propia y personal de la parte que recurre. Por otra parte las adiciones y modificaciones han de ser trascendentes para la resolución del recurso pues de lo contrario a nada conducirían.
En este caso la adición solicitada es irrelevante, pues la empresa en la carta de despido no argumenta que haya sido sancionado con anterioridad, por lo que es cuestión no discutida en la instancia. Por otra parte el recurrente incluye impropiamente en este motivo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba