STSJ Cataluña 20/2012, 1 de Marzo de 2012
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:3370 |
| Número de Recurso | 213/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 20/2012 |
| Fecha de Resolución | 1 de Marzo de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 213/2010
SENTÈNCIA núm. 20
President:
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Barcelona, 1 de març de 2012
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 213/2010 interposat per Erasmo , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Mª Teresa Vidal Farre i dirigit per l'advocat Sr. Montserrat Rodríguez Sánchez, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 7 de setembre de 2010 en conèixer del recurs d'apel· lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Granollers el 28 de juliol de 2010 en el procediment de guarda i custòdia núm. 257/09. La Sra. Constanza , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Angel Joaniquet Tamburini i dirigida per l'advocada Sra. Eva Pleguezuelos Puixeu.
El procurador Sr. Oscar Entrena Lloret, en representació de la Sra. Constanza , va formular demanda de guarda i custòdia núm. 213/2010 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Granollers. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 28 de juliol de 2009 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando la demanda interpuesta por la representación procesal de Dª. Constanza contra D. Erasmo , debo acordar y acuerdo las siguientes medidas definitivas:
-
- La hija menor Miriam quedará bajo la guarda y custodia y potestad de la madre, teniendo compartida la potestad con el padre, tomándose de común acuerdo todas las decisiones de importancia con relación a la misma.
-
- En cuanto al régimen visitas, se establece un régimen amplio y flexible que la propia hija podrá convenir con su padre estableciendo con carácter de mínimos el señalado por la parte actora y consistente en fines de semana alternos desde el sábado a las 10 horas hasta el domingo a las 20 horas; mitad de las vacaciones de Navidad, Semana Santa y Verano, correspondiendo al padre disfrutar de la compañía de su hija durante la primera mitad en los años pares y la segunda mitad en los impares, y viceversa a la madre.
-
- El padre contribuirá a la manutención de su hija con la cantidad de 1200 euros mensuales en concepto de alimentos. Dicha cantidad será ingresada en la cuenta corriente designada por la madre a tal fin, dentro de los cinco primeros días de cada mes, y será revisada anualmente según el aumento que experimente el I.P.C. Dicha cantidad se devenga desde la presentación de la demanda.
El padre deberá abonar también el 50% de los gastos extraordinarios (todos aquellos gastos de sanidad no cubiertos por el Régimen de Seguridad Social, seguro médico privado y cualesquiera otro de esta índole o importancia económica, que en caso de discrepancia será resuelto por la autoridad judicial), de la hija.
-
- Se atribuye el uso del domicilio conyugal sito e la CALLE000 nº NUM000 de Vallromanes a la hija menor Miriam y a la madre, mientras la hija conviva con su madre.
-
- Se fija en concepto de compensación económica a cargo del Sr. Erasmo y a favor de la Sra. Constanza la cantidad de 217.828,12 euros.
Sin hacer una especial condena en las costas procesales".
Segon. Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar un recurs d'apel·lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 7 de setembre de 2010 , amb la següent part dispositiva:
"Que, estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por Doña Constanza -parte actora- y estimando también en parte el de Don Erasmo , contra la Sentencia de fecha 28 de julio de 2009 del Juzgado de 1ª Instancia nº SEIS de GRANOLLERS , sobre medidas en relación a la hija común y por ruptura de la pareja estable, en el que ha sido también parte apelada el MINISTERIO FISCAL, debemos revocar y REVOCAMOS EN PARTE la misma y
Con efectos desde esta nuestra sentencia, fijamos en mil quinientos (1.500) euros al mes la pensión alimenticia para la hija común, Miriam, a cargo del padre, con igual sistema de pago y actualización que en la sentencia apelada.
Los gastos extraordinarios deben ser entendidos como aquellos que son necesarios, no periódicos e imprevisibles (como gastos médicos, odontológicos, etc. no incluidos en la Seguridad Social o seguro privado) y no requerirán acuerdo, sino comunicación suficiente al otro progenitor, y deberán costearse por mitad; los gastos no necesarios, como los extraescolares (que no son extraordinarios) requerirán ese acuerdo, que debe incluir la proporción de pago y que, en caso de desacuerdo, puede ser suplido por decisión judicial.
Limitamos la atribución el uso de la vivienda familiar a la madre, mientras dure su custodia de la hija común.
Fijamos a favor de la demandante una compensación económica de setecientos mil (700.000) euros, a cargo del demandado, que deberá ser abonada según el artículo 16.3 de la Llei 10/1998 .
Confirmamos la sentencia apelada en todo lo demás, sin especial declaración sobre las costas de la alzada".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Don. Erasmo va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 17 de gener de 2011, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 11 d'abril de 2011, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
PRIMER.
Als efectes d'una millor comprensió del tema litigiós i tal com ja és habitual, aquesta Sala abans d'abordar els concrets motius del recurs de cassació que ara correspon analitzar ha de fer una breu síntesi del relat històric que es deriva de les actuacions:
-
La sentència dictada en Primera Instància estimà en part la demanda principal plantejada per la senyora Constanza contra el senyor Erasmo i en virtut de la ruptura de la parella de fet que s'havia constituït entre ambdós litigants declarà les següents mesures reguladores:
Que la filla menor de la parella, Mireia havia de quedar sota la guarda i custòdia de la mare, havent d'ésser adoptades de comú acord totes les decisions de importància en relació a la mateixa.
Un règim de visites en favor del pare de caràcter ampli i flexible donada l'edat de la menor amb uns mínims de comunicació que resten establerts en la susdita resolució.
L'obligació del pare de contribuir a la manutenció de la filla en la quantitat de 1200 euros mensuals.
L'obligació per part del mateix d'abonar el 50% de les despeses de caràcter extraordinari, considerant com a tals les despeses de sanitat no cobertes pel règim general de la Seguretat Social, assegurança privada i qualsevol altre d'importància econòmica, determinant que en cas de discrepància entre els progenitors, s'hauria de resoldre per part de l'autoritat judicial.
L'atribució de l'ús de l'habitatge conjugal ubicat al carrer CALLE000 núm. NUM000 de Vallromanes a la filla menor Miriam, i en conseqüència, a la seva mare mentre convisquin conjuntament.
L'obligació del senyor Erasmo de satisfer a la Sra. Constanza la quantitat de 217.828,21 euros en concepte de compensació econòmica per raó de treball.
-
Contra l'avantdita sentència hi interposaren recursos d'apel·lació ambdues parts litigants, a conseqüència dels quals va ésser dictada nova resolució per part de la Secció XII de l'Audiència Provincial de Barcelona que estimà en part aquells recursos d'apel·lació i modificà la sentència de Primera Instància en el sentit de:
Fixar en 1500 euros mensuals la pensió alimentària en favor de Míriam.
Especificar en que consistien les despeses extraordinàries produïdes per l'alimentació, cura, assistència mèdica i educació de la menor.
Limitar l'ús de l'habitatge conjugal en favor de la senyora Constanza a la duració que tingués, en el seu cas, la custòdia de la filla comú.
Fixar una compensació econòmica per raó de treball en favor de la senyora Constanza en la quantitat de 700.000 euros.
SEGON.
Contra l'esmentada sentència hi interposà recurs de cassació el senyor Erasmo , tant per raó de quantia com per entendre que concorria interès cassacional, malgrat tot, el recurrent ni en el període de preparació ni en el de interposició del recurs intentà determinar quin seria el nucli o problema jurídic en que consistiria l'interès de cassació.
Per les anteriors consideracions, escau estudiar el recurs de cassació per raó de quantia donat que, com a primer motiu del recurs, s'invoca com a infringit, l' article 13 de la Llei 10/98 , que regula les unions estables de parella.
Tal com correctament diu el recurrent l'esmentat precepte de la Llei 10/98 sota la rúbrica de "compensació econòmica" regula un dret de la mateixa naturalesa i exigències que el previst en l' article 41 CF amb l'anunciat "compensació econòmica per raó de treball".
Ja en l'escrit de preparació el recurrent digué a la lletra:
"Pues bien, esta resolución no es ajustada a derecho, por cuanto no se ha computado el patrimonio que ya ostenta la Sra. Constanza , adquirido con el producto del trabajo y de los negocios de mi poderdante durante la convivencia, a los efectos de determinar la compensación económica por desequilibrio patrimonial que le pueda corresponder".
Per la seva banda en l'escrit de interposició del recurs de cassació i sota la rúbrica de " ANTECEDENTES" assegura:
" NO PROCEDE A FAVOR DE LA SRA. Constanza LA COMPENSACIÓN ECONÓMICA REGULADA EN EL ARTÍCULO 13 DE LA LEY 10/1998, DE...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 592/2017, 27 de Junio de 2017
...del hogar de la esposa pues conforme al criterio del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en sentencias19/2010 de 27 de mayo y 20/2012 de 1 de marzo, no es necesario que la dedicación a la casa haya sido en régimen de exclusividad, de manera que es lógico que la actora precisara ayuda ......