STSJ Cataluña 2859/2013, 22 de Abril de 2013

PonenteLIDIA CASTELL VALLDOSERA
ECLIES:TSJCAT:2013:3004
Número de Recurso4620/2012
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución2859/2013
Fecha de Resolución22 de Abril de 2013
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 d'abril de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2859/2013

En el recurs de suplicació interposat per Caprabo, S.A. i Carlos Miguel a la sentència del Jutjat Social 1 Girona (UPSD social 1) de data 25 de gener de 2012 dictada en el procediment núm. 71/2011, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En data 24 de gener de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre sancions als treballadors, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de gener de 2012, que contenia la decisió següent:

Que ESTIMO EN PARTE la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Carlos Miguel frente a la empresa Caprabo SA y, en consecuencia, REVOCO PARCIALMENTE la sanción impuesta por la expresada demandada al actor, manteniendo la calificación de falta muy grave, aunque rebajando la sanción a dieciséis días de suspensión de empleo y sueldo, debiendo la empresa restituir al actor la diferencia entre la sanción económica inicialmente impuesta y la que procede imponer según se desprende del contenido de la presente resolución, en caso de que tal sanción hubiera sido llevada a efecto.

SEGON

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

"PRIMERO.- El demandante, Carlos Miguel, ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa demandada con antigüedad de 18/11/1987, ostentando la categoría profesional de encargado, percibiendo un salario mensual bruto con inclusión de pagas extras de 2.348,38 #. El actor es delegado de personal y sindical de CCOO (no controvertido). SEGUNDO.- Por carta fechada el 10/12/2010, cuyo contenido íntegro se da por reproducido, la empresa impuso al actor una sanción de suspensión de empleo y sueldo por tiempo de 42 días por una falta que califica como muy grave por haberse dirigido al Sr. Felipe, Jefe de Zona, de forma reiterada a gritos en los siguientes términos "si tienes algún problema conmigo salimos a la calle a partirnos la cara" (folios 13 a 15).

TERCERO

El día 21/10/2010, finalizada la reunión mensual convocada por la empresa a la que asistió el actor, éste se quedó en la estancia en la que dicha reunión había tenido lugar con la intención de tratar con la por entonces responsable de Recursos Humanos, Amelia, un tema relativo a necesidades de personal de la tienda en la que presta servicios. En esta conversación estuvo presente también Felipe que ostenta el cargo de Supervisor de Zona. La conversación empezó a subir de tono y tanto el actor como el Sr. Felipe y la Sra. Amelia elevaron el tono de voz, de modo que dese fuera de la sala se oían los gritos de todos ellos. Cuando el actor se disponía abandonar la estancia, pidió al Sr. Felipe que le abriera la verja metálica que le impedía salir que se hallaba cerrada con llave. En el instante en que el Sr. Felipe le abría la verja, el actor le dijo gritando que salieran a la calle y lo arreglaran como hombres (los anteriores hechos se derivan de las declaraciones testificales de Amelia y Felipe y singularmente de la testifical de la Sra. Eugenia, único testigo de los que declararon en el acto del juicio que presenció directamente los hechos sin estar implicada en la discusión; folios 105 a 107 acta de la reunión de 21/10/2010).

CUARTO

Antes de entregar al actor la carta de sanción, la empresa designó instructor del expediente sancionador, el cual emitió pliego de cargos en fecha 22/11/2010, informando al actor sobre el derecho de presentar escrito de descargo en el plazo de 10 días. Asimismo en el pliego de cargos consta remisión de copia de la comunicación al Delegado Sindical de CCOO (folios 9 a 11).

QUINTO

El acto de conciliación concluyó con el resultado de sin avenencia (folio 20)."

TERCER

Contra aquesta sentència la part actora i la demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Enfront la Sentència d'instància, que estimà en part la demanda interposada per la part actora, i revocà parcialment la sanció que se li havia imposat, s'interposa per ambdues parts Recurs de Suplicació que consten d'un únic motiu, dedicat a denunciar la infracció de la normativa legal i de la jurisprudència.

La sentència d'instància va estimar en part la demanda en entendre que els fets imputats al treballador en la carta en que se'l va sancionar es van acreditar i va mantenir la qualificació de la falta com a molt greu, d'acord amb la regulació convencional, però va rebaixar la sanció imposada per l'empresa, que era de 42 dies de suspensió de feina i sou, rebaixant-la a la de 16 dies, per entendre que els fets van tenir lloc després d'una discussió entre l'actor i altres directius de l'empresa, per la qual cosa s'ha d'entendre que el demandant es trobava en una situació d'alteració i en un estat nerviós que disminueix la gravetat del fet.

SEGON

S'entrarà examinar, en primer lloc, el recurs interposat per la part actora, en el qual sol.licita la revocació total de la sanció, atès que en cas de ser estimat, deixaria sense objecte l'interposat per la demandada.

En el citat recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la recurrent denuncia la infracció de l' art. 115 b) de la llei processal laboral i argumenta, en síntesi, que els fets pels quals s'ha sancionat l'actor no es poden deslligar dels fets anteriors, en el sentit de que hi va haver una disputa tumultuosa en la qual tothom cridava i on l'actor es trobava en una situació de gran desavantatge, ja que tenia al davant dos caps que l'escridassaven i que quan l'actor va voler anarse'n es va trobar amb una tanca que l'impedia la sortida, moment que va ser aprofitat per un dels caps per dirli "de verdad has dicho que yo vivo bien?", reiniciant la discussió i provocant al treballador, per la qual cosa l'actor es trobava en una situació de nerviosisme que s'ha de tenir en compte per a valorar la seva actuació. D'altra banda també s'afirma que l'empresa, en tot cas, hauria d'haver sancionat també als altres treballadors que van intervenir en la discussió i com això no s'ha fet suposa un tracte de desigualtat envers el demandant.

Censura jurídica que s'haurà de desestimar. Certament el Tribunal Suprem ha posat de relleu que per poder sancionar a un treballador s'han d'analitzar els fets en la seva realitat, moment i efectes, tenint en compte el tipus de treball i la personalitat del treballador al qual s'imputa la falta. Però és que aquesta doctrina no ha estat infringida per la sentència recorreguda, perquè el jutge d'instància raona extensament, en el fonament de dret primer, els motius pels quals considera que l'actor va incorre en la falta que l'imputa l'empresa, atès que els fets que consten en la carta de sanció van quedar totalment acreditats en el moment del judici oral. D'altra banda, cal tenir en compte que el magistrat entén que la conducta del treballador s'ha de qualificar com una falta molt greu, que s'ha d'incardinar en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STSJ Cataluña 4878/2013, 10 de Julio de 2013
    • España
    • 10 Julio 2013
    ...una manca de tipicitat de la conducta, que no es raona. Com deiem en la sentència d'aquesta Sala Social de 22 de Abril del 2013 ( ROJ: STSJ CAT 3004/2013 ) Recurs: 4620/2012, el Tribunal Suprem, en la sentència de data 11.10.1993, examina la qüestió referent a quines són les facultats del j......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR